dilluns, 14 de març de 2016

La Marta i la Sílvia

La Marta i la Sílvia han retornat el somriure a Girona; fins quan? Foto: PSC CCGG

Suposo que en Carles abans de trucar en Miquel va parlar amb l'Oriol, company de pupitre. I l'Oriol li deuria dir a en Carles que per més que la Maria Mercè hi posés empeny i voluntat, no era possible l'entesa amb l'Albert.

Llavors en Carles va trucar en Miquel, que calça un altre peu i amb l'altre si cal balla! I en Carles li va dir: i si ballem a Girona?

En Miquel va trucar a la Sílvia i la Sílvia deuria parlar amb l'Albert, però sobretot amb la Marta, i després de trobar un punt mig, ni tu ni jo, en Carles va poder tancar la caixa dels trons que, sense saber-ho aleshores, ell mateix va obrir quan va assenyalar amb el dit a l'Albert, per sorpresa de tots i tothom, també la Marta.

La Marta i la Sílvia, més enllà dels seus cognoms i les sigles dels partits que representen, han calmat les aigües turbulentes que baixaven per l'Onyar i han permès recuperar l'alè als qui treballen a la Plaça del Vi, que des de principis d'any vivien en un esglai permanent, i l'orgull als gironins, que ja poden treure el cap de sota l'ala.

Més enllà de les sigles i dels cognoms, la política també és cosa de noms, de noms propis: aquests dies a Girona ressonen especialment els de la Marta i la Sílvia! Un altre dia, si cal, ja parlarem dels seus cognoms i de les sigles dels seus partits!