dijous, 6 de febrer de 2020

Quan consultar, sembla, fa mandra


Amb tanta democràcia, tanta transparència i tanta participació les administracions han anat creant consells de participació, de caràcter consultiu, se suposa que per a millorar en la qualitat democràtica, però en algunes ocasions sembla que, més aviat, per a complir l'expedient, o ni això!

Crear un consell de participació implica feina, molta feina, ja que no només s'ha de crear un reglament que el reguli i designar qui en formarà part, també s'han de definir unes funcions i un funcionament intern, i sobretot dotar-lo de contingut per tal que tingui utilitat.

Aquests consells, per exemple els Consells Escolars Municipals, o, quan s'escau, els Consells Assessors d'emissores de ràdio municipals, persegueixen donar veu a tots els sectors implicats articulant la seva participació, i per tant la seva veu, cercant ser escoltada, ser com a mínim consultada.

Aquesta és la seva gran virtut, la seva capacitat de ser consultats, de recollir opinions, de generar-les, de generar consensos si és possible, de marcar posicionaments, de fixar polítiques, de criticar-les... El seu caràcter consultiu pot ser interpretat com un límit, però tot i que els acords d'aquests consells no són vinculants, poden ser, i de fet aquest és en part el seu paper, influents.

Sobre paper, que ho aguanta tot, aquests consells permeten no només promoure la participació, també contribueixen a la qualitat democràtica de les administracions que els creen, quan els responsables polítics que en són responsables (d'aquestes administracions) se'ls creuen, se'ls prenen seriosament.

La meva experiència particular en la matèria darrerament no em genera grans satisfaccions, ans al contrari; per un costat per la dificultat d'una comissió d'un consell escolar municipal de planificar quan la seva raó de ser (d'aquesta comissió) és precisament fer-ho, o si més no ser consultats sobre la planificació; per un altre costat per un consell encara no nat, un part tardà i difícil, i tanmateix sembla que inevitable...

Sí, ja entenc que a vegades això de consultar fa mandra, i que hi ha qui prefereix demanar perdó que demanar permís o, encara pitjor, que demanar tan sols l'opinió... 

Consultar és, sempre, un acte políticament valent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada