Les imatges de seguidors de l'equip de futbol holandès PSV Eindhoven humiliant i vexant unes captaires a la Plaza Mayor de Madrid són realment vergonyants i preocupants; vergonyants pel mal que fa veure-les, preocupants perquè també diuen molt de la nostra condició, de la condició humana.
Tan sols uns dies després, suposo que per mimetisme, uns seguidors txecs de l'Sparta de Praga es pixaven, literalment, al carrer sobre una captaire al Ponte Sant'Angelo de Roma.
Diuen els experts que aquests comportaments tenen més a veure amb l'aparent impunitat i anonimat que ens ofereix pertànyer a un grup que la ingesta d'alcohol, malauradament massa abundant en els desplaçaments de molts seguidors d'equips de futbol, però possiblement la combinació d'ambdues coses genera aquests lamentables, censurables i delictius comportaments...
Si les aus en els estols, els peixos en els bancs o els mamífers herbívors en els ramats hi troben protecció, algunes persones formant part d'un grups mostren la seva pitjor cara, se'ls desperta la bèstia.
Aquests lamentables fets van passar la setmana passada i just aquells dies, dimarts i dimecres, llegia de nou "Los Santos inocentes" de Miguel Delibes, animat per recuperar aquesta lectura després de compartir amb l'alcalde Roger Torrent les lectures dels polítics.
En el segon capítol del llibre la joveneta Nieves, filla de Paco el Bajo i de la Régula, demana als seus pares fer la comunió. Assabentat de tal voluntat el señorito Ivan dirigint-se als seus convidats es despatxa a gust dient:
"las ideas de esta gente, se obstinan en que se les trate como a personas y eso no puede ser, vosotros lo estáis viendo, pero la culpa no la tienen ellos, la culpa la tiene ese dichoso Concilio que les malmete."
Cada dia veiem persones maldant per entrar a Europa fugint de conflictes bèl·lics i de la misèria, intentant salvar la vida arriscant-la; són persones però en diem refugiats, tot i que els tractem com a mercaderia i des d'aquesta Europa acomodada en regulem l'entrada, el destí, l'expulsió i la seva trista existència, enfangant la seva dignitat en camps, perdó, campaments de refugiats.
Primo Levi, que va pensar i escriure molt sobre la condició humana i la deshumanització, va escriure que "no és en absolut una qüestió ociosa tractar de definir el que és un ésser humà."
Ser o no ser persona, aquesta no hauria de ser la qüestió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada