El PSC de Girona ja tenim llista!.

Els socialistes gironins ja tenim candidatura!. Bé d'acord, encara no és oficial, però el Consell de Federació del PSC de les Comarques Gironines vam aprovar, aquest dilluns i amb una àmplia majoria, la proposta de candidatures al Congrés i al Senat per les properes eleccions generals.

El Diari de Girona destacava ahir la notícia amb aquest titular: Un 18,5% del Consell de Federació no dóna suport a les llistes del PSC a les generals. Bé, ja sabem que els números serveixen per jugar, per combinar-los i per interpretar-los de la menera que ens sembli més oportuna, però més enllà de titular, llegint la notícia apareixen altres números: 81,5 % de vots a favor; 13,6 % de vots en blanc; 4,9 % de vots en contra.

Jo, que vaig assistir al Consell de Federació i, per tant, vaig votar (a favor) vaig valorar positivament tres coses:

1.- la relació de persones que formen les candidatures al Congrés i al Senat.

2.- l'ampli suport amb què es va aprovar la candidatura

3.- la pluralitat del meu partit, el PSC

1.- La Montse Palma i l'Àlex Sàez han fet una important feina al Congrés de Diputats, també al territori. Des d'una perspectiva més personal, com a regidor de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, la Montse i l'Àlex han estat claus en les entrevistes que com a govern municipal vam fer amb el Ministeri de Foment (amb el Secretari d'Estat, Víctor Morlán). I és que el difñícil no és que et rebin al Ministeri, sinó que t'atenguin, que et dediquin temps i t'escoltin. Bé, la seva tasca és molt més que aquest suport dels parlamentaris a les demandes i peticions d'un grup municipal al govern, naturalment, però és el què més proper he viscut. Tindrem ocasió per fer balanç de la seva tasca més endavant...

Igualment positiva és la feina que han fet els dos senadors, Lluís Ma. de Puig i Rafael Bruguera, el primer mirant, com sempre, a Europa, el segon, amb un important paper dins l'Entesa al Senat.

De la candidatura, més enllà d'aquests quatre noms, en voldria destacar dos més que em generen una gran satisfacció i il·lusió: la Pepa Celaya, candidata al Senat, i en Juli Fernández, candidat al Congrés. Les llistes es completen amb joventut i saba nova, amb nous alcaldes i alcaldesses, amb regidores i regidors, gent del món municipal, electes independents... Aquest darrer element és molt important: la nòmina d'independents al PSC creix, també la de militants, però aquest és un fet que denota que el PSC té, contra el què a vegades algú vol fer veure, o a vegades sembla que es percep, capacitat de seducció, capacitat d'atraure homes i dones que sota el paraigües del PSC poden desenvolupar polítiques catalanistes i progressistes.

Hi ha un element de complexitat en aquesta llista que penso que s'ha resolt molt bé, en una decisió, certament, gens fàcil. No podem menysprear la possibilitat que el company Lluís Ma. de Puig pugui ser escollir President de l'Assemblea del Consell d'Europa (un càrrec parlamentari). Si es requereix la seva contituïtat com a parlamentari, era necessari garantir-li per tenir opcions a ser escollit. En qualsevol cas, sigui aquesta circumstància, o bé la possibilitat que també té Lluís Ma. de Puig de ser escollit Secretari General del Consell d'Europa (un càrrec executiu), Rafael Bruguera podrà ser, al llarg de la propera legislatura, senador. És important que al llarg de la legislatura Rafael Bruguera sigui senador, per donar continuïtat a la seva feina feta aquests darrers quatre anys i perquè en Rafael, ho sabem, té corda per uns quants anys més: ha de seguir essent una aposta de futur.

2.- Aquesta oportunitat ha aportat un element de complexitat a l'hora de confeccionar les llistes, però la resolució em sembla que és oportuna i, finalment, avalada àmpliament pel PSC de les comarques gironines.

Em satisfà que 8 de cada 10 consellers de federació del PSC votéssin a favor. Les agrupacions del PSC de les nostres comarques, aquelles que ho van voler, van fer les seves propostes de candidats; totes les propostes de noms van ser recollides i reflexades a les llistes, garantint també una representació territorial.

No va ser una votació ajustada, ni una votació amb elements de crítica, va ser una votació amb un resultat clar: àmplia majoria. Naturalment hi va haver qui va votar en contra i qui va votar en blanc.

