Dona i ocupacions manuals

Imatge de Dmitrii Bardadim a Pixabay

Recordo que de petit una mare de l'escola treballava a la brigada municipal de Girona, a peu de carrer; ho recordo aleshores, i diria que ho és encara avui, com un fet excepcional.

Dies enrere, en una reunió de la Comissió d'Igualtat de Plataforma Educativa comentàvem les diferències de gènere d'alguns llocs de treball, i destacàvem els especialment masculinitzats de la categoria d'oficial de les brigades del Centre Especial de Treball de la Fundació Astres, en el que també hi ha, com un fet excepcional, una dona com a cap de brigada.

Aquesta setmana la Creu Roja Girona i l'Associació Metall Girona presentaven, en el marc del programa Incorpora, una nova edició d'una acció formativa del sector metal·lúrgic i en la presentació va aparèixer, també, la necessitat de feminitzar certs llocs de treball vinculats a la indústria, també a la del metall, altament masculinitzats, un objectiu que també persegueix la Creu Roja Girona amb aquestes formacions.

En plena roda de premsa vaig recordar l'article "Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?", publicat recentment a l'Observatori Social de "la Caixa", que aborda aquesta qüestió i procura aportar-hi una mica de llum.

D'entre les dades que aporta destaca que a Europa quasi dos de cada tres persones treballadores en ocupacions manuals (mineria, la indústria, construcció o manteniment d’instal·lacions) són homes, que la formació professional no ha estat capaç d'integrar les dones en feines típicament masculines i que la segregació per gènere del mercat laboral està molt relacionada amb factors individuals i familiars.

L'article observa també com les ocupacions manuals a les que sí accedeixen habitualment les dones (neteja, ajudants de cuina) solen tenir una qualificació professional i salarial més baixa, pel que contribueixen a ampliar encara més la bretxa salarial per raó de gènere.

Una part molt interessant de l'article és la que defineix dos factors clau en aquesta elecció, factors de caràcter cultural que es concreten en l'herència de la classe social de la família i la transmissió de les expectatives per gènere.

L'article, en la seva part final, apunta a la necessitat d'afrontar aquesta realitat des de l'educació, apuntant més a les famílies que a les escoles estrictament, ja que afirma que "la segregació per gènere en el mercat de treball té l’origen en els estereotips que ja apareixen en la infància", i està vinculada també pel nivell educatiu i l'estatus social de les famílies, que projecten en els seus fills i filles aspiracions laborals més o menys allunyades dels estereotips de gènere precisament per aquests factors.

El de les ocupacions manuals qualificades és un territori més a conquerir a nivell d'igualtat laboral de gènere, ja que la igualtat no només s'assolirà en les ocupacions directives, professionals i tècniques (aquí ja es produeix en general, no suficientment en càrrecs directius), s'assolirà també, i sobretot, quan s'equipari a nivell de les ocupacions manuals.