Si us plau, pareu de fer bugades, que en cada una d'elles el PSC perd un llençol en forma de militant, acord de govern o ambdues coses alhora!
La inestabilitat política derivada de la crisi territorial li segueix passant factura i fractura el PSC, sempre en el punt de mira de tothom.
Quan semblava que havia trobat el seu lloc, a nivell intern i en relació al PSOE, l'amenaça activada ja de l'article 155 de la Constitució l'ha fet trontollar de nou.
La necessitat de no generar més tensions amb un PSOE decidit a secundar, tot i una certa crítica, l'activació del 155 fent costat al govern espanyol, al Partit Popular i al costat de Ciudadanos ha incomodat a militants i càrrecs electes locals que, a banda de la incomoditat política personal, veuen amenaçats també llurs acords de govern, cas de tenir-los...
D'acord que no ha estat un desacord general, que més aviat ha estat d'uns quants i que el desacord s'ha manifestat amb una certa sordina, però és un desacord prou perceptible que posa en evidència, una vegada més, que la complexitat política del PSC té el seu punt de fragilitat.
És el preu de trobar-se al bell mig, no de la centralitat política sinó a mig camí de tot, o qui sap si d'enlloc: a mig camí dels independentistes pel seu catalanisme, a mig camí de la dreta espanyolista per la seva defensa de la unitat d'Espanya, tot i que federal.
No puc evitar mirar-m'ho amb una certa tristesa, doncs també a mi m'agradaria que el PSC no participés, ni per activa ni per passiva, en l'activació del 155, per més que el president Puigdemont, també segons el PSC, l'hagi provocat.
La bugada sembla haver entrat ara al programa del centrifugat; veurem quants i com queden els llençols del PSC quan toqui estendre'ls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada