dimecres, 30 de març de 2016

Gràcies Johan


Tot soci o aficionat al Barça d'una certa edat (els qui el van veure i viure com a jugador i/o entrenador) té quelcom, en un momento dado, a agrair a Johan Cruyff. Jo tampoc en sóc una excepció!

La primera lliga del Barça que vaig celebrar va ser la guanyada després de la que va conquerir Johan Cryuff just l'any que vaig néixer! La lliga de l'“Urruti, t’estimo” va convertir en els meus ídols a l'Urruti, en Migueli, en Víctor Muñoz, en Calderé, Moratalla, Pitxi Alonso, Carrasco i companyia, immortalitzats en un pòster que durant anys va lluir a la meva habitació!

Van haver de passar de nou massa anys fins que el Barça alcés de nou una lliga i com anys enrere també va ser gràcies a Johan Cruyff, llavors ja entenedor.

Durant els meus primers deu anys de vida vaig viure només una lliga del Barça, i una final de la Copa d'Europa de trist record; durant els 10 anys següents, dels meus 11 als 20 anys, quatre lligues i una Champions League, entre d'altres títols! Dels 20 als pocs més de 40 que tinc avui, ja no us ho explico, prou que ho sabeu!

Diuen que Cruyff va canviar el Barça, la seva forma de jugar, d'entendre el futbol, que si la possessió, que si l'espai, que si qui ha de córrer és la pilota més que el jugador... Amb ell també va anar canviant la mentalitat del culer, del pessimista de "aquest any sí, però serà que no" a l'actual de "aquest any també, i perquè no?".

El millor Barça de Pep Guardiola, possiblement el seu millor deixeble, va sublimar el model de Cruyff, i el model és avui per al Barça un patrimoni irrenunciable, tot i que com hem vist amb Luis Enrique, adaptable a altres estils, segons perfils de jugadors i necessitats del moment.

Gràcies Johan per canviar la història del Barça i amb ell, la de tants i tants culers: jo tampoc en sóc una excepció!