dimecres, 15 de gener de 2020

Nyigui-Nyogui


Al carrer de les Ballesteries de Girona, a tocar de la Pujada de Sant Feliu, hi ha una botiga de roba, Novetats Paquita, que admiro per la seva capacitat de supervivència, aixecant la persiana cada dia, encara avui i des de fa no sé quants anys (a mi em sembla que, com a mínim, tota la meva vida!), davant els múltiples canvis que els baixos comercials d'aquest carrer en particular, i del Barri Vell en general, han patit aquests darrers (posem) vint anys!

El dia que tanqui morirà un dels darrers vestigis d'una Girona que desapareix, muta i es transforma irremeiablement! Jo quan passo per la Gran Via de Jaume I hi busco la muralla que mai he vist, i que m'agradaria que encara hi fos...

Una sensació semblant, aiguabarreig de pèrdua i nostàlgia, em produeix l'anunciat tancament de la botiga Nyigui-Nyogui del carrer dels Mercaders de Girona, botiga de referència en la meva adolescència i joventut, en la que hi trobava pantalons, samarretes o arracades per mi, o per regalar!

A Novetats Paquita, a diferència del Nyigui-Nyogui, no hi he entrat ni comprat mai, tot i que hi passo per davant moltes vegades; potser algun dia hauré de fer el pas per descobrir la Girona que encara desconec abans no desaparegui del tot, abans no desaparegui per sempre.

Aquesta oportunitat perduda la vaig tenir (sentir i lamentar) amb el bar restaurant El Capritxo, a la carretera de Sant Feliu, sortint de Girona, que va tancar fa uns mesos i des d'aleshores (i per sempre) que em sap greu no haver-hi anat mai...

Al Nyigui-Nyogui recordo haver-hi entrat, la darrera vegada, buscant algun regal de Nadal, diria que el Nadal de fa dos anys... Ara fan liquidació per tancament i, abans no abaixin la persiana definitivament, estaria bé tornar-hi i fer una darrera compra, a mode de comiat.

Al seu dia, ja fa una colla d'anys, em va saber greu que el boter del carrer de Pedret tanqués, entenc que per raons òbvies... També que desaparegués, per exemple, la petita botiga de fotografia (bàsicament recollia carrets que retornava revelats!) que hi havia a l'entrada d'una escala del carrer Santa Clara...

I com Novetats Paquita, m'encanta que encara resisteixi la Papereria Mary del carrer de la Barca, proveïdora principal de llaminadures quan, de petit i sortint de l'Escola Montjuïc, feia via a peu cap al conservatori, primer, o l'acadèmia d'anglès després! Diria que aleshores era més bon client de "ca la Mary", com en dèiem nosaltres, que bon estudiant del conservatori i d'anglès...

Les botigues fan barri, fan ciutat (també fan poble), i tot i ser conscient que no sempre totes duren per sempre, per tota la vida (si més no la nostra), quan algunes tanquen també tanca quelcom nostre, d'una lo altra manera també perdem quelcom...

Cap comentari:

Publica un comentari