 |
| Neymar, Suárez i Messi durant celebrant el gol del penal indirecte. Foto: Miguel Ruiz / FCB |
Reglament en mà era penal i, amb el mateix reglament,
el gol, el
sorprenent i polèmic gol del penal indirecte, no hauria d'haver pujat al marcador i el
llançament de penal s'hauria d'haver
repetit.
Aquest
penal ha fet
córrer molta tinta i ha generat, certament,
polèmiques interessades que
alimenten programes televisius presumptament esportius, tot i que més
propers a l'entreteniment que a la informació, més
interessats en promoure i
atiar la polèmica que en la
informació i l'anàlisi crític.
Polèmiques a banda, vist i repetit un munt de vegades en aquest penal indirecte hi veig, com a mínim,
tres lliçons que transcendeixen el futbol i l'esport:
1.- La llei no escrita
Quantes vegades, en quantes ocasions,
ens limiten les lleis no escrites? Les
no escrites són lleis que pensem que
regeixen i han de regir les nostres accions, el nostre comportament, però que són més fruit de
convencions que estrictament de lleis.
El
reglament de futbol, la llei del futbol,
no diu que un llançament de penal hagi d'anar dirigit directament a la porteria amb la finalitat única de fer gol; diu que el
jugador que l'executa ha de
tocar la pilota cap endavant i que, un cop ha tocat la pilota, aquest jugador
no pot tocar-la de nou fins que un altre jugador la toqui; en canvi, la
resta de jugadors sí poden tocar la pilota quan el que ha executat el penal l'ha posat en joc.
La llei no escrita del futbol diu que quan llancem un penal ho farem tirant a porteria amb la finalitat de fer gol, i entenem que és així perquè
és així com ho veiem fer reiteradament i així ho hem fet sempre quan hi hem jugat al
pati de l'escola o en un
partit de costellada!
Cap llei impedia a Messi fer el que va fer, assistir en comptes de xutar a porteria, en un llançament de penal!
Messi i Neymar l'altre dia, com abans altres jugadors,
Cruyff entre ells,
van fer cas omís de les lleis no escrites i van sorprendre a tothom. I el millor és que
van aconseguir el que volien,
també el gol!
Desobeir les lleis no escrites
sorprèn d'entrada, però generalment és una
desobediència amb
alts efectes positius, sobretot pel
factor sorpresa! Desobeir
lleis no escrites és altament recomanable, especialment quan
aquestes lleis no escrites ens les imposem nosaltres mateixos!
2.- Els efectes no previstos
Suárez no havia de marcar aquell gol! La jugada l'havien
ideat Messi i Neymar per
executar-la ells i ben segur que van tenir present
moltes variables (la direcció de l'assistència, la posició de
Neymar...) en relació als
jugadors contraris, però quan executem un pla sempre apareixen
factors sorpresa,
efectes no previstos.
Messi i Neymar no havien informat de la seva decisió a la resta de companys, tampoc a
Suárez, que seguint el seu
instint golejador, quan va veure la pilota "perduda" a l'àrea i al seu abast, i
va olorar el gol va
anticipar-se a l'acció de Neymar.
Messi i Neymar ho havien previst i estudiat tot respecte l'equip rival, però
no respecte als seus companys i es van trobar amb el
factor sorpresa, no previst, de Suárez!
Per fortuna seva
aquest factor no previst no va alterar el resultat final, és més, veient la jugada semblava
més franca i segura la rematada de Suárez que la que podia haver fet
Neymar.
Naturalment
no podem preveure els factors imprevisibles, però sí que podem
comptar que poder ser-hi i que, d'aparèixer,
no tenen perquè ser necessàriament negatius, ans al contrari!
3.- Si no funciona d'una manera, prova-ho d'una altra
Messi i Neymar, els principals
llançadors de penals del Barça, aquesta temporada no només
fallen penals més del que en ells és habitual, també
més del que s'espera d'ells.
Com el amb el gol amb els golejadors,
els llançadors de penals també poden tenir males ratxes i darrerament quan
Messi o Neuyar es disposaven a
llançar-ne un inevitablement
apareixien els dubtes, possiblement també en ells mateixos:
el marcaran? Neymar fins i tot
va canviat la tècnica del llançament, tot i que amb resultats, de moment, no massa esperançadors.
