Aquesta setmana he deixat de ser, formalment, el president de l'AMPA Xifra. En una de les assemblees menys concorregudes, literalment quatre gats, vam aprovar la renovació de la junta directiva, que finalitzava el mandat.
Dic formalment perquè, de fet, vaig deixar de ser pare d'alumne de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà a final del curs passat, i aquesta és la condició necessària per a ser soci de l'AMPA i membre de la junta.
Comptat i debatut, de tots els anys que he estat pare d'alumnes a l'institut, els sis darrers he format part de la junta de l'AMPA i els quatre últims n'he estat el president, i precisament tots aquests anys de vida i treball a la junta de l'AMPA han estat especialment convulsos.
Poc després d'entrar a la junta, a finals de 2018, va saltar la notícia de l'obertura del nou institut de Sarrià de Ter, una circumstància que, tal com es va gestionar des del departament d'Educació, va tenir conseqüències dramàtiques, i ben aviat vam veure que irreversibles, per al futur de l'institut, amb una pèrdua constant i continuada, un degoteig, d'alumnat d'ESO i BAT, promovent (en comptes de combatre-la) la segregació escolar de forma alarmant i accelerada.
I precisament aquesta pèrdua constant i continuada d'alumnat i el risc de seguir perpetuant la segregació escolar, va servir, fa dos cursos, com a pretext per a decidir suprimir progressivament l'ESO a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà fins a la seva extinció, prevista per a finals del curs vivent, deixant el barri de Pont Major sense aquests estudis i obligant l'alumnat del barri a desplaçar-se a altres instituts de Girona.
L'anunci de la conversió de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà en centre integrat de formació professional li augura, diu el departament d'Educació, un futur esplendorós, i tant de bo sigui així, però el cost ha estat i és caríssim, amb un passat recent i un present plens d'incerteses, falses promeses, promeses incomplertes i una inevitable fuga de professorat, de talent, que ha anat marxant veient, amb tristesa i impotència, com l'institut s'enfonsa.
El maltractament institucional, especialment del departament d'Educació, a la comunitat educativa de l'institut (professorat, personal d'administració i serveis, alumnes i famílies) d'aquests darrers anys ha estat molt dolorós i, davant aquest dolor i aquest dol, a l'altre costat i especialment per part d'Educació, hi hem trobat poca comprensió (a vegades fins i tot prepotència i menyspreu) i nul·la empatia.
En fi, que des que vaig entrar a l'AMPA tot han estat males notícies, hem anat de crisi en crisi, lluitant, reivindicant i mobilitzant-nos molt, per poc, o res... I ves que el malastruc no fos jo; ara que plego potser es tomba la truita i l'institut reneix de les seves cendres. Els vents que arriben del departament d'Educació, ja vestit amb el nou govern, podrien confirmar aquella llei que diu que si una cosa va malament, encara podria anar pitjor.
M'agradaria equivocar-me; veurem i, en tot cas, jo m'ho miraré des de fora l'institut, m'ho miraré des del barri...
És un final d'etapa, no és un final de tema, perquè el present i futur de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona segueixen formant part de les meves preocupacions, de la meva agenda i de l'agenda de l'AV de Pont Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada