dimecres, 22 de juliol de 2020

El mural de l'Esperanto


L'Ajuntament de Sarrià de Ter ha hagut vestir de procés participatiu una controvertida decisió que tenia, sembla ser, coll avall i decididament presa, i que només la pressió ciutadana i la cintura política de l'oposició han impedit d'executar.

Fa anys i panys que a la façana lateral de la seu, ara tristament tancada, de Ràdio Sarrià hi ha un mural que reivindica l'Esperanto. Aquest mural, que al seu dia reivindicava una llengua comuna i universal, amb el temps ha esdevingut testimoni històric d'una llengua que no es va acabar d'imposar, testimoni del seu esperit.

Aquesta pintura mural, avui en dia, més que animar-nos a aprendre aquesta llengua ens recorda que aquesta llengua i el seu esperit internacionalista van existir i que a Sarrià de Ter també se'n va fer bandera! Personalment desconec el valor artístic i patrimonial d'aquesta pintura mural, no sóc expert en la matèria, però sí l'hi atribueixo un valor social i fins i tot m'atreviria a dir que històric que valdria la pena conservar.

Setmanes enrere uns operaris van iniciar els treballs de repintar aquesta façana, eliminant també el mural de l'Esperanto, com a pas previ per a la instal·lació d'un altre mural, encarregat per l'Ajuntament en motiu del Dia Internacional de l'Art.

El nou mural naturalment mereix ser exposat, i sens dubte contribuirà a enriquir el patrimoni cultural i artístic de Sarrià de Ter; no tinc tan clar que el nou mural hagi de substituir l'existent, i que per aquest nou es podria trobar un altre emplaçament.

Així ho van considerar alguns veïns i veïnes, que van aturar a temps la irreparable destrossa, així ho van exigir alguns grups de l'oposició (no sé si tots..), i tot plegat ha acabat amb un procés de participació ciutadana en els que els veïns i veïnes poden optar per aquestes dues opcions:
  1. Pintar el mural de la Clàudia Pérez a la paret de Ràdio Sarrià del carrer Petit, a sobre del mural existent dedicat a l’Esperanto. Traslladar, mitjançant una rèplica, el mural de l’Esperanto a una altra ubicació, on juntament amb el mural s'hi instal·laria un plafó explicatiu que documentés aquesta llengua i la iniciativa de les persones que reivindiquen la seva implementació.
  2. Pintar el mural de la Clàudia Pérez a la façana del carrer Josep Pallach, a Sarrià de baix, i restaurar el mural dedicat a l'Esperanto del carrer Petit, preservant així l’obra i la memòria històrica d’aquell grup d’activistes esperantistes sarrianencs que el varen impulsar fa més de 30 anys.
La participació, per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter, es pot fer fins aquest proper diumenge 26 de juliol.

La bona notícia és que, sigui com sigui, tindrem els dos murals, també el de l'Esperanto, bé al seu emplaçament original, bé en un de nou... El que no acabo d'entendre és que, si precisament finalment es conservarà el mural de l'Esperanto, perquè no s'opta directament per la reconstrucció "in situ" en comptes de fer-ne una rèplica de cap i de nou en un altre indret... Ja he dit, però, que no sóc expert en la conservació del patrimoni artístic i cultural...

Jo, de poder votar, ho tindria clar: per mi la segona opció és la millor i més lògica; el mural de l'Esperanto es manté al seu lloc original, el nou en un nou indret, aportant un nou valor artístic i cultural al carrer Josep Pallach, l'entorn del carrer Major i la Placeta de la Font.

Sigui com sigui és d'agrair que Sarrià de Ter conservi, murals a banda, veïns i veïnes que vetllen per a preservar el patrimoni del poble; a elles i ells només els puc dir, humilment, "multan dankon"!

Cap comentari:

Publica un comentari