dimarts, 15 de març del 2016

La pobresa del Parlament


Artur Mas va servir-se de les metàfores marineres per navegar pels seus fràgils mandats, i el cert és que tot i les dificultats, les d'aquí i les d'allà, se'n va sortir prou bé prenent el timó del procés i traçant un rumb més favorable, val a dir, als seus interessos particulars (de govern i de partit) que no als del propi procés: la gestió del post-9N n'és el millor exemple, i ara no ens hi entretindrem.

Si el procés és un viatge i aquest es fa en vaixell el destí, la independència, és Ítaca! 

És cert que s'esperava que el 27S aportés un vaixell amb un potent motor i al final resulta que el vaixell avança segons bufa el vent i quan no bufa, avança a força de braços dels qui remen en aquesta direcció al Parlament!

És clar que entre els qui remen hi ha qui rema vers la independència sí o sí, contra vent i marea, i hi ha els qui ja els aniria bé aturar-se en un referèndum pactat amb l'Estat, si un hipotètic govern espanyol s'hi posa de cares...

Avui, però, la pregunta no és sobre el rumb del vaixell sinó: tothom hi té cadira en aquest vaixell?
A finals de setembre de 2014 el diputat David Fernàndez en plena compareixença de Jordi Pujol a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya va etzibar-li: "en el viatge a Ítaca no hi té cadira reservada".

I jo avui em pregunto: els pobres hi tenen cadira reservada? Molt em temo que els pobres aquest viatge el fan, més que en una cabina, en una butaca o en una modesta cadira, aplegats a la bodega del vaixell!

Aquesta setmana passada el Parlament de Catalunya ha celebrat unes sessions monogràfiques sobre la situació d'emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d'una resposta institucional, és a dir, sobre la pobresa. El resultat sembla més esperançador que el darrer Ple sobre la pobresa que es va celebrar, i no són poques (fins a 40) les resolucions aprovades pel Parlament!

No sé si el viatge serà llarg o curt i si hi haurà bona o mala mar, però el que sí que sé, o si més no voldria, és que més que arribar-hi aviat i més que arribar-hi units allà on hàgim d'arribar hi arribem tots!

Les resolucions del Parlament, però, només serveixen si es compleixen, si el govern les assumeix, s'hi compromet i les executa! El Parlament ha debatut sobre la pobresa i la seva pobresa seria quedar-se només amb la satisfacció de les resolucions aprovades...

Tan de bo aquestes 40 resolucions hi ajudin, tan de bo els compromisos adquirits arribin a bon port...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada