dimarts, 4 de febrer de 2020

Malastruc

Imatge de Ryan McGuire a Pixabay
Les ciències mai han estat el meu fort, que jo vaig fer lletres pures, però de física m'ha quedat que l'energia no es perd, sinó que es transforma...

Deu ser per això que al mateix temps que jo he anat deixant la política (o més aviat la política m'ha anat deixant a mi), m'he anat involucrant en altres qüestions, i val a dir, amb energies renovades!

Primer va ser l'AMPA de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, al setembre de 2018, i com que una cosa porta a l'altra, també al Consell Municipal d'Educació de Girona, al juny de 2019.

Després, a la primavera de 2019, a l'AAVV del Pont Major de Girona, on ara fa dos anys vaig tornar a viure, i de retruc també a la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona...

I finalment, al setembre de 2019, vaig tornar a col·laborar a Ràdio Sarrià, amb un programa sobre inserció laboral...

I deu ser que algun dia deuria trepitjar merda, o quelcom semblant, perquè resulta que, al contrari que la popular cervesa, que allà on va triomfa, en aquests àmbits darrerament hi ha hagut alguna crisi... M'explico.

Poc després d'entrar a la Junta de l'AMPA ens va esclatar la crisi derivada de l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter. D'aquesta crisi encara no ens n'hem sortit...

I aquest curs, ja com a president de la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments del Consell Municipal d'Educació de Girona, he viscut més de prop l'enèsima del P3 a la ciutat de Girona.

Pel que fa al tema veïnal, a l'AAVV del Pont Major no hem tingut cap crisi però sí a la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona, una crisi profunda que quasi liquida l'entitat, i que de moment encara no s'ha superat, ni molt menys, tot i que m'agradaria pensar que estem en el camí de resoldre-la...

I la tercera crisi és la que, des de finals de novembre de l'any passat, arrossega Ràdio Sarrià, una crisi encara oberta i que espero que es tanqui satisfactòriament més aviat que tard.

Més d'una vegada, aquestes darreres setmanes, he pensat que tinc quelcom de malastruc, i que no sé si sóc jo que persegueixo les crisis, o són les crisis que em persegueixen a mi...

Fins i tot l'altre dia hi havia qui, sentint els meus laments per tanta malastrugança, m'intentava consolar afirmant que potser més que perseguir-me les crisis em cridaven (senyal que hi has de ser), i jo aleshores, inevitablement, encara em vaig preocupar més! 

No patiu, ara per ara no tinc previst involucrar-me en res més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada