Tornar al gimnàs

"Dar cera, pulir cera"... Així és com, entre d'altres exercicis, s'entrenava el jove Daniel Larusso sota les curioses ordres del senyor Miyagi a Karate Kid.

Hi pensava l'altre dia quan, quatre mesos després, vaig tornar a trepitjar el gimnàs, abillat amb la roba esportiva, amb la mascareta i seguint prudentment totes i cadascuna de les mesures preventives de seguretat i salut que té l'equipament esportiu.

Les instruccions, que no són recomanacions sinó ordres d'obligat compliment, són clares:

• Mascareta per entrar i per a circular pel gimnàs
• Gel hidroalcohòlic a l'entrar
• Neteja, amb unes tovalloletes que el propi gimnàs proveeix, de les màquines i aparells 
• abans i després de fer-les servir
• Ús obligatori de la tovallola
• Neteja i desinfecció del vestidor i dutxes en cas de fer-les servir
• Respectar la distància de seguretat marcada al terra i entre les màquines

Reconec que em va costar tornar-hi; no hi vaig anar de seguida que van reobrir, i abans de tornar a fer anar aquelles maquinetes, amb més voluntat que destresa, vaig anar-hi per informar-me i veure amb els meus propis ulls el nou funcionament intern.

El personal del gimnàs i totes les mesures adoptades (zones de seguretat marcades, dispensadors de gel i d'altres elements de desinfecció...) em van convèncer per fer el pas i tornar-hi.

El cert és que que, des que hi he tornat, he vist que tothom s'exercita amb molta responsabilitat i respectant la normativa del gimnàs, adaptada a les incertes circumstàncies del moment.

Al capdavall un gimnàs és un espai de salut, i totes i tots els qui ens hi exercitem ho fem precisament, com a mínim, per a conservar-la tant com ens sigui possible, i seria estúpid posar-nos-la en risc al gimnàs.

He tornat al gimnàs, tenint clar que d'en Fausto, la Sydney i la Patry dies enrere no me'n vaig acomiadar per sempre, sinó (potser) tan sols per un instant...