dimecres, 3 d’octubre de 2018

El poble mana... el govern obeeix?


Una de les (tristes?) evidències que s'ha fet palesa aquest u d'octubre és la distància que ha anat separant, des de fa un any i especialment aquests darrers dies, la base social de l'independentisme dels seus dirigents polítics. Possiblement el que més evidencia aquesta distància és la proclama, escrita i cridada aquest darrer u d'octubre, "el poble mana, el govern obeeix!".

El malestar d'una part de la base de l'independentisme s'ha alimentat aquestes darreres hores per les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra en algunes mobilitzacions, càrregues negades pel conseller d'interior, a qui se li demana (i exigeix al president) la seva dimissió.

La picada d'ullet del president Torra als CDR ("apreteu i feu bé d’apretar") s'explica sobretot per la necessitat que té, ell i el seu govern, d'apaivagar una mica les ànsies revolucionàries de la part més activa i activista del moviment independentista, que vol menys retòrica i més acció. Una acció, al ulls de molts independentistes, a voltes certament desmesurada...

Conseller d'Interior a banda les divergències entre els dirigents polítics i (part de) la base independentista és que mentre els primers parlen molt de la República però van fent xino-xano, a risc de caure en la velocitat "processista", els segons volen, i exigeixen, que es faci efectiu el mandat (perquè encara n'hi ha, no, de mandat?) i es faci efectiva la República, si cal, per la via de la desobediència, quelcom que ara per ara ni Puigdemont avala, d'entrada...

Sense la necessitat de fer la proclama "el poble mana, el govern obeeix!", en molts independentistes hi ha un cert sentiment de decepció i frustració vers els dirigents polítics independentistes, per un costat per les discrepàncies i desavinences que no poden (o saben) dissimular, per una altra per l'abús del verb i la retòrica, la metàfora i l'exaltació emocional de tot plegat, i també perquè, al capdavall, no poden deixar de veure que en realitat, per més que ens omplim (i s'omplin) la boca de República, seguim essent (encara i sembla que per temps) una autonomia.

De moment, ni el poble mana, ni el govern obeeix... Diria que més aviat el poble es lamenta, fins i tot s'indigna, i el govern, tot i que ahir el president Torra va mostrar-se disposat a donar el braç a tòrcer (unilateralitat en cas de sentència condemnatòria dels presos polítics i ultimàtum al president Sánchez!), fa el que pot...