Final d'etapa: moltes gràcies i disculpeu les molèsties!

En la majoria d'ocasions els finals no solen ser mai com un se'ls imagina, a vegades per inesperats, d'altres perquè la realitat és molt tossuda i massa sovint s'allunya de les càbales del nostre magí.

Les eleccions municipals d'aquest 2019 marquen el punt i final a la meva vida com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, una vida de setze anys en la que hi ha hagut temps de i per tot, o quasi tot...

Al final d'aquesta etapa és impossible no mirar enrere i observar, ara ja des d'una major distància emocional i, possiblement, amb una mirada més madura i menys innocent, la trajectòria traçada des de les eleccions municipals de 2003.

I en aquesta mirada de cua d'ull sobresurten sobretot dos qüestions que, especialment ara, sento que us he de transmetre precisament en aquest escrit de comiat: un agraïment i unes disculpes.

Al llarg d'aquests anys m'he sentit privilegiat, no pels privilegis inherents a la condició de regidor, més aviat minsos en qüestions materials i pecuniàries, sinó per la vessant més noble de la política i la democràcia: la representació institucional dels veïns i veïnes i la gestió d'allò públic i comú.

Els i les regidores exercim el càrrec per encàrrec vostre, i la nostra responsabilitat és ser la vostra veu i respondre, des de les competències que tenim atribuïdes, a les vostres necessitats i anhels en un contracte democràtic que s'estableix, es renova i s'actualitza a l'hora de votar.

Així doncs, moltes gràcies a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, moltes gràcies a totes i tots en general i, especialment, als qui al llarg d'aquests anys m'heu permès, amb els vostres vots, exercir de regidor, bé al govern, bé a l'oposició.

El meu pas per la política activa ha estat essencialment a i per Sarrià de Ter: aquí va començar, aquí s'acaba ara.

El meu interès per la política municipal de Sarrià de Ter no va començar l'any 2003, sinó quatre anys abans, l'any 1999!

A l'estiu del 1999 vaig venir a viure a Sarrià de Ter i, a partir d'aleshores, vaig començar a entrar en contacte amb el món associatiu del poble, especialment amb la revista Parlem de Sarrià, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, l'associació de solidaritat Sarrià en Acció, la comissió organitzadora de les Jornades del Paper i posteriorment a Ràdio Sarrià; ben aviat també vaig entrar en contacte amb el grup municipal del PSC, aleshores al govern municipal en el tercer mandat municipal de l'alcalde Josep Turbau.

De l'alcalde Josep Turbau en vaig aprendre molt i ràpid, d'ell i de totes les persones amb les que, al llarg d'aquests anys, he compartit grup municipal: l'alcalde Nicolás Pichardo, Joaquim Massegú, Àngel Mesas, Iolanda Jiménez, Loli Fernàndez i Assumpció Vila, amb qui resulta impossible, alhora que gratificant, parlar de Sarrià de Ter i de tot el que s'hi cou... A totes i tots ells, moltes gràcies!

Moltes gràcies també als i les qui, al llarg d'aquests anys m'han acompanyat en les diferents candidatures municipals, especialment a en Joan Quesada per la seva entrega i dedicació, a vegades, com si fos un regidor més!

I també un agraïment a les regidores i regidors dels altres grups municipals amb qui he compartit plenari, i confrontat idees i projectes sempre des del respecte institucional, un agraïment especial pels alcaldes Roger Torrent i Narcís Fajula.

I naturalment moltes gràcies als i les treballadores de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb qui al llarg d'aquests anys hem compartit gestió.

En el balanç, més qualitatiu que quantitatiu, pesen més les coses positives que les negatives, i si de quelcom em sento modestament orgullós és d'haver contribuït, al seu dia, a fer créixer les àrees de serveis socials i d'educació municipals.

No voldria cloure el meu agraïment, però, sense fer un agraïment sentit a la meva família en general, i en especial a l'Abril, la Irina, la Clàudia i la Sira, no només pel seu suport incondicional al llarg d'aquests setze anys, també per tot el que m'he perdut, per no haver-hi pogut ser sempre, doncs és evident que la política municipal si esgarrapa un temps, és el personal i familiar...

Són molts els agraïments i encara, ben segur, em quedo curt! I entre tants agraïments voldria afegir també una disculpa; una disculpa per si, al llarg d'aquests setze anys, en la meva dedicació com a regidor no sempre he complert amb les expectatives generades, no he estat en algun moment a l'alçada de les circumstàncies i de les meves responsabilitats, o simplement no he pogut o sabut donar resposta a les vostres necessitats.

Fa quatre anys, quan vaig decidir presentar-me, finalment, a les eleccions municipals de 2015, vaig decidir que aquest seria irremeiablement el meu darrer mandat municipal. Ara el destí del grup municipal socialista de Sarrià de Ter és a les expertes mans del company i amic Joaquim Rodríguez, una gran oportunitat per a fer un nou impuls liderat per un gat vell, per l'autèntic "bitxo"!

Els finals no solen ser mai com un se'ls imagina, a vegades fins i tot poden ser millors! El meu com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter simplement ha estat ara, i no he trobat millors paraules que les del poeta Antonio Machado per acomiadar-me, per seguir caminant, per seguir fent camí:

"Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar."

Article publicat al número 103 de la revista Parlem de Sarrià.

El necessari pas endavant

No puc evitar la sensació que, pel que fa a la problemàtica de la paperera Hinojosa, l'Ajuntament de Sarrià de Ter en general i el seu govern en particular seguim fent tard, en aquest cas com a mínim un any tard!

En l'apartat de precs i preguntes del ple municipal ordinari del dilluns 24 de juliol de 2017 vaig demanar al govern, com a regidor de la Candidatura de Progrés, la tramitació i aprovació d'una ordenança d'olors com una mesura més per pressionar a l'empresa paperera Hinojosa per resoldre, en aquest cas, el problema de les pudors.

La resposta del govern municipal a la meva proposta, per boca del llavors alcalde Roger Torrent, va ser, després desestimar-la, que l'ordenança de convivència ja donava prou força i elements per afrontar aquesta problemàtica. Aquella resposta valia per sortir del pas del meu prec, és evident que no per a resoldre el problema de les pudors...

Un any després, el passat dimarts 24 de juliol de 2018, el ple municipal aprovava inicialment una ordenança d'olors, que seria aprovada definitivament el passat dimarts 2 d'octubre.

Celebro que un any després aquesta ordenança, amb totes les reserves que pugui tenir, ja sigui un nou instrument de regulació de les pudors al nostre poble; ho celebro i lamento alhora doncs, una vegada més, des de l'Ajuntament, anem tard, en aquest cas, com he dit, un any tard!

També fa tard la Generalitat de Catalunya, qui té una responsabilitat que no pot defugir: la responsabilitat d'atorgar o no la llicència d'activitats. És cert que la Generalitat pot sentir més lluny els problemes de soroll i pudor de la paperera Hinojosa, doncs són problemes que es miren de lluny, alhora que possiblement no són els que més els cremen actualment.

I és en aquest punt on l'Ajuntament en general, i el govern en particular, tenim una altra responsabilitat, la de fer sentir a la Generalitat, com els veïns i veïnes ens feu sentir a tots els regidors i regidores, que el de les pudors i els sorolls de la paperera Hinojosa és també el seu problema, no només el nostre.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre alcalde al capdavant, hem d'instar tant com sigui necessari a la Generalitat a assumir la seva responsabilitat vers l'activitat de la paperera Hinojosa vetllant també pel benestar i el descans dels veïns i veïnes.

El govern municipal diu ara que sí, que la Generalitat, després de les darreres reunions mantingudes, ha posat i posarà fil a l'agulla, però mesos enrere el mateix govern municipal ja ens va dir que la Generalitat posaria a la nostra disposició tècnics i mitjans que, cas que hi hagin sigut han resultat del tot insuficients i, de moment, estèrils.

En un anterior article en aquesta mateixa revista mostrava la meva preocupació per la manca de lideratge de l'alcalde Torrent en aquest assumpte; si aquest és, encara avui, el problema més important del nostre poble, és un problema que ha d'entomar i liderar, sota el meu modest criteri, el mateix alcalde, i més si, com és el cas, té dedicació exclusiva.

Les administracions (Ajuntament i Generalitat) anem tard, però el pitjor d'aquest problema és que, a ulls dels nostres veïns i veïnes, seguim anant a remolc quan, precisament, el esperen de nosaltres és que estirem el carro, que fem, que faci el govern municipal el (necessari) pas endavant!

