dilluns, 6 de juliol del 2020

Celebrar l'aniversari


Jo mai vaig poder celebrar el meu aniversari a l'escola, i per això hi celebrava el Sant, que sí coincidia amb el calendari escolar.

Preparava una coca, la clàssica de iogurt amb les mesures del pot i, més content que un gínjol, la duia a l'escola per delícia meva i dels meus companys i companyes de classe.

Sí recordo haver celebrat l'aniversari en activitats de lleure o esport. Diria que els dotze els vaig celebrar en un campus de bàsquet a Amposta, i aquell dia vaig rebre la trucada de felicitació de la meva mare. Les mares mai fallen, sempre hi són, amb el seu suport incondicional. Penseu que aleshores, als anys vuitanta del segle passat, no teníem telèfons mòbils! 

Els divuit els vaig celebrar fent d'intendent en uns campaments del Cau i recordo el pastís fred de galetes i xocolata i els regals que els meus amics del Cau em van fer: un lot de productes, a mode de pack, per a preparar-me per a la meva anhelada paternitat, que arribaria només set anys després! 

Els vint em van enganxar treballant en un casal d'estiu a Pineda de Mar. De dilluns a divendres m'estava en una pensió, i anava i tornava amb la meva enyorada Vespa 200! Aquell dia, el 6 de juliol de 1994, la meva mare va venir a Pineda de Mar i vam anar a sopar una pizza. I uns dies més tard amb la Vespa 200 vaig arribar a Barcelona per assistir al concert de Pink Floyd a l'Estadi Olímpic! 

Alguns aniversaris els he celebrat de vacances familiars, com els trenta, al Pirineu d'Osca i amb un pastís d'aniversari improvisat amb un parell de magdalenes tipus valencianes. 

D'alguns aniversaris, de quan era més petit, en guardo les postals que els meus avis i el meu oncle de Cantallops m'enviaven, detalls que ara no s'estilen i que han mutat en missatges de WhatsApp, de Facebook o de Instagram... 

D'aniversari en tinc un, però de celebració més d'una, i una de les clàssiques, ja de fa uns anys, és la de la platja de Garbet amb la nombrosa família Casero! Allà hi vam fer, fa sis anys, la festa dels meus quaranta!

No m'importa fer anys, anar sumant xifres irremeiablement; no em costa acceptar els anys que tinc, sí acceptar els que de més aparento, ja des de fa molts anys... No recordo haver viscut excessivament ràpid per semblar tenir més anys dels que tinc... 

M'agrada celebrar l'aniversari, i encara no ha arribat el dia que la xifra que crema sota el ble en flames m'espanti... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada