dimarts, 1 de març del 2016

Spotlight, la ficció del periodisme


Quan semblava que el peix ja estava venut i El Renacido seria reconeguda com a millor pel·lícula, després dels Oscars a Alejandro González Iñárritu com a millor director i el cantat, i no per això menys merescut, a Leonardo DiCaprio com a millor actor, va saltar la sorpresa: And the Oscar goes to: Spotlight!

No va ser aquesta, per mi, l'única agradable sorpresa de la nit dels Oscars, doncs també em va encantar que Mark Rylance s'endugués el de millor actor de repartiment per El puente de los espías: servirà?

Enguany els Oscars han quedat molt repartits, no sé si fins i tot massa: també sorprèn que la pel·lícula amb més estatuetes, per bé que en categories tècniques, hagi resultat ser Mad Max: Furia en la carretera... Però en fi, aquest és un altre tema...

Anant al tema és quasi impossible veure Spotlight i no voler dedicar-se al periodisme! El cinema, també la televisió, sovint genera productes (pel·lícules i sèries) que desvetllen vocacions: metges, advocats, periodistes, cuiners... És clar que al cinema, com a la televisió, res és el que sembla, per més reals que puguin ser els fets que la sèrie o la pel·lícula narri.

El periodisme de Spotlight no és només el que explica la veritat, és sobretot el que la denuncia, la desenterra contra la voluntat del poder fent un treball cuinat a foc lent, amb recursos i investigació. És un periodisme que existeix com existeixen cuiners com Ferran Adrià o Jordi Roca, però tu i jo sabem que en realitat la gran immensitat dels cuiners no són Jordi Roca ni Ferran Adrià.

En realitat la gran immensitat de periodistes són multitasca, les seves fonts són els comunicats i piulen més que investiguen, doncs malauradament els mitjans pels quals treballen no tenen més mitjans.

A més també hem vist que en massa ocasions que el (mal) anomenat periodisme d'investigació més que denunciar el poder ha estat al servei del poder, essent una claveguera més per la qual escampar insídies...

El mal periodisme és el preu que hem de pagar pel bo, i necessari, que també hi ha als mitjans; el periodisme se'ns fa imprescindible doncs, a banda de mantenir-nos informats, ens ha d'estimular a ser crítics fins i tpot amb el que els propis mitjans publiquen.

Sí, potser Spotlight és la ficció del periodisme, però ja sabem que la realitat, massa vegades i a vegades alegrament, supera la ficció. Quan semblava que el peix ja estava venut va saltar l'inesperat titular i el periodisme va ser la sorpresa, la darrera, i bona notícia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada