dimecres, 27 de febrer de 2019

Jordi Cuixart, l'error del sistema


Els interrogatoris als i a les preses polítiques d'aquests darrers dies han confirmat essencialment dues coses que sospitàvem (quan no crèiem cegament, com no és la justícia): (1) la desmesura de les acusacions i la presó preventiva, quelcom que ja sabíem i que amb els dies que portem de judici tristament hem corroborat, i (2) l'error (risc, si voleu) que el propi judici suposa per al propi estat espanyol, vist el pobre i lamentable paper que hi està fent sobretot la fiscalia, desmentint la imatge que la pròpia justícia espanyola intenta projectar d'ella mateixa a nivell internacional.

I de tots els i les preses polítiques que han declarat per mi té un valor especial la declaració de Jordi Cuixart; i no perquè sigui soci d'Òmnium Cultural (que no ho sóc), sinó pel que ell representa, doncs com cap altre ell, sense ser ni haver estat un "representant del poble", ens representa a totes i tots els qui l'u d'octubre vam gosar trepitjar un col·legi electoral, i votar, tot i que moltes i molts es van quedar en l'intent...

Jordi Cuixart és l'excepció que confirma la regla, la regla que els empresonats i empresonades que aquests dies són jutjats són, efectivament, presos polítics, doncs ell no és, en cap cas, un polític pres, car no és polític! Jordi Cuixart és la (irrefutable) prova del cotó, per si les altres haguessin deixat (que no) alguna ombra de dubte: el judici és polític.

I és precisament la seva condició de no polític (entès com a càrrec electe) el que reforça encara més en Cuixart la qualitat d'integritat, el valor incorruptible de les seves idees, i de les seves accions, del seu pensament i dels seus actes, precisament perquè estan lliures d'ésser corromputs per interessos partidistes, pel càlcul i l'estratègia (legítima) política.

Jordi Cuixart és l'error del sistema, d'un sistema que encegat per empresonar, jutjar i condemnar per atemorir, l'ha posat el mateix sac que els polítics, que els càrrecs electes, i per tant li ha permès alçar la seva veu, radicalment pacífica, radicalment democràtica, radicalment cívica, radicalment ciutadana.

Jordi Cuixart és l'error del sistema, perquè després de vèncer el temor a la presó, a la privació de llibertat, la presó l'ha fet més fort fins al punt, com ha confessat, de canviar la prioritat, que ja no és la seva llibertat individual, sinó la col·lectiva: "la prioritat és la resolució del conflicte a Catalunya i Espanya i la recuperació de drets i llibertats al conjunt de l'estat espanyol."

Tan de bo el sistema (polític i judicial espanyol) algun dia s'adoni del seu enorme error, i que aquest dia no sigui gaire, o massa tard!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada