diumenge, 16 de desembre de 2012

"Jo, que moriré de càncer"

El 4 de maig de 1980 Just M. Casero va publicar aquest article a la seva columna diària "Quiosc" al Punt Diari (actualment "El Punt Avui").

Jo, que moriré de càncer

"Fa unes setmanes vaig participar a l'Assemblea "Provincial" de l'Associació Espanyola contra en Càncer. Aquests dies he vist les pancartes anunciadores de la recaptació, i ahir vaig ser repetidament aturat pel carrer, a les rodalies dels semàfors, per si volia col·laborar en aquesta campanya cívica de creació d'un fons econòmic per ajudar a la lluita contra el càncer.

Crec que poc és la meva missió entrar ara a adoctrinar el lector de la intencionalitat, la conveniència, l'oportunitat de sentor-se solidari d'aquesta campanya. Però jo, que moriré probablement de càncer, com la majoria dels lectors; que conec algunes dades mèdiques, tècniques i econòmiques del problema; que estic informat de l'angoixa i les complicacions ètiques que afecten la família, els metges, pel que fa al problema del dolor i de la mort; que sé el treball immens que s'està duent a terme en el camp de la investigació i del tractament del càncer, jo dic, no puc simplement callar.

La societat no pot ésser farisea quant a aquest problema. En la confrontació entre salut pública i interessos comercials, ha de guanyar sempre la salut pública. I si la salut és en perill per raó del tabac, de la contaminació de les ciutats, dels fàrmacs, dels productes químics incorporats als queviures, per la manca de control sanitari de molts llocs de treball, els organismes del poder social haurien d'actuar amb una duresa estricta. No n'hi ha prou amb una lleugera campanya d'informació o d'esporuguiment. Cal arbitrar les mesures de prevenció, precaució i prohibició, segons que convingui, per preservar la salut dels ciutadans.

Tot el que sigui confiar l'èxit de la lluita contra el càncer al bon resultat d'un recaptament popular, és rifar-se una col·lectivitat. Som molts els qui haurem col·laborat amb la nostra petita aportació. Els organitzadors lluiten sempre per superar la captació de l'any anterior, més l'increment del cost de vida. Desconec per quins set sous el donant anònim estira uns duros de la seva butxaca. El que sí sé, és que aquest gest elegant i solidari és una pura substitució del que hauria de fer i no fa la poderosa organització estatal de la Seguretat Social. I que ens duri molts anys la generositat de tots."

Just M. Casero. Quiosc. Punt Diari. 4 de maig de 1980.

El 31 de gener de 1981 Just Manuel Casero Madrid, el meu pare, va morir de càncer a l'edat de 34 anys. El què a finals de novembre de 1980 semblava una hepatitis va resultar ser un càncer, diagnosticat ja irreversible, pels volts de Nadal del mateix any.

Però no voldria acabar aquest article sense tenir un agraït record per Pau Viladiu, l'oncòleg, i amic, del meu pare.

La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no.