No sé si Sant Valentí divideix més els catalans que el procés!
Els divideix entre els que en aquesta onomàstica celebren el dia dels enamorats, i els que celebren l'amor per Sant Jordi; és clar que aquí també hi ha terceres vies, els que celebren l'amor ambdues dates, com és el meu cas...
Sigui com sigui Sant Valentí és globalment el dia dels enamorats, fruit de l'evolució, entre el mite i la llegenda, d'una festa pagana, com tantes altres que l'església s'ha fet seva.
Diu la llegenda que Valentí, metge convertit al cristianisme, es va fer sacerdot i va permetre i celebrar matrimonis de joves soldats, aleshores prohibits per l'emperador romà Claudi II per considerar-los incompatibles amb la seva professió. Assabentat l'emperador, el va fer detenir i executar, segons la llegenda, el 14 de febrer, esdevenint no només màrtir sinó també sant patró dels enamorats.
Llegendes a banda Sant Valentí nodreix també l'inabastable refranyer popular, i el que avui voldria destacar no és un refrany vinculat amb l'amor, sinó amb quelcom potser més natural: "per Sant Valentí floreix el romaní."
No sé si la veracitat de del refrany supera la de la llegenda del sant, però tant la cultura popular com la religió ja ho tenen això, es mouen com peix a l'aigua entre l'ambivalència i l'aproximació, que "se non è vero, è ben trovato!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada