dilluns, 18 d’octubre del 2010

7 anys de la Biblioteca Just M. Casero

Avui, 18 d'octubre de 2010, fa 7 anys que es va inaugurar la Biblioteca Just M. Casero del barri del Pont Major de Girona, biblioteca que duu el nom del meu pare. Aquest és el text que, representant a la família, vaig llegir el dia de la inauguració, text que també va recollir Joaquim Nadal al seu "Dietari 2003. Apunts d´un any electoral" (Fundació Rafael Campalans, 2006)

Estimats amics i veïns,

En nom de la família Casero, voldria agrair al Col·lectiu de dones la Cata per la iniciativa de la denominació de Just M. Casero a la biblioteca del Pont Major.
També voldria agrair el suport de l´equip de govern de l´Ajuntament de Girona, a l´Ajuntament de Girona, en fer-se-la seva aquesta proposta i decidir anomenar aquesta fantàstica biblioteca amb el nom de Just M. Casero. Recordo que la M no és de Maria, la M és més proletària, és més de Víctor Jara, la M és de Manuel.

Si aquesta biblioteca duu aquest nom és, més enllà del què en Just va fer en vida, perquè en Just és mort.

Aquesta és una afirmació que ara puc expressar amb més tranquil·litat, sobretot pels anys que fa que és mort, pels anys que jo tinc de més, però sobretot per la nova perspectiva que la seva primera néta, la meva primera filla, aporta quan parla de la mort d´en Just; no hi ha ni un gram de dramatisme, que no vol dir absència de sentiment, i això, sincerament, no sabeu pas com li ho agraeixo.

Així que, pensant sobretot en la perspectiva de les netes d´en Just, la Tura, la Irina i la Clàudia, que per bé que no són veïnes d´aquest barri, hi tenen a l´àvia, i per tant segur que aviat tindran el carnet d´aquesta biblioteca, permeteu-me doncs que us parli, sobretot de la mort, dels morts, d´alguns dels nostres morts.

Si jo en fos un expert i això fos una conferència, el títol de la conferència, més que el mort i qui el vetlla, seria el mort i els morts que el vetllen. I és que, pensant en aquesta biblioteca i en Just, de sobte se m´han aparegut una pila d´espectres de gent més o menys vinculada amb en Just que ara, o ja fa temps, dissortadament és morta.

Us citaré, doncs, els morts que avui ens acompanyen, els morts que avui vetllen en Just. I cito ara i aquí també en Manuel Vázquez Montalbán. No és la meva voluntat ferir cap sensibilitat, ni faltar al respecte a ningú; precisament tot el contrari, sense voler-me convertir en la personificació de la secció de necrològiques dels diaris, voldria constatar que, efectivament, després de la mort hi ha vida, hi ha molta vida.

En Josep Casero vetlla en Just; sempre ho ha fet, com a germà gran. La mort amb els Casero hi té una relació una mica pertorbadora: sempre apareix massa aviat, bé per misèria, bé per malaltia, i en aquest cas, quasi mai avisa, es presenta per sorpresa. Avui en Josep omple, per molts de nosaltres, aquest espai amb la seva sempre imponent, però tendre, presència. És la mort de la família que vetlla la mort d´en Just.

La Dolors Oliveras vetlla en Just. La Dolors, sobretot vetlla per nosaltres, els joves, els qui la vam conèixer essent infants; ella és la veïna de casa nostra, la que ens porta a l´escola, la que té fills per jugar-hi, la Dolors que ve d´Orriols però que respira al Pont Major. És la mort del barri que vetlla la mort d´en Just.

En Marià Casadevall vetlla la mort d´en Just; de fet en Marià vetlla per la mort de tots els pobres, dels exclosos. Una llavor més, en Marià, que va fer que, a través d´una xerrada a l´institut Carles Rahola, del qual en vaig ser alumne, hom es dediqués a la qüestió social. És la mort dels miserables que vetlla la mort d´en Just.

En David Colomer vetlla la mort d´en Just; escriptor i periodista, jove periodista i escriptor, trajectòria escapçada als voltants de l´edat de Crist, any més any menys. La passió per escriure, la necessitat de comunicar, l´estil periodístic, estil personal, identificable, respectuós en les formes, contundent amb els continguts. És la mort dels lletraferits que vetlla la mort d´en Just.

En Salvador Allende vetlla per la mort d´en Just. El trànsit per l´esquerra, la lluita per la terra, la defensa del poble, del barri, del suburbi, la convivència en el suburbi, la pertinència en el suburbi, la política des de i pel suburbi. És la mort del socialisme que vetlla la mort d´en Just.

Ernest Lluch vetlla per la mort d´en Just. Les trobades a Girona, al Pont Major, a Sarrià de Ter, a Figueres, a Maià de Montcalm; les reunions, els mítings, les trobades en família. La lluita per la democràcia, el diàleg per la llibertat, l´acció de govern, el desig d´assaborir la pau. És la mort dels amics que vetlla la mort d´en Just.

En aquest itinerari, en aquesta mena de via crucis, possiblement hi ha la clau per comprendre el perquè possiblement aquesta biblioteca duu el nom d´en Just.
Corregint el què he dit al principi, "si aquesta biblioteca duu aquest nom és, més enllà del què en Just va fer en vida, perquè en Just és mort", i verificant que, efectivament, abans de la vida hi ha mort, més enllà de la mort d´en Just, si aquesta biblioteca duu el nom de Just M. Casero és, naturalment, per la seva vida.

Moltes gràcies.

Roger Casero Gumbau.

Dissabte 18 d´octubre de 2003.
Centre Cívic Pont Major - Biblioteca Just M. Casero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada