"Hello, Dolly!" Minuts Musicals amb nom propi

Em fascinen, ho reconec, les històries que hi ha rere els càstings de moltes pel·lícules, en el procés d'elecció de l'elenc artístic que la protagonitza, els actors i actrius que han descartat temeràriament papers, també els i les que, tot i no ser la primera opció, ni la segona ni la tercera, els han acabat protagonitzant i esdevenint icona de la pel·lícula.

Del primer cas no puc oblidar el de Tom Selleck, l'etern Magnum, que precisament per seguir fent aquest paper d'intrèpid investigador privat, va rebutjar el de Indiana Jones que finalment faria, per a glòria seva, Harrison Ford.

Del segon cas podem parlar de Barbra Streinsand i la seva participació a la pel·lícula "Hello, Dolly!", adaptació cinematogràfica del musical de Broadway. Descartada l'actriu que va fer la versió a Broadway, la primera opció del director, Gene Kelly, va ser Judy Garland, descartada pels productors, i fins a 4 actrius van optar al paper, entre elles Bette Davis i Julie Andrews.

Barbra Streisand va arribar al projecte després del seu debut cinematogràfic amb "Funny Girl", amb Oscar inclòs, lligada pel contracte que tenia amb la productora.

Streisand, molt més jove que les altres actrius descartades o que havien descartat el paper, molt més jove que el personatge, Dolly, que va acabar interpretant, va haver d'encaixar en un rodatge del que sempre ha dit que es va sentir incòmode...

La pel·lícula va ser un èxit, i també la cançó, "Hello, Dolly!", popularitzada per Louis Armstrong anys abans... 

A vegades, com en aquest cas, el que passa a la rerebotiga de la pel·lícula bé valdria una pel·lícula!

"Barbra Streisand". Minuts Musicals amb nom propi

L'any 1973 el grup alemany Nighttrain va publicar una cançó "Hallo Bimmelbahn", cançó que va versionar el grup Boney M. l'any 1979 amb el seu "Gotta Go Home". La tercera parada d'aquesta cançó és la que, inspirada per aquestes, va publicar el duet Duck Sauce l'any 2010, i que van titular "Barbra Streisand" en homenatge a l'actriu, i també cantant, Barbara Joan "Barbra" Streisand.

A vegades els camins de la música són més inescrutables que els del Senyor!

Minuts Musicals de pel·lícula amb "L'amor té dues cares"

Quan, de petit, tornava a casa amb l'autobús interurbà i mirava per la finestra encantat, allò de "mirant al no res, pensant en tot" no sonava cap solo de guitarra que acompanyés els meus pensaments; tampoc sentia cap cançó èpica quan de jove pujava a la Pica d'Estats ni cap de romàntica quan ens vam fer el nostre primer petó...

Ja poden ser de pel·lícula, les nostres vides, fins i tot poden tenir (i de fet tenen) banda sonora, que més enllà d'escoltar-la dins el cap o com a molt nosaltres mateixos amb auriculars no sona com a les pel·lícules. D'això en parla la "solterona" professora de literatura que interpreta Barbara Streisand a la pel·lícula "L'amor té dues cares" en una entretinguda dissertació sobre l'amor.

Sobre l'amor i les relacions de parella tracta la pel·lícula, amb un cast professor de matemàtiques interpretat per Jeff Brigdes, una mare narcisista i egoista interpretada per una brillant Lauren Bacall, una atractiva tot i que infeliçment casada germana interpretada per Mimi Rogers i un ben plantat i ben intencionat, tot i que un xic innocent cunyat interpretat per Pierce Brosnan...

La pel·lícula explora les possibilitats d'un amor cast, més intel·lectual que físic, fins i tot d'un matrimoni no contaminat pel sexe, la veritable perdició de les relacions amoroses segons el cast matemàtic...

Però al final, ja ho podeu intuir, sonen els violins i Puccini es fa present a la "vida real" dels personatges i no és a l'alba sinó al vespre quan, finalment, l'amor en la seva plenitud venç en forma d'apassionat petó final!






I la setmana vinent, més minuts musicals de pel·lícula!

#MinutsMusicals de 1974 amb "The way we were" de Barbara Streisand

L'any 1973 es va estrenar la pel·lícula "The way we were", coneguda a l'estat espanyol com a "Tal como eramos", dirigida per Sydney Pollack i protagonitzada per Robert Redford i Barbra Streisand. La pel·lícula, un drama romàntic, relata la història d'amor i crisis de la parella formada pels protagonistes... Amor versus ideals, vet aquí el drama del personatge interpretat per Barbara Streisand!

Forma part de la banda sonora de la pel·lícula, essent el tema principal, la cançó "The way we were", composada per Alan Bergman i Marilyn Bergman (lletra) i Marvin Hamlisch (música) i interpretada per la pròpia Barbara Streisand.

Aquesta cançó va ser mereixedora, com la resta de la banda sonora, d'un premi Oscar l'any 1973, entre d'altres premis que va recollir (Grammy, Globus d'Or...).

"The way we were" va encapçalar, a més, la llista de senzills d'estats units a principis de l'any 1974. La cançó evoca els records que al llarg dels anys ha anat acumulant la parella, records que a voltes es dilueixen sota la pluja, records de somriures perduts, records dolços, records dolorosos...

Gaudiu-la!



The way we were

Memories
Like the corners of my mind
Misty watercolor memories
Of the way we were

Scattered pictures
Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another
For the way we were

Can it be that it was all so simple then?
Or has time rewritten every line?
If we had the chance to do it all again
Tell me, would we, could we?

Memories
May be beautiful and yet
What's too painful to remember
We simply choose to forget

So it's the laughter
We will remember
Whenever we remember
The way we were
The way we were

I per acabar dues versions de la cançó: la primera de Beyonce, la segona, en castellà, del mexicà José José...