dilluns, 22 d’octubre del 2018

Serà que no ho entenc...


Fent rodar el dial de la ràdio vaig aturar-me, l'altre dia, al de la Cadena SER; algunes vegades hi vaig per escoltar què s'hi cou...

Com en d'altres emissores feia xup-xup una tertúlia sobre l'actualitat política, centrada aquell dia per la proposta de pressupostos del govern Sánchez i la "xulesca" juguesca del ministre Borrell sobre la seva (im)possible aprovació: “Qué se juegan a que, mucha bravata pero, a la hora de la verdad, lo votan

Preguntats sobre si creien que finalment s'aprovarien em va sorprendre com tots els tertulians desgranaven els seus arguments per arribar allà mateix: , finalment els grups independentistes al Congrés aprovaran els pressupostos del govern Sánchez.

Com els camins amb Roma, tots els arguments dels allà presents portaven al sí davant la meva, ho reconec, incredulitat! Arguments per comprar i per vendre: que si beneficiaven (també) a Catalunya, que millor un govern feble com el d'ara que no un de més reforçat (i contraposat als seus interessos) fruit d'unes eleccions, que si ara unes eleccions no convenen a ningú...

Els partits independentistes al·ludits han manifestat, des de fa dies, per activa, passiva i perifràstica que no, que amb presos polítics i sense una resolució política (llegeixi's referèndum) al conflicte no hi ha aprovació possible. I si bé en alguna declaració d'algun polític independentista hom podria trobar-hi un matís, fins i tot una possible escletxa, el no, no a negociar-lo, sembla tan evident com rotund.

No entenen res de res, vaig pensar inicialment, no entenen que els partits independentistes no poden donar suport a aquests pressupostos, per més bones mesures que puguin albirar; perquè tal i com avui són les coses, i com previsiblement seran demà, d'aprovar-los "gratia et amore" serien, no en dubteu, severament castigats aquí pels propis independentistes!

O no entenen res ells o, qui sap, serà que sóc jo, qui no ho entenc...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada