La veu és un element fonamental de la música en general, i especialment de la contemporània, esdevenint un instrument quasi imprescindible, ja que és a través de la veu, sobretot, que es transmet el missatge de les cançons, a partir de la seva lletra.
Però en la música contemporània (pop-rock) les cançons instrumentals, més que sense veu, sense lletra, han seguit farcint discos de grups mítics, i no tan mítics...
Aquest any 2020 els minuts musicals dels dissabtes els omplirem amb cançons instrumentals i, per començar, encetem secció amb una cançó majúscula de Led Zeppelin, un històric solo de bateria de John Bonham gravat al setembre de 1976 en uns estudis de la ciutat suïssa que li dóna nom, només acompanyat per efectes electrònics afegits posteriorment per a la publicació de la cançó a l'àlbum pòstum Coda (1982), dos anys després de la tràgica i inesperada mort del mític bateria, anomenat entre d'altres sobrenoms, com a "Bonzo"!
John Bonham va morir ofegat pel seu propi vòmit després d'ingerir una quantitat ingent d'alcohol i la seva mort va suposar la fi de Led Zeppelin, doncs és evident que ell també va ser autor del so i la música d'aquest mític grup de rock dur!
Heus ací una classe magistral, esdevinguda cançó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada