dijous, 23 de juliol del 2020

Si avui és 23 de juliol, avui no és Sant Jordi!


Ja em perdonareu, gent del gremi del llibre, si us confesso que ni aquests darrers dies, ni especialment avui, us tinc massa presents. Ei, consti que de llegir ja ho faig, no és aquesta, avui, la qüestió...

No, avui no és, ni semblarà Sant Jordi, i no només per la calor, sobretot perquè, com al 23 d'abril, l'atenció i la tensió és encara domini del Covid-19 i els seus rebrots! Sí, aquest coi de pandèmia domina l'agenda i els altera els plans, quan no la vida, que per moments també occeix...

Entenc els esforços per recuperar una diada perduda, el dia gran del vostre apreciat gremi, però per més que ens hi esforcem, és difícil, per no dir impossible, celebrar Nadal al febrer.

La cultura ha estat una de les grans per judicades d'aquesta crisi, i tot i les bones paraules i millors intencions d'alguns polítics i polítiques, les decisions que han pres no sempre han estat encertades, ni equànimes vers la cultura.

Fa tres mesos, qui més qui menys, comptàvem o confiàvem que a dia d'avui la situació seria millor, que la calor hauria atordit el virus i que els rebrots, a tot estirar, no arribarien fins a la tardor; però no, avui tenim un nou confinament recomanat i la percepció que tota aglomeració és perill...

I sí, ja he vist que a la televisió es publiciten llibres, i que algun bus urbà ens recorda el posposat Dia del Llibre, però tot plegat se'm fa estrany, ho trobo desnaturalitzat...

Avui és Santa Brígida; Sant Jordi, ja ho entenc, no hi és però se l'espera! Encara se l'espera...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada