Petites gotes fredes tremolant. Roger Casero Gumbau. Girona: Cartes als Reis

dissabte, 5 de gener del 2008

Cartes als Reis

La carta als Reis conserva, encara als nostres dies, un cert encant. La mainada les escriu a mà i, els qui encara no saben escriure, hi enganxen els regals que volen o, encara millor, els dibuixen. Els qui encara no han perdut la seva innocència les entreguen als carters reials o, si poden, directament a Ses Majestats, amb la il·lusió que seran correspostos com es mereixen, en proporció a les seves bondats.

Algunes cartes contenen veritables confessions o, si voleu, autocrítica, malgrat la majoria es limiten a llistar els regals desitjats. El què és important és que els infants escriguin la carta, també els grans.

Escriure cartes és un gest que està en perill d'extinció, més que no pas escriure postals, que també. Els correus electrònics han substituït en gran mesura les cartes; no és només un canvi de mitjà, també és, en certa mesura, un canvi de registre, doncs s'escriu de manera diferent una carta, escrita a mà sobre un paper, que un correu electrònic. Les postals, als viatges, s'han substituït per missatges de mòbil amb fotografies preses amb el mateix aparell, veritables postals electròniques, per no parlar de les cròniques a temps real dels viatges als blocs o bé els foto blocs i altres espais a la xarxa... Les companyies de baix cost han fet canviar la manera de viatjar, diuen... les noves tecnologies han fer canviar la manera de registrar els viatges i d'explicar-los...

Però tornem a la carta als Reis: ens facilitaran algun dia la seva adreça de correu electrònic perquè els hi enviem la carta per e-mail?. O encara millor, i més lucratiu: ens diran que els hi enviem un sms al 2500 amb la paraula REIS, espai, i el llistat de regals?.

Als Reis d'Orient jo els hi demanaria la continuïtat del govern ZP, és a dir, uns bons resultats del PSC a Girona i Catalunya i del PSOE a l'Estat; bona salut pel govern Montilla, que segueixi governant amb estabilitat i pas ferm, potser calladament, és cert, però també sense grans estridències; més “grapa” al govern de Sarrià de Ter, més empenta, més il·lusió, amb una major implicació i iniciativa en l'impuls de projectes i polítiques. Els hi demanaria que el PP sortís de la caverna, encara que potser després no seria el PP, seria una altra cosa... També l'autodeterminació del Sàhara, l'eradicació de tot tipus de violència o la universalització de la Pau, que és molt més que absència de guerra... Però als Reis no els demano res d'això, ja que res d'això està, potser afortunadament, a les seves mans; més aviat penso que aquestes qüestions estan a les nostres mans...

Hi ha un misteri que durant molts anys m'havia plantejat... que de fet encara em plantejo: què en fan de totes les cartes els Reis d'Orient?. Les desen, les apilonen, les cremen, les arxiven, les reciclen? I encara més, perquè no tenen per costum respondre-les?. Bé, a casa nostra alguns anys junt amb la pila de regals Ses Majestats ens han deixat una breu carta amb quatre paraules d'agraïment... Tampoc cal que justifiquin perquè la Wii finalment no ha estat el desig fet realitat, però aquest silenci administratiu...

Qui tampoc respon les cartes, bé, les instàncies, és el govern de Sarrià de Ter; no respon com a mínim les instàncies presentades pel PSC. Un exemple: sol·licitem la disponibilitat d'un espai per fer les nostres reunions (la biblioteca, sempre fora d'horari d'atenció al públic) i, dos mesos més tard encara no hem rebut resposta; ni tan sols al Ple, a pregunta nostra, ens van respondre, senzillament van sortir, especialitat de la casa, per la tangent...

La nit de Reis els entregaré la meva carta, com la resta de la meva família: l'Abril, la Irina, la Clàudia i la Sira. Deixarem, després d'anar-los a rebre i a veure'ls a Sarrià de Ter, aigua i quatre viandes vora l'arbre de Nadal. El dia de Reis em llevaré amb la il·lusió encomanadissa de les menudes per, amb pijama i sabatilles, i lleganyes als ulls, obrir els regals...

Visca els Tres Reis!
--------------------------------
pd1: malgrat d'altres caps d'estat surten més cars, malgrat el respecte institucional que em mereix, malgrat el seu caràcter afable i “campechano” (més enllà del “porqué no te callas!”), malgrat el seu paper en la democratització de l'Estat, ara que celebra el seu 70è aniversari seria un bon moment per replantejar-nos el seu paper constitucional. Ens hi atrevirem algun dia?... també els socialistes?.
De fet no deixa de ser paradoxal que el Monarca hagi tingut més simpaties, i sentit més comoditat, amb presidents socialistes que no pas conservadors... malgrat els socialistes, com els comunistes, han estat sempre d'arrel republicana... El cert és que de moment la Monarquia té, arreu de l'Estat, molt de suport.

pd2: és valent José Antonio Donaire amb la seva afirmació: Por qué no ganará Rajoy. Per fer boca: Lo sé. Corro el riesgo de comerme este post con salsa de roquefort y rebozado de setas. Pero a estas alturas del partido creo que Mariano Rajoy no ganará las elecciones. Y tal y como está el juego de relaciones entre partidos políticos, si Rajoy no gana tampoco gobierna. ¿Cómo?. ¿Que me tiña el pelo de blanco si no acierto?. Está bien, acepto el reto

pd3: David Maldonado, primer secretari de la JSC de les CCGG també fa les seves prediccions pel 2008.

pd4: una previsió pel 2008 oblidada al darrer post: l'ExpoZaragoza 2008, amb l'aigua com a tema central. Hi ha un bloc oficial ja actiu.

pd5: Antònia Font han editat una mena de recopilatori versionant-se a sí mateixos: Coser i Cantar. Aviat, el 3 de febrer, els escoltaré (no serà la primera vegada) a l'Auditori.

Antònia Font - Wa yeah