dissabte, 19 de març del 2016

Minuts Musicals retrobats amb David Knopfler i "Lonely is the night"


Indiscutiblement ell era el guapo i bona mostra és la portada del senzill "Lonely is the night" que va publicar l'any 1991.

Amb un paisatge urbà de fons, en blanc i negre i desenfocat, la seva solitària imatge apareix amb la força de la seva mirada i la simplicitat de les línies del seu rostre; no somriu però expressen més els seus ulls que amb els seus llavis...

Indiscutiblement ell era el guapo i el seu germà el talentós, tot i que en David també va mostrar amb escreix les seves virtuts musicals com a intèrpret i compositor.

Va ser precisament ell qui va presentar John Illsley al seu germà Mark i durant uns anys ell va ser, també, un membre més, dels fundacionals, dels mítics Dire Straits.

Però al 1980 David Knopfler va deixar el grup durant la gravació del "Making Movies" (no figura als crèdits del disc), diuen que entre d'altres motius per les tensions entre els germans i la pressió del grup, abocat ja aleshores a grans i intenses gires... Naturalment quelcom de cert hi ha, doncs és normal que amb tanta convivència (estudis de gravació, concerts gires...) apareguin tensions.

D'en David Knopfler tinc tan sols dues cançons, les que contenen el senzill (aquells discs de vinil petits que necessitaven un adaptador per fer-los rodar i que rodaven a 45 revolucions per minut) que he esmentat abans, amb "Lonely is the night" a la cara A i "Like lovers do" a la cara B, ambdues del seu cinquè disc en solitari, "Lifelines", publicat l'any 1991, el mateix any que Dire Straits va publicar el seu darrer, "On Every Street". D'ell no en tinc res més i aquest senzill el deuria comprar a molt bon preu, paraula de Stone, en alguna Fira del disc del col·leccionista...

Hom podria dir que David Knopfler va abandonar la seva zona de confort, expressió molt de moda actualment, però suposo que no deuria ser fàcil deixar una banda en projecció com era aleshores Dire Straits!

Deixant els seus Dire Straits es va convertir en un músic més i suposo que va seguir tocant per, entre d'altres coses, procurar i demostrar que era, és, quelcom més que "només" el germà de Mark Knopfler.

Escoltem com canta David Knopfler a la solitud d'una nit solitària...






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada