dimecres, 22 de gener de 2020

Tots som Font de la Pólvora

Photo on Foter.com
Ahir, a quarts de set del matí i mentre començava a dutxer-me, se'n va anar la llum. Em vaig haver esbandir amb aigua freda, vés quin remei!

Capricis de la Glòria, aquest anunciat temporal que ens va alterar les agendes (ahir a la matinada, per precaució, no vaig sortir a córrer...) i que, en el cas de Girona, va situar el riu Onyar a pocs metres del desbordament. Les imatges ja queden per a la història...

Ahir a casa, doncs, com en tantes altres de Girona i les seves comarques, ens vam llevar a les fosques i vam certificar, una vegada més, la gran dependència que tenim, en les petites coses quotidianes, de l'electricitat. En dies com aquests es troben a faltar els fogons de gas natural!

Dependència de l'electricitat i de tot el que s'hi endolla: llums, telèfons fixes, wifi, calderes, cafeteres, torradores, plaques d'inducció, persianes, ordinadors, rentadores...

Vaig esmorzar amb la llum d'una espelma i, tan sols amb un xic més d'intenció, fins i tot podria haver estat un inesperat esmorzar romàntic! Però a aquelles hores i amb aquelles circumstàncies, el romanticisme tenia poc espai per a fer-se present...

Al cap d'encara no dues hores, cap a dos quarts de vuit, es va fer la llum, l'electricitat va tornar i, com si fos el reg sanguini, alimentar-ho tot, fent-nos tornar a una aparent normalitat, però normalitat al cap i a la fi!

Menys de dues hores sense llum i no sé quants inconvenients i laments acumulats per l'alteració que aquesta no volguda foscor ens va generar. El que, per a la majoria de nosaltres, ahir va ser una excepció, per a moltes persones del barri de Font de la Pólvora i el sector Est de Girona és la norma de cada dia, amb constants talls d'electricitat i convivint amb la foscor, i els seus innumerables inconvenients...

Per un moment totes i tots vam ser Font de la Pólvora, però el veritable repte és que els veïns i veïnes d'allà siguin totes i tots Girona, i que només es lamentin pels talls de llum quan ho fem també la resta, en dies com ahir...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada