El repte

Imatge de Annie Spratt a Pixabay

Aquests últims dies diverses persones m'han plantejat un repte que, us asseguro, de moment sóc incapaç d'assolir! I no és perquè no pugui, perquè no en tingui la capacitat, és perquè no vull, o una part de mi no vol...

El repte és aparentment senzill i innocu, i per a la majoria de vosaltres possiblement passaria desapercebut; però jo, només de pensar-hi, d'atrevir-m'hi, em ve vertigen!

El que algunes persones m'han plantejat és que deixi de publicar al bloc, en aquest bloc, algun dia, o fins i tot alguns dies, o fins i tot una setmana! No m'ho proposen, se suposa, per la poca qualitat dels textos o el poc interès que en general generen, sinó per alliberar-me de l'obligació de fer-ho!

No publico els diumenges, els hi vaig dir jo en defensa pròpia, i a l'agost només publico tres dies a la setmana! Però no, el que em diuen és que passi de publicar quan tocaria fer-ho.

Fa més de dotze anys que escric i publico de forma regular, com qui va a missa diària, i no hi ha ningú més que jo que m'obligui a fer-ho; no, no em permeto no publicar, i jo sempre he pensat que aquesta autoexigència entrenava la disciplina d'escriure, que no necessàriament la qualitat...

Però el que jo interpreto com a disciplina, d'altres ho interpreten com un esclavatge infligit per mi mateix, i amb el repte volen que m'alliberi de la meva pròpia voluntat, o obsessió (?), que trenqui les cadenes que jo mateix m'imposo!

Què passaria si un dia, uns dies o fins i tot una setmana deixés de publicar i actualitzar el bloc? Sé que, en el fons, no passaria res, que la terra seguiria girant i que els despistats ensopegarien amb altres escrits, i els i les lectores fidels serien comprensius...

Què em passaria si un dia, uns dies o fins i tot una setmana deixés de publicar i actualitzar el bloc? Possiblement el dia que pugui respondre amb total seguretat que res, que no em passarà res (de dolent), seré capaç d'assumir i assolir el repte!

És evident que aquest dia encara no és avui...