dimarts, 12 de febrer del 2013

Alícia en el país de les meravelles!

Fotografia: Ricard Cugat / El Periòdico de Catalunya
Jo sempre havia entès que, si algú m'explicava un delicte, o presumpte delicte, la meva responsabilitat cívica era denunciar-lo; no fer-ho em podria convertir com a mínim en un encobridor, quan no en còmplice.

Jo, però, no en sé gaire de lleis... Més en deu saber l'Alícia, que fa més de dos anys que callava, fins ahir, tenir coneixement de presumptes delictes de blanqueig de diners per part d'un dels fills de Jordi Pujol.

El seu silenci des d'aleshores és tan trist i patètic com la seva paraula d'ara; el motiu del silenci era la seva agenda política; com ara les seves paraules. Callar en funció del què hi guanyo i què hi perdo, no en base a la justícia!

Diu l'Alícia que no, que no ho havia de denunciar el què l'ex d'un Pujol Ferrussola li va dir, que no havia de posar-ho en coneixement de ningú. Ho diu i es queda tan ample! Quina barra!

Fa molt temps que veig que l'Alícia i jo, malgrat trepitjar la mateixa terra, vivim en països diferents! Les seves declaracions d'ahir no fan més que corroborar-ho! I el meu, sens dubte, no és el de les meravelles!

... Tot i que és realment meravellós!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada