Minuts musicals de pel·lícula amb "Dirty Work"

Aquest cap de setmana s'ha estrenat la pel·lícula "Wonder", basada en el llibre homònim, tot un fenomen literari (i editorial) que també va captivar les meves filles grans, com possiblement passarà amb la pel·lícula.

Aquesta estrena m'ha fet pensar en "Mask" (estrenada aquí amb el títol de "Máscara" i que no s'ha de confondre amb "La máscara" de Jim Carrey!), una pel·lícula de mitjans dels vuitanta del segle passat que relata, amb dosis de ficció, la vida de Roy Lee "Rocky" Dennis.

Si l'infant protagonista de Wonder, August (Auggie) Pullman, té la síndrome de Treacher Collins el jove adolescent de "Mask" té displàsia craneodiafisaria, malalties i afectacions diferents però que comporten, ambdues, una greu deformació a la cara amb tot el que això suposa de dificultats d'acceptació d'un mateix, i d'acceptació per part dels altres!

Una altra referència cinematogràfica podria ser "L'home elefant", en la que el protagonista és un home adult que pateix la síndrome de Proteus...

Però quedem-nos amb "Mask", pel·lícula en la que brilla especialment Cher en el paper de mare lluitadora que, com la mare que interpreta Julia Roberts a "Wonder" volen que més enllà del rostre els seus fills tinguin una vida normal.

Ambientada a finals dels anys setanta "Mask" té en la seva banda sonora sobretot cançons de Bruce Springsteen, músic de capçalera del veritable Roy Lee "Rocky" Dennis (1961-1978), Little Richard, Lynyrd Skynyrd o els menys coneguts (per nosaltres, no per la cultura nord americana) Steely Dan, dels que entre d'altres sona la cançó "Dirty Work".

Sí, molta feina bruta han de fer aquestes mares per intentar donar una pàtina de normalitat a l'extraordinària vida dels seus fills...









I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

#MinutsMusicals de versions amb "Superstar"

Quin grup de música o cantant no voldria als seus concerts un nombrós estol de "groupies"?

"Groupie" és un terme que avui associem al de fan, per bé que una "groupie" és molt més que una simple fan: les "groupies" són fans incondicionals, aquelles que entre espasmes es tornaven boges, fa unes dècades, a primera fila dels concerts dels seus ídols: Elvis Presley, The Beatles... També avui les estrelles del moment tenen el seu exèrcit de "groupies"...

"Superstar", cançó que l'any 1971 el duet Carpenters va popularitzar, explica la trista història d'una solitària "groupie" que espera el retorn del seu ídol:

"Don't you remember you told me you loved me baby
You said you'd be coming back this way again baby
Baby, baby, baby, baby, oh, baby, I love you I really do"

Aquesta cançó, però, ni és original dels Carpenters ni "Superstar" era el títol original; l'any 1969 el duet Delaney and Bonnie (en el que entre d'altres va col·laborar Eric Clapton) va publicar la cançó "Groupie (Superstar)" com a cara "b" del senzill "Comin' Home"; Bonnie Bramlett n'era coautora  juntament amb el músic i compositor Leon Russell ("A song for you", entre d'altres).

Abans de la versió dels Carpenters també van versionar-la la cantant i actriu Cher i l'actriu i cantant Bette Midler (sí, Bette Midler!), una versió, aquesta darrera, més despullada.

D'entre les moltes versions d'aquesta cançó sorprèn la del grup de rock Sonic Youth, grup que precisament que es troba a les antípodes de l'estil melòdic de la cançó, i dels propis Carpenters, però que van versionar "Superstar" per un disc de tribut al grup dels germans Carpenter, "If I Were a Carpenter", publicat l'any 1994...

Més sorprenent és que participessin al tribut amb una cançó que no és original dels Carpenters, tot i que ho sembla i podria ser-ho... No és original seva, pe`ro sí identificativa! La versió de Sonic Youth, però, té un aire més fosc, més sinistre... Una versió, per cert, que sembla no va agradar massa a Richard Carpenter, tot i que no sé perquè es preocupa, si no és una cançó seva!

Aquesta versió ha format part de varies bandes sonores, entre elles la de la celebrada i "oscaritzada" pel·lícula "Juno".

Escoltem doncs l'original i les versions d'aquesta balada trista amb un títol molt enlluernador! Per mi la versió més fluixa és la de la Cher, i a diferència de Richard Carpenter m'encanta la de Sonic Youth!











També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent uns minuts musicals de versions molt lliures!