El refrany de la setmana, sobre l'any de traspàs

En la majoria d'anys avui finaria el febrer, però en els de traspàs es prorroga un dia més. El 29 de febrer és l'escaig, el sobrant de cada quatre anys que permet que, al capdavall, tot giri rodó, i no com un mitjó!

Aquest escaig permet a l'escurçat febrer ser, quasi, com els altres mesos, o si més no apropar-se a l'abril, al juny, al setembre i al novembre.

Dany col·lateral de Juli Cèsar, primer, i després d'Octavi August, que no volia ser menys amb el seu agost, el febrer s'ha caracteritzat per la seva brevetat i, sobretot, la seva variabilitat constant i periòdica, qualitat que els altres mesos, per més llargs que siguin, no podran tenir.

El 29 de febrer fa que l'any sigui de traspàs, i el refranyer català se n'ha servit per advertir-nos, entenc que més per la necessitat de la rima que per la veracitat dels fets,

• abundància ("any de traspàs, cada raïm un cabàs") 
• i desconfiança, amb barbarisme inclòs ("any de traspàs, no et fiïs d'ell ni del que va detràs").

És clar que si cerquem un refrany veraç, quedem-nos amb el que, amb esforçada eloqüència, anuncia el que tothom ja sap: "febrer, el curt, de dies sols vint-i-vuit, però els anys de traspàs vint-i-nou n'hi trobaràs".

Sigui com sigui, els anys de traspàs fan més especial el febrer, lluint un dia més al calendari...