La selectivitat

Fa tres anys ja hi vam passar, per la selectivitat! Bé, en fa tres i també uns quants més!

De la meva amb prou feines me'n recordo; em sembla que la vaig fer a l'Institut Santiago Sobrequés de Girona i, tot i estar nerviós, no estava especialment inquiet, o si més no no recordo estar especialment inquiet... La nota? Ni idea! Suposo que entre el 6 i el 7, i en tot cas suficient per entrar, tot i que un curs després, a Educació Social...

Més nerviós estava fa tres anys amb la selectivitat de la meva filla gran; en aquestes ocasions pateixes més quan juguen els altres que quan jugues tu mateix, com quan els esportistes han de veure jugar el seu equip des de la graderia, i no participar-hi, pel motiu que sigui (sanció, lesió...), des del camp.

A la meva filla gran la selectivitat li va anar molt bé, com també li va anar molt bé el batxillerat! En general una cosa porta a l'altra... 

He de reconèixer que les meves filles són més bones estudiants que jo, més aplicades i més responsables, sens dubte, que jo a la seva edat! Jo a l'institut era una mica tarambana! 

Avui la meva filla mitjana també afronta la selectivitat, i el cert és que la d'enguany és una mica punyetera. La crisi del Coronavirus ha impactat de ple en el sector educatiu i ha afectat especialment a l'alumnat de segon de batxillerat, i sobretot a la prova de la selectivitat.

En condicions normals a aquestes alçades la selectivitat ja seria història i, fos quina fos la nota, els i les alumnes que la fan ja estarien gaudint de l'estiu, de les vacances o d'ambdues coses. Amb tota aquesta història han allargat un mes més l'agonia (o si més no els nervis) i a sobre s'hi afegeix la murga de la mascareta i el gel hidroalcohòlic!

Espero que la selectivitat li vagi molt bé; dono fe que se l'ha preparat a consciència, després d'un batxillerat excel·lent. És clar que en aquesta prova, com en tantes altres acadèmiques i de la vida, la preparació és només un dels factors que es posen en joc, certament un dels més importants, però no l'únic.

Confio que sabrà aplacar els nervis quan apareguin en desmesura, que sabrà sortejar les adversitats si apareixen, i fins i tot que sabrà gaudir del moment quan s'escaigui.

La selectivitat no és una prova definitiva, i que tot que marca uns camins, o en traça uns altres, només és una prova més que moltes i molts estudiants han de passar al llarg del seu periple acadèmic.

Aquesta serà una setmana intensa, i jo, com la meva filla mitjana i tothom que aquests dies farà la selectivitat, ja tinc ganes que arribi el 27 de juliol!

Que tingui molta sort, o encara millor, que no n'hagi de dependre!

I sobretot molts ànims, que més que de velocitat, la selectivitat és una prova de resistència!