dimarts, 2 d’octubre de 2018

D'oca a oca?


Fa anys que no jugo a l'oca! Fa anys que no jugo a l'oca però a vegades tinc la sensació que a l'oca fa anys que, d'alguna manera, hi estem jugant tots plegats.

L'objectiu del joc és arribar al Jardí de les Oques, una mena de república, si voleu; però per arribar-hi cal superar tot un recorregut farcit de trampes, també d'ajudes, amb caselles que per moments acceleren el camí, per moments l'aturen, fins i tot ens fan retrocedir, alguna fins al principi de tot: tornar a començar!

I així estem, d'oca a oca i tiro perquè em toca des de fa uns quants onze de setembre, de daus a daus, com del 9N a l'1O, sens dubte avançant i, no obstant, amb la certesa que el Jardí de les Oques seguim tenint-lo lluny, potser avui un xic més lluny que fa un any...

La partida no s'ha acabat, tot i que n'hi ha que han caigut a la casella de la presó, d'altres al pou de l'exili, d'altres semblen atrapats per la corrent, de pont a pont, i algun sembla no saber sortir de la casella del laberint...

Per guanyar la partida cal arribar al Jardí de les Oques amb una tirada exacta, sense que ens sobri cap moviment; quan això passa, retrocedim, a risc de caure a la temible casella de la mort, també amb l'esperança de fer-ho a la de la penúltima oca que, perquè ens toca, ens durà a la glòria!

No sé a vosaltres, però a mi a vegades em venen ganes de girar el taulell i jugar al parxís...