dimecres, 31 d’octubre de 2018

Bolsonaro com a (mal) símptoma


El pèndol, i la seva llei, se n'han anat a la merda!

Sí, perdoneu l'exabrupte, en orris hagués estat més políticament correcte, però no hauria transmès amb prou fidelitat el meu estat d'ànim, suposo que també el vostre!

Una cosa és que els governs virin ara a la dreta, després a l'esquerra, manteniment ambdós una certa equidistància vers el centre, el clàssic moviment del pèndol en l'alternança política; però el que estem veient darrerament en alguns països (Hongria, Estats Units, Polònia, Itàlia, Brasil...) amb governs formats per partits o persones  que podem perfectament situar, sense por a equivocar-nos, a la ultradreta, és realment preocupant.

Preocupant pels mèrits propis, que inevitablement hi són (potència comunicativa, capacitat de mobilització), preocupant també pels demèrits dels altres, incapaços de contenir l'auge creixent dels populismes, donant-los aire, i sobretot espai polític.

Ultradretà, racista, homòfob i misogin, aquesta és la perillosa targeta de presentació del president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, atributs que també comparteixen el president nord americà Donald Trump, el d'Hongria Viktor Orbán o el vicepresident del govern italià Matteo Salvini.

I lluny de mirar-nos de lluny aquests fenòmens, el populisme ultradretà també creix a l'estat espanyol sota la forma de Vox, que arrossega alhora Ciudadanos de l'Albert Rivera (aquest de fet més o menys sempre hi ha estat) i, especialment, el Partit Popular del motivat Pablo Casado.

Com una taca d'oli la ultradreta s'escampa arreu, i en alguns llocs fins i tot, com hem vist aquests darrers anys, toca poder! Bolsonaro, Trump, Orbán o Salvini com a fenòmens són un mal símptoma, i pel que hem pogut veure, perniciosos com a governants!

Si us plau, que algú arregli el pèndol!