dimecres, 1 de novembre de 2017

Catalunya, capital Brussel·les


Ara ja sabem que el cessat president Puigdemont no ha anat a Brussel·les a cercar asil polític, car difícilment l'hagués obtingut, sinó a internacionalitzar (encara) més la causa catalana, que no només va d'independència (llibertat Jordis!), i qui sap si també a jugar amb una possible petició de repatriació cas que, com en Patufet, busqui recer sota una de les cols de Brussel·les.

Tal i com va fer hàbilment, i alhora imprudentment per raons de seguretat, el dia 1 d'octubre sota un pont aquests diumenge i dilluns el president Puigdemont també ha jugat a fet i amagar publicant primer una fotografia del Palau de la Generalitat per aparèixer després, oh sorpresa, a Brussel·les despertant tota mena de rumors i especulacions: president a l'exili?

És evident que Puigdemont domina el relat i fins i tot hi introdueix grans dosis d'intriga; també és evident que aquesta vegada a banda de despistar el govern i l'estat espanyol sembla haver despistat i fins i tot desorientat els propis independentistes, que durant unes hores no només es van preguntar on era el seu nou president republicà, sinó que sobretot es van preguntar (i molts encara es pregunten) perquè ningú, tampoc el president, els va donar les esperades instruccions per protegir la nonada república catalana.

Amb la maquinària de tots els partits engreixant-se cares al 21 de desembre segueix essent una incògnita saber què passarà amb el president Puigdemont, també saber què farà aquests propers dies, quan rebi la més que previsible citació judicial. Ves que el bou amb pell de brau no s'acabi menjant la col de Brussel·les, Patufet Puigdemont inclòs!

I llavors els catalans cridarem: Puigdemont on ets? I de dins el ventre de la pell de brau sentirem un fil de veu: sóc a la panxa del bou, on no es vota i prou!