Article publicat al número 101 de la revista Parlem de Sarrià.

Municipals 2019: hi haurà llista socialista a Sarrià de Ter?

Alguns dels interrogants que les properes eleccions municipals podrien plantejar-nos ja els hem resolt, d'altres en podem intuir les respostes, tot i que encara no s'han desvetllat del tot (o si més no confirmat oficialment), i n'hi ha uns tercers que no es resoldran fins d'aquí uns mesos. El que es planteja en el títol d'aquest article, com segurament ja heu endevinat, és d'aquests darrers.

A dia d'avui ja sabem que el candidat que ha guanyat les darreres tres eleccions municipals, l'avui president del Parlament Roger Torrent, no serà cap de llista i al seu lloc el candidat a l'alcaldia del grup d'ERC serà l'avui alcalde Narcís Fajula. De fet Fajula serà el cap de llista d'una candidatura que fins ara sempre havia encapçalat Torrent, des de 1999...

A dia d'avui també sabem que el nombre de regidors i regidores que formaran part del nou ple municipal s'incrementarà dels onze actuals als tretze, fruit de l'augment de població del nostre poble, havent superat ja la barrera dels cinc mil habitants.

Aquestes són algunes de les certeses, però també tenim interrogants les respostes dels quals tan sols podem intuir, com intueixo a risc d'equivocar-me que hi haurà llista del PDeCAT; encapçalada pel regidor Jordi Costa? ... I la candidatura socialista?

A dia d'avui no sé del cert si hi haurà una llista socialista a les properes eleccions municipals, però el que sí us puc afirmar amb total seguretat és que en cas d'haver-n'hi jo no l'encapçalaré.

No crec que sigui cap sorpresa, ni que sorprengui a ningú, aquest secret a veus que ara, amb aquest article, confirmo. El meu cicle com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter es tancarà a finals de maig de l'any vinent. Ha hi haurà temps per a valorar-ho, doncs ara el que realment ens interroga és: hi haurà una candidatura socialista a les municipals de 2019 a Sarrià de Ter?

Aquest és un d'aquells interrogants la resposta del qual potser tardarem setmanes, mesos a desvetllar definitivament. Fins aleshores jo només m'atreveixo a expressar un desig i una certesa.

El desig és que sí, que a les properes eleccions municipals els veïns i veïnes de Sarrià de Ter tinguin entre les seves opcions una candidatura socialista que doni continuïtat a les que sempre hi ha hagut encapçalades, des de la recuperació de la nostra independència, per Jordi Cañigueral, Josep Turbau i per mi mateix.

És cert que aquests darrers anys hi ha hagut una important davallada de vot socialista (també i sobretot) a les eleccions municipals, però és important que com a mínim hi hagi l'opció, la papereta. Aquest va ser precisament el principal motiu i objectiu que va fer presentar-me de nou a les darreres eleccions municipals, les de 2015.

El desig d'una candidatura socialista també l'alimenta la possibilitat que el Partit Popular, com ja ha fet en altres eleccions municipals, o qui sap si també Ciutadans, puguin presentar les seves candidatures i realment seria una llàstima que la socialista, una candidatura catalanista i d'esquerres, no hi fos!

Si el desig és que el PSC pugui presentar-se, la certesa és que de moment, no sense dificultats, el partit treballa perquè aquest desig pugui fer-se realitat. El PSC ha iniciat un procés de confecció d'una nova candidatura socialista a Sarrià de Ter, un procés en el que naturalment els i les votants socialistes, també aquelles persones que s'hi sentin properes, poden dir-hi la seva i fins i tot participar-hi!

El PSC ha començat a treballar-hi i si us hi voleu sumar, d'una o altra manera, podeu posar-vos-hi en contacte per telèfon, trucant a la seu del PSC de Girona (972 21 26 08) o bé per correu electrònic (executivacomgironines@socialistes.cat).

Seria una llàstima que els i les votants socialistes, siguin molts o pocs, es sentissin orfes i no trobessin cap papereta socialista per depositar el seu vot.

Article publicat al número 100 de la revista Parlem de Sarrià.

Gràcies alcalde, enhorabona Roger

Molt honorable Senyor president del Parlament de Catalunya, no sé si els veïns i veïnes de Sarrià de Ter ens acostumarem a tractar-lo tal i com marca el protocol, em temo que, ja ens perdonarà, ens el saltarem però no per manca de respecte i menyspreu, tot el contrari, sinó perquè se'ns fa i farà estrany acostumats com estem a tractar-nos de tu a tu pel nom, com a molt de senyora i senyor i de vostè als plens municipals.

Senyor Torrent, avui posa fi a una llarga i fecunda etapa de dedicació a la política municipal, la majoria dels quals hem compartit en aquesta casa, en aquest ple. És indiscutible, i en aquest sentit jo també li reconec, que la seva contribució a la política municipal ha deixat petja al llarg d'aquests divuit anys, els vuit primers com a regidor de l'oposició, els altres deu com a alcalde, una traça llarga i reconeixible.

El Parlament guanya un president però Sarrià de Ter perd un gran alcalde, quelcom que sabíem que passaria tard o d'hora, no més enllà d'aquest mandat municipal, però que pocs sospitàvem, potser fins i tot vostè mateix, que seria per aquestes nobles circumstàncies.

Al llarg d'aquests anys compartits inevitablement, i com així ha de ser en política, hem tingut moments de tot, de confrontació i debat polític, de discussió, sempre amb respecte i cordialitat, i algunes vegades amb debats més llargs del que esperaven i desitjaven els i les companyes del ple, amb independència del seu partit, però debats al capdavall sobre qüestions importants del nostre poble.

I sí, també hem tingut moments d'acords i consensos doncs en el fons (o no tant en el fons) ens uneix molt més del que ens separa, ens uneix un gran i compartit projecte que no ens pertany però del que en formem i formarem part siguin quins siguin, i allà on ens duguin, els nostres camins personals i polítics: Sarrià de Ter. No ens pertany però en formem part: Sarrià de Ter serà sempre nostre!

Forçosament ara deixa l'alcaldia per a exercir una responsabilitat major, una de les més altes del nostre (gran) país petit: presidir el Parlament de Catalunya. Si la necessita, o per quan la necessiti, li desitjo sort, però sobretot l'encoratjo a seguir amb la passió, vocació i ambició (aquesta darrera en el millor dels significats) que ha dedicat al nostre poble, Sarrià de Ter, per seguir-la dedicant al nostre país, en la recuperació de les nostres institucions, en la maduresa de la democràcia i en la millora de la qualitat de vida de les persones que en formem part.

No és senzill concentrar divuit anys en poques paraules però si hagués de fer-ho amb quatre, literalment quatre paraules, que a banda de mostrar-li la gratitud personal i política em servissin per tancar aquest "a reveure" (més que comiat) serien aquestes: gràcies alcalde, enhorabona Roger!

Discurs pronunciat com a regidor de la Candidatura de Progrés en el ple extraordinari de renúncia de Roger Torrent com a alcalde de Sarrià de Ter, el divendres 19 de gener de 2018. (foto: Ràdio Sarrià)

5 accions per eliminar les molèsties d’Hinojosa

Foto: El Punt Avui / Quim Puig

La setmana passada es va fer una reunió de veïns per tractar les molèsties que la paperera Hinojosa causa a Sarrià de Ter. La reunió va certificar el que de fa temps es respira a Sarrià de Ter: que molts veïns i veïnes no només estan molt molestos amb el soroll i la pudor de la fàbrica, també amb l'actitud de l'ajuntament en general i del govern en particular.

Aquesta actitud ha estat percebuda per molts veïns i veïnes com una certa rendició de l'ajuntament davant l'empresa. A la reunió ja vaig expressar que precisament reunions com aquesta podien fer canviar el posicionament de l'ajuntament i sembla que efectivament ha estat així.

A partir del reconeixement que l'ajuntament en general no hem estat a l'alçada de les circumstàncies aquest dilluns al ple municipal vaig exposar aquests cinc punts que, modestament, penso que poden contribuir a resoldre el problema del soroll i la pudor. Alguns d’aquests punts van en la línia empresa també pel propi govern després de la reunió, una línia de major exigència i pressió a l’empresa per a la resolució de la problemàtica.

1.- Contractar experts mediambientals i jurídics
L'empresa ha anat un pas per endavant, és qui ha marcat el calendari i ha exposat les solucions; l'ajuntament necessita un bon assessorament tècnic no només pel que fa a la producció, també a nivell jurídic per possibles accions que es poden emprendre. Aquí caldria cercar experts a la Generalitat de Catalunya i a la UdG (Càtedra de Processos Industrials Sostenibles).

2.- Obrir un expedient informatiu a l'empresa
Els serveis tècnics municipals haurien d'obrir formalment una carpeta i anar registrant tot el que s'ha fet i es preveu fer a nivell de mesurament del soroll. Convé tenir-ho tot registrat formalment per si cal emprendre accions sancionadores.

3.- Obrir, si s'escau, un expedient sancionador
Tan senzill com aplicar l'ordenança de sorolls, també pel que fa a la part sancionadora quan es pugui demostrar que l'ordenança no s'ha complert. Aquesta és una acció que ja s’ha començat a executar.

4.- Iniciar els mesuraments de les pudors
Malgrat, al contrari que amb els sorolls, els mesuraments de les pudors no disposen d'aparells homologats ni d'una legislació que permeti desplegar un règim sancionador via ordenança de pudors, sí que caldria mesurar les pudors per tenir, com a mínim, un element objectivable i comparador que permeti valorar, més enllà de la percepció de cadascú, si hi ha o no millores fruit de les mesures preses per l'empresa.

5.- Lideratge de l'alcalde
En aquesta darrera reunió l'alcalde no hi era i no van ser pocs els qui el van trobar a faltar; tampoc va ser-hi en les dues reunions que l'ajuntament (els tres grups municipals) amb una representació dels veïns i veïnes hem fet amb l'empresa. La no presència de l'alcalde, pel motiu que sigui, és sens dubte un signe de debilitat de l'ajuntament davant l'empresa, també davant els veïns i veïnes en el, possiblement, principal problema que actualment té Sarrià de Ter.

Diuen els experts que els problemes de soroll i de pudor de la paperera Hinojosa tenen solució, i que la solució passa per millorar les condicions de la fàbrica i millorar també el procés productiu; ambdues coses requereixen inversió i sembla que ara des de l'ajuntament no només confiarem que l'empresa prengui mesures, sinó que també les exigirem.

Article publicat el dissabte 30 de juliol al diari El Punt Avui.

Sarrià de Ter no respira tranquil...

La personificació és, tal i com la defineix el diccionari, una "figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta".

Aquest és un recurs hiperutilitzat políticament, també a Sarrià de Ter quan, per exemple, mesos enrere afirmàvem que el tancament definitiu de la fàbrica Torraspapel era un cop molt dur, traumàtic, pel poble. Tothom sap que no és el poble sinó el conjunt dels seus veïns i veïnes, o més precisament cada un dels seus veïns i veïnes, els qui poden patir un trauma...

Seguint amb la personificació mesos després, amb l'anunci de la compra d'una part de la fàbrica Torraspapel per part de la paperera valenciana Hinojosa, d'alguna manera vam afirmar que Sarrià de Ter es recuperaria, en part, del trauma viscut mesos enrere i que amb l'inici i la reactivació de l'activitat industrial Sarrià de Ter respiraria tranquil! Res més lluny de la realitat!

És cert que en el seu sentit figurat l'afirmació és irrefutable: Sarrià de Ter respira tranquil en la mesura que la reactivació de l'activitat industrial ha permès generar nova ocupació, tenint una afectació important sobre les persones que hi han trobat feina, ha tingut també una incidència positiva en negocis i comerços del poble (a nivell d'industrials, del comerç o la restauració) i generarà nous ingressos municipals a través de l'Impost d'Activitats Econòmiques, aprimat aquests darrers anys amb el tancament de Torraspapel.

En el seu sentit literal, però, l'afirmació "Sarrià de Ter respira tranquil" pren una altra, i més complexa dimensió. L'inici de l'activitat industrial de la fàbrica, ara d'Hinojosa, no ha passat desapercebut pels nassos dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter, que amb una afectació més o menys directa patim les males olors que de moment, uns dies més que d'altres, desprèn. També ho han percebut els qui passen de llarg pel nostre poble, anant o tornant de Girona.

L'olfacte té molta memòria i ara aquestes pudors han transportat Sarrià de Ter al passat (de nou abús de la personificació), en el temps en què Sarrià de Ter inevitablement feia pudor, en els anys en que la pudor, juntament amb la llarga xemeneia de la Torras Hostench i la maleïda pols eren signes i símbols de la nostra identitat!

L'olfacte té molta memòria, diuen que més que l'oïda, però la seva combinació, la pudor i els sorolls de la nova fàbrica, han generat i generen molèsties a molts veïns i veïnes.

L'activitat d'Hinojosa està encara en fase d'adaptació, i és d'esperar que les molèsties que fins ara ha generat es vagin pal·liant; aquest és el compromís de l'empresa, que naturalment ha vingut a Sarrià de Ter per quedar-se; aquesta és la voluntat de l'empresa manifestada davant l'ajuntament, davant l'alcalde i regidors i regidores, també davant la representació dels veïns i veïnes que s'han organitzat per a canalitzar el malestar i les queixes i, sobretot, per anar fent el seguiment de les mesures preses per l'empresa.

Pel que fa al soroll el que s'espera és que com a mínim es compleixi el que marca la llei, i que es vagi fins i tot més enllà en favor de la convivència de l'activitat industrial amb el necessari descans i repòs que els veïns i veïnes esperem trobar al nostre poble. Pel que fa a la pudor, sense una normativa tan fiable com la de sorolls i entenent que mai serà del tot inevitable per la matèria amb la que treballa, que sigui ocasional.

Que Sarrià de Ter hagi recuperat activitat industrial és una gran notícia; la indústria és una activitat que, generalment, dóna una major solidesa a l'economia, més que el comerç, sempre aparentment més atractiu però també més volàtil. Penso que l'aposta per mantenir i preservar activitat industrial és bona pel nostre poble, també que l'activitat sigui del sector paperer. Confio que Hinojosa sabrà trobar les solucions a les dificultats detectades fins al moment, doncs no dubto que ells són els primers que volen establir relacions de bon veïnatge; el compromís de l'empresa hi és, també l'exigència dels veïns i veïnes més afectats i la voluntat de l'ajuntament de fer-ne seguiment i actuar si és necessari.

Sarrià de Ter vol respirar tranquil! Tan de bo aquesta afirmació, personificació inclosa, sigui més aviat que tard una realitat!

Article (escrit a principis de juny) publicat al número 97 de la revista Parlem de Sarrià.

Té sentit Ràdio Sarrià?

La ràdio és una supervivent! Com a mitjà de comunicació ha sobreviscut a la televisió (paradoxalment ara fins i tot es pot escoltar la ràdio a través de la televisió!) i més recentment a internet i a les xarxes socials!

La fortalesa de la ràdio com a mitjà no és tant la seva immediatesa, que també i aquí competeix amb les xarxes socials, sinó la seva adaptabilitat. Ja ho va dir Charles Darwin: no sobreviu el més fort sinó el que més i millor s'adapta al canvi, i la ràdio és molt més "flexible", "adaptable", "líquida" que la televisió o la premsa escrita.

La ràdio, doncs, és una supervivent nada i, en general, gaudeix de bona salut! La ràdio gaudeix de bona salut, cert, però no és així amb totes les ràdios i a mi em preocupa especialment, d'un temps ençà, la salut de l'emissora municipal del meu poble, Ràdio Sarrià!

El 23 de febrer de 2016, tal dia farà un any, en un ple municipal de Sarrià de Ter vaig demanar, en qualitat de regidor, obrir un debat sobre Ràdio Sarrià, la seva gestió, cobertura i paper educatiu que fa. Més enllà de bones paraules i millors intencions per part de l'equip de govern la petició de debat segueix allà, en aquell etern "ja en parlarem" que no es concreta mai...

Doncs caldria parlar-ne ara, avui mateix, Dia Mundial de la Ràdio, doncs la pròpia emissora local, de la que en sóc col·laborador des de fa anys, ho demana a crits!

Té sentit Ràdio Sarrià? Cal que tots els veïns i veïnes hi seguim destinant recursos? Ràdio Sarrià és una emissora municipal i sobreviu gràcies al pressupost de l'Ajuntament, pel que em sembla que el debat, tractant-se no només d'un mitjà públic sinó sobretot finançat amb els diners de tots, és del tot necessari i oportú!

A més tenim els espais per articular aquest debat, els consells de participació, entre els quals el de comunicació, un consell que brilla precisament per la seva inactivitat! Però si aquest no és suficient tenim el consell de cultura, el d'educació, el d'esports, o fins i tot el consell territorial! Serà per consells! És el que ens passa a Sarrià de Ter, tenim molts consells i poca participació!

Ràdio Sarrià té més de trenta anys d'història, però el debat no l'hem d'articular sobre el seu passat sinó sobre el seu present i sobretot, el seu futur. Té sentit Ràdio Sarrià com a emissora local? Per mi té sentit si en garantim, com a mínim, aquests tres punts:

- La independència editorial i informativa
Ràdio Sarrià, malgrat ser una emissora local, manté un alt nivell informatiu, amb un programa diari que recull l'actualitat i l'activitat del poble, també de Girona i la seva àrea urbana. Com a mitjà de comunicació públic cal garantir que té plenes facultats informatives i editorials (què publica i quan ho publica) sense les ingerències de l'Ajuntament en general i l'equip de govern en particular; en aquest sentit el Consell de Comunicació hauria de ser l'òrgan que vetllés per la seva independència, qualitat i imparcialitat informativa.

- La col·laboració en xarxa
Ràdio Sarrià és una emissora local i aquesta és part de la seva força; però no ha de ser una emissora aïllada, estanca, ans al contrari; els mitjans locals, avui, tenen sobretot sentit si participen d'una xarxa més àmplia que els permeti guanyar musculatura: més informació, més programació i major difusió de la programació pròpia! Els recursos de Ràdio Sarrià (informació i programació pròpia) al servei d'una xarxa d'emissores locals, la força d'una xarxa local d'emissores al servei de Ràdio Sarrià. Amb una bona vinculació en una emissora local tothom hi guanya, allò del "win-win"!

- La cobertura
Si es fa un major esforç per a la millora de la quantitat i qualitat dels continguts de Ràdio Sarrià, cal fer-lo també per a la seva difusió, i avui ja sabem que les ràdios, com en general de tots els mitjans de comunicació, són multicanal! Cal millorar la cobertura analògica, doncs el dial per el senyal per poc que t'allunyis de Sarrià de Ter, però també cal potenciar la cobertura digital: internet, dispositius mòbils, podcasts...

La ràdio és una supervivent nada, confio que també ho sigui Ràdio Sarrià, que entre tots sabrem cimentar el futur de Ràdio Sarrià, una emissora local amb molts anys d'història i amb la ferma voluntat de seguir-nos-la radiant!

Transparència, codis QR i accessibilitat

Els més observadors us haureu fixat que d'un temps ençà en els equipaments municipals hi ha una vinils (una mena d'adhesius) enganxats amb un codi bidimensional, anomenat també codi QR. Sí, una imatge de forma quadrada amb una nena de taques negres, petits quadrats.

Els codis bidimensionals, o codis QR, permeten, com els tradicionals codis de barres dels productes de consum, emmagatzemar informació, però en el cas d'aquests curiosos codis, a diferència dels de barres, permeten emmagatzemar molta més informació.

El seu ús és múltiple i variat ens sectors com el turisme, el màrqueting i publicitat, l'educació, l'oci, la cultura...Sobre aquests codis podeu recuperar l'article “Codis QR. Què són i quines utilitats tenen?” del número 78 d'aquesta mateixa revista.

El cas és que, com deia, d'un temps ençà el govern municipal ha enganxat aquests codis als equipaments municipals com a mesura de transparència, doncs la informació que “amaguen” els codis és la partida pressupostària d'enguany comparada amb la de l'any anterior.

Cada vegada que veig un d'aquests codis enganxats en un equipament municipal em pregunto: l'haurà descodificat algú? Més enllà de la bona voluntat i la lloable intenció del govern municipal trobo que aquest és un sistema poc efectiu, i sobretot poc accessible de ser transparent, i si la voluntat és seguir-lo utilitzant és, sobretot, un sistema avui infrautilitzat!

M'explico:
És poc efectiu perquè no sembla produir l'efecte que hom n'espera: que la gent els descodifiqui. Penso que més aviat els veïns i veïnes de Sarrià de Ter, excepte comptades ocasions, