Jordi Cuixart no hauria d'haver sortit de la presó simplement perquè no hi hauria d'haver entrat mai, si més no pels motius que, des de fa massa temps, el mantenen tancat.
Tampoc haurien de ser-hi la resta de presos i preses polítiques, i més veient els tripijocs que la justícia espanyola ha manegat per sortejar la justícia europea en el cas de l'Oriol Junqueras.
No sé si la justícia espanyola, després d'embolicar la troca de forma maldestra, podrà i sabrà descabdellar l'embolic, en cas que vulgui fer-ho d'ara endavant...
Sí sembla voler-ho la política, o com a mínim la que regirà, veurem si amb pas ferm o amb tremolor de cames, el nou govern espanyol.
Entrem en una fase en el que el matís serà important, també els gestos i, si és possible, un polsim de generositat per part dels qui seuran al voltant de la cobejada taula. I també els caldrà una certa resistència davant els embats dels qui voldran fer a miques la taula i qualsevol intent d'acord.
La cirurgia és tan fina, el fil tan prim, que tot, o el poc que es posi sobre la taula, pot anar-se'n en orris en qualsevol moment, per qualsevol error.
La setmana passada Jordi Cuixart va sortir de la presó, i seria desitjable que, més aviat que tard, no hagués de tornar-hi a entrar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada