El riu és merda

Les riuades de fa dues setmanes ens han delatat vergonyosament, fent que els rius ens tornessin la merda (amb perdó) que nosaltres, ignorants, innocents o inconscients, o les tres coses alhora, o encara pitjor, conscients, hi hem abocat de forma indecent anys i anys.

Aquest dissabte al matí amb la Sira vam respondre a la crida, com moltes altres persones, que els "natus" van fer per netejar la llera i les vores del riu a la zona de les Ribes del Ter. Només d'endinsar-nos una mica a la llera es van fer evidents totes les sospites, en forma de deixalles.

En una zona propera al pavelló de Fontajau les restes feien evident que aquell indret era refugi d'algun indigent; matalàs i roba d'abric a banda, hi vam trobar uns trossos de corda perfectament trenades i, mig soterrada per dues lloses, sobresortia una saca plena de plàstics vermells, la majoria trossejats; en els sencers s'endevinava que eren embolcalls de ciris, com aquells que encenem als temples a tants euros depenent de la grandària del ciri...

En aquell inhòspit indret, a recer del vent i sobretot de les mirades de la gent, algun indigent hi tenia el seu particular temple que, com tantes altres coses, va anar riu avall.

A cada plàstic recollit un lament, i de laments en l'estona que vam ser-hi en vam fer i sentir molts, i molts també per la gran quantitat de trossets de "tovalloletes" enganxats arreu.

Més em va sorprendre trobar una bossa d'esport, d'aquelles que serveixen per anar a entrenar i als partits, que tenen un compartiment al cul per posar-hi el calçat esportiu. Arribar a la bossa no va ser fàcil, i quan la vaig agafar, tot i estar buida, pesava com un mort.

La vaig sacsejar i en va caure part del fang i del llot que contenia, i en un costat vaig entreveure-hi l'escut d'un club sota unes lletres inintel·ligibles. Fregant una mica amb guants bruts i molls, hi vaig poder llegir Club de Futbol Sils!

M'agradaria resseguir la vida d'aquella bossa d'esports, descobrir les seves circumstàncies, el periple que deuria fer per haver arribat en aquell lloc...

El riu és vida (i memòria) i la nostra vida no està exempta de merda (amb perdó), que ja sabem que sempre és millor rentar-la casa, tot i que nosaltres seguim llençant-la, o perdent-la al riu!

El riu és merda, la nostra merda!