dijous, 14 de setembre del 2017

Jo desobeeixo!


Imaginem-nos, que ja és molt imaginar, que el proper 1 d'octubre hi ha urnes; què faig?

Aquesta és la pregunta senzilla i directa, pregunta que fins i tot em podria fer la meva filla petita, que em vaig fer a mi mateix per esclarir quina posició prendria al ple extraordinari de l'Ajuntament de Sarrià de Ter d'aquest dimarts en el que es donava compte del decret d'alcaldia de suport a la llei del referèndum.

Tot i que no calia aprovar-lo, sinó que tan sols se n'informava, sí que es va convenir la necessitat d'expressar el suport, o no, al decret en qüestió o, si voleu, al que el decret en general representa.

Imaginem-nos, que ja és molt imaginar, que el proper 1 d'octubre hi ha urnes; què faig? Anar a votar!

De les lleis del referèndum i de la transitorietat jurídica no m'agraden moltes coses, d'entrada com es van votar, aprimant de forma imprudent el dret de l'oposició a fer d'oposició o silenciant els lletrats del Parlament i el Consell de Garanties Estatutàries. Tampoc m'agraden alguns dels seus passatges, doncs en alguns s'albira un nou país no necessàriament millor del que tenim avui, amb un excessiu control polític sobre l'àmbit judicial.

He estat i sóc crític amb el procés i amb molts dels seus impulsors, només cal fer un cop d'ull al meu bloc o llegir en diagonal el que hi publico. No m'agrada el posat ni la intenció "martirofílica" de moltes posades en escena ni les giragonses argumentals que s'usen i abusen constantment, cantades com una lletania per part de l'independentisme.

Tampoc la usurpació del terme democràcia, doncs en el fons, i voldria que també en les formes, això sobretot va de desobediència. Perquè no tinc clar que el procés i el referèndum vagin (només i exclusivament) de democràcia (de la manera que s'ha aprovat quasi es fum un tret al peu de la democràcia!), però sí tinc clar que el procés i el referèndum van de desobediència. I aquí els únics que ho diuen alt i clar, de cares i amb totes les de la llei, són els de la CUP. Els altres, els d'ERC i el PDeCAT s'amaguen rere la (fins ara i de moment) il·legalitat catalana. En fi, ara no hi entraré...

La qüestió és que fins i tot amb tot això que he escrit en aquests darrers tres paràgrafs si ens imaginem, que ja és molt imaginar, que el proper 1 d'octubre hi ha urnes, jo aniré a votar. I si tinc pensat anar a votar seria contradictori votar contra el decret de suport al referèndum.

I perquè votar, l'1 d'octubre? Doncs perquè si sóc crític amb l'independentisme més ho sóc, molt més, amb els que s'entossudeixen a minimitzar la llengua i la cultura catalanes, incompleixen amb (el retallat) Estatut i desatenen les necessitats d'inversió de Catalunya castigant no només als independentistes, sinó també als molts catalans que no ho són.

Sí, jo desobeeixo, desobeeixo jo que vaig prometre de guardar i complir la Constitució si en nom de la Constitució, o escudant-se en ella, Catalunya segueix sotmesa a un govern, l'espanyol del Partit Popular, que la castiga.

Sí, jo desobeeixo i seguiré essent crític, molt crític, amb aquest independentisme xulesc que insulta als qui no ho són, amb els que simplifiquen tant que posen en un mateix sac a tothom que no pensa com ells, als qui reivindiquen la revolució dels somriures mentre via Twitter escupen a la cara a qui no té la independència en el seu horitzó.

Jo desobeeixo per sacsejar l'Espanya sorda, per seguir insistint amb el vers de Joan Maragall: "Escolta Espanya", jo desobeeixo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada