Carme Chacón: candidata jove, política madura, mare incipient

Jo no votaré Carme Chacón, però malgrat això, m'agrada que sigui la candidata per Barcelona del PSC.

Carme Chacón és una candidata jove, té 37 anys que, en política, és una edat que encara et permet adjectivar-te de jove. Però amb això de l'edat tot és molt relatiu, ja ho sabem. A la meva edat, 33 anys, els esportistes estan al crepuscle de la seva carrera esportiva, però en canvi molts treballadors no porten més de cinc anys d'estabilitat laboral a aquesta edat. Jo, malgrat en fa més de 13 que treballo, em sento, encara, un treballador jove.

Per tant, si ja ha passat l'època en què els esportistes de la meva generació eclosionaven, al voltant de la vintena d'anys, ara és l'època en què els polítics de la meva generació, els nascuts a la dècada dels '70, fan el salt, ocupen alcaldies i regidories, fins i tot escons als parlaments. Sento la Carme de la meva generació. És una candidata jove, però no inexperta.

Políticament Carme Chacón està a la maduresa, no només pel càrrec que actualment té, Ministra d'Habitatge, un càrrec d'alta responsabilitat, ni Diputada des de l'any 2000 o vicepresidenta del Congrés de Diputats, sinó sobretot per la seva trajectòria, que s'inicia a finals dels anys '80. Com la majoria de polítics socialistes la seva escola ha estat el món municipal. De jove va assumir responsabilitats com a càrrec electe, essent regidora d'Esplugues, però també responsabilitats dins el PSC. La seva trajectòria política l'avala. Durant uns anys ha prioritzat la seva vessant professional i política i ara, d'aquí uns mesos, prioritzarà la seva vida personal i el seu projecte de família.

Carme Chacón és una mare incipient, ja ho sabem, les seves entranyes abriguen una nova vida. Si hem dit que és una candidata jove, no podem dir el mateix de la seva condició de mare: no és una mare jove, però sí una mare com moltes altres mares primerenques, també pares, que enceten la maternitat a partir dels 30-35 anys. La Carme és, per tant, una candidata embarassada, un fet noticiable que només, amb el seu exemple i el de moltes altres dones polítiques, hauria de deixar de ser-ho. Quants homes no han estat candidats estan en cinta les seves parelles?. La Carme Chacón ens permet posar en valor, com han fet també altres polítiques, també altres professionals, que la maternitat no ha de ser, necessàriament, el motiu de castració de la vida professional o política, sinó un parèntesi necessari, certament, però només un parèntesi.

Per totes aquestes qüestions, i moltes més, m'agradaria votar la Carme Chacón, però de fet, fins i tot abans de ser proclamada candidata, ja sabia que jo no la votaria. No perquè no ho vulgui, senzillament perquè no puc, perquè no em correspon a mi votar-la. La meva cap de llista, la cap de llista de la demarcació de Girona, serà una altra dona, la figuerenca Montse Palma. Ella encapçala una llista, juntament amb l'Àlex Sàez, molt il·lusionant, jove, solvent i renovadora, de la que tindrem ocasió de radiografiar més endavant.

Però malgrat no la voti la Carme Chacón és, també, la meva candidata.

Per cert, no ho és pel fet que sigui una dona, però també pel fet que és una dona...

------------------------------
pd1: avui el diari El Punt publica una interessant entrevista a la Carme Chacón.

pd2: per eliminació deduïm , a l'espera de la confirmació oficial, que dissortadament no ha fet fortuna la sol·licitud de subvenció de l'Ajuntament de Sarrià de Ter a la convocatòria per la millora paisatgística del Departament de PTOP. S'hi havia presentat el projecte del Passeig Verdaguer, on s'ha de museïtzar l'espai de la necròpolis romana i visigòtica trobada entre els anys 2004 i 2006.

pd3: lamento la suspensió del Ral·li Lisboa – Dakar, sobretot per la vessant solidària que tenia (repartiment de medicaments). El pitjor és la força que pren el terrorisme, que té davant els esdeveniments esportius internacionals un aparador impagable...

pd4: no hi ha persones (políticament no significades) que parlin malament del President Montilla després d'haver-lo tractat de prop. José Montilla domina bé la distància curta i sempre ha trobat recursos per dominar la multitud. Hi ha qui l'hi veu moltes limitacions, ell deu ser el primer, per això hi posa remei i recursos. Una de les alumnes de l'IES Celrà que recentment l'han entrevistat va manifestar que el President Montilla no és home de poques paraules... Jo diria que el què no té és xerrameca, és a dir, que si no cal, senzillament no xerra.

pd5: 2 minuts de vida... i ara ja té vuit dies...