Messi i Neymar necessitaven un punt d'inflexió en els llançaments de penals i la jugada del
penal indirecte, un recurs més, una
jugada d'estratègia, resolta feliçment, tot i que finalment d'una manera
inesperada (el
factor Suárez), els va servir per
trencar una dinàmica negativa, per
alliberar-se de la pressió.
Ens costa veure, a vegades,
altres maneres de fer les coses amb els que ens encallem, a vegades per les (maleïdes)
lleis no escrites; a vegades
fer-ho d'una altra manera és una qüestió de
matís, o
d'actitud...
Cal tenir present, però, que
fer-ho diferent no significa necessàriament que el resultat sigui millor! Fins i tot aquest penal indirecte es podia
haver fallat i llavors el resultat i les conseqüències, ben segur,
haurien estat uns altres!
4.- La generositat suma!
Leo Messi tenia a les seves botes
marcar el seu gol 300 a la Lliga espanyola amb el
Barça; l'ocasió era clara: un llançament de penal!
El lloc i el moment eren ideals: un
Camp Nou entregat i un
partit resolt amb un joc especialment
brillant de l'equip en general i seu en particular.
Potser temps enrere
Messi hauria prioritzat millorar els
seus registres particulars, però
Messi, que ho ha guanyat pràcticament tot (se li resisteix el
Mundial de seleccions), ja està en un punt que troba en la
generositat tan o més plaer que en la realització personal.
Primer amb
Neymar i després amb
Suárez Messi ha trobat dos companys amb qui
compartir jugades, assistències i gols, i aquí el que es destaca és el verb
compartir.
Naturalment
tu i jo sabem, com ho sap el propi
Messi, que
el gol 300 caurà aviat i serà notícia! Però amb el seu
gest el
penal indirecte ha tingut un
gran impacte a nivell mediàtic, però també un
gran i positiu impacte a nivell
personal dins la plantilla.
No sempre és fàcil
trobar l'equilibri entre el legítim interès personal i el
necessari interès general, comú, d'un
equip de treball. La
generositat és un dels
principals ingredients de la
sinergia, quan la
suma, el valor, de tots els
factors junts i treballant col·lectivament és superior a la
suma, el valor,
individual de cada un dels membres per
separat.
Ja ho sabem:
Messi és molt bo, però
també l'han fet millor companys com
Iniesta o
Xavi, així com
Messi també ha fet i fa millors els seus companys.
5.- No és pel que fas, és per qui ets!
Genialitat o provocació? El debat es va
cuinar durant el partit, just després del penal en qüestió, i es
va servint calent i reescalfat aquests dies.
Alimenten el debat i la polèmica
anècdotes elevades a categoria, però és substància suficient per
dedicar-hi minuts d'informatius esportius, tertúlies i columnes d'opinió.
El
penal indirecte de
Messi i Neymar, amb
Suárez de
convidat inesperat, ha estat
objecte d'elogi quasi
arreu del món excepte en el
petit (a escala mundial), però
influent, món del
periodisme esportiu de Madrid.
El problema, de fet, és del
periodisme de samarreta, i passa al futbol com passa
també a la política. I en el món del futbol passa d'igual manera a
Barcelona respecte el
Real Madrid i a
Madrid respecte el
Barça.
Si aquest penal l'haguessin executat
Cristiano Ronaldo i Bale en les
mateixes circumstàncies (partit decidit) la
majoria del periodisme esportiu mundial elogiaria igualment aquest fet, però
a Madrid s'aplaudiria i a Barcelona es criticaria! És
trist, però
és així al futbol, a l'esport, a la política i, en general, a la vida!
Potser el
Barça - Celta de l'altre dia
no va ser un partit històric però
el penal indirecte de Messi, Neymar i Suárez és històric i sí,
passarà a la història! I com a totes les
històries, grans i petites, sempre li podrem
treure suc, uns
elixir, d'altres
verí!
En resum,
calibrem bé tan els elogis com les crítiques, tinguem present que
el factor sorpresa sempre que arriba, arriba per sorpresa i
no ens imposem lleis que no existeixen! I és clar,
procurant sempre
que la jugada acabi en gol!