3.- El PSC és un partit plural, també a les nostres comarques, és un partit dinàmic que evoluciona i que es mou. És cert que a vegades els moviments són lents i poc perceptibles, però el PSC és un partit viu i, com a tal, genera moviment. A tots ens agraden els resultats per unanimitat, aparentment sense friccions, en bloc, a la "búlgara", però els matissos dins els partits són un element de salut democràtica interna. Només així jo em puc sentir lliure dins el meu partit, dins el PSC. El PSC no m'adoctrina, no em concep com un element passiu, sinó com un element actiu (en tant que militant, també si fos simpatitzant), i com a tal participo col·lectivament a la vida del partit.

Per tant, si em satisfà que la candidatura hagi rebut aquesta ampli suport, també em satisfà que qui no comparteixi, en la seva plenitud, les candidatures proposades, es pugui manifestar i, en exercici del seu càrrec i responsabilitat, hi voti en contra o en blanc.

Ara bé, a partir d'aquí el que sí tinc clar és que tot el partit treballarà intensament les properes setmanes per preparar i fer una campanya per obtenir uns bons resultats a les nostres comarques, perquè avui aquesta és la candidatura de tots els i les socialistes de les comarques de Girona.

------------------------

pd1: al darrer post sobre la Carme Chacón afirmava que no la votaria; davant l'ensurt que vaig generar a més d'un, aclareixo novament que no la votaré perquè jo votaré la llista que encapçalarà la Montse Palma, la del PSC de Girona. I reitero, m'encanta que la Carme Chacón sigui la candidata del PSC per Barcelona i espero que els que sí poden votar-la, els de la demarcació de Barcelona, ho facin generosament.

pd2: m'agrada que el PSOE vulgui posar les coses al seu lloc, defensant la laïcitat de l'Estat, davant les hòsties repartides al carrer pels sectors més conservadors de l'esglèsia. Entre d'altres, al comunicat Las cosas en su sitio, el PSOE diu: La fortaleza de la democracia consiste en la garantía de la convivencia de opciones ideológicas, morales y religiosas distintas, sin aceptar la imposición de ninguna en particular. En este sentido, en un régimen de libertades, la fe no se legisla. La legitimidad de los valores y de las reglas de la convivencia emana de los principios y procedimientos constitucionales. No hay más legitimidad que la legitimidad constitucional.

pd3: ahir Àngels Barceló va entrevistar el President José Luís Rodríguez Zapatero a la Cadena Ser. Zapatero va reiterar la defensa de la laicitat com a element fonamental de la democràcia.

Escolta clicant aquí l'entrevista íntegra d'Àngels Barceló al President Zapatero.

"Ni un paso atrás", enllaça amb el vídeo de l'entrevista de les respostes de Zapatero als atacs de l'esglèsia.

pd4: per cert, els ínformatius del matí i la nit i el magazine de tarda d'entre setmana de la Cadena Ser estan conduits per periodistes catalans: Carles Francino consilidat a Hoy por hoy, Gemma Nierga a La ventana, des de fa més de deu anys, després de deixar Hablar por hablar i, ara , Àngels Barceló condueix l'informatiu de nit Hora 25, després d'una etapa més breu al davant del programa matinal dels caps de setmana, A vivir que son dos días.

pd5: la candidatura al Congrés i al Senat

Candidatura per al Congrés dels Diputats 2008
1. Montserrat Palma i Muñoz
2. Àlex Sáez i Jubero
3. Juli Fernández Iruela
4. Margarita Arquer i Carreras
5. Ramon Roqué i Riu
6. Esther Pagès i Ayats
SUPLENTS
1. David Maldonado i Gutiérrez
2. Núria Carreras i Jordi
3. Alfons Jiménez i Cortacans
4. Ma Carme Güell i Parnau.
5. Esteve Maurell i Meya.
6. Roser Ortigosa i Fernández

Candidats al Senat per l’Entesa Catalana de Progrés

Pepa Celaya i Armisen
Suplent: Yolanda Vila Fernández

Lluís Ma de Puig i Olivé
Suplent: Rafel Bruguera i Batalla

pd6: he vist Soy leyenda. M'ha sorprès que un dels personatges (una brasilera interpretada per Alice Braga) ignorés per complert Bob Marley i la seva música. És un xic forçat, però serveix perquè Robert Neville, interpretat per Will Smith, evoqui i realci el vessant messiànic, compromès i de lluita de Bob Marley.

Bob Marley - Redemption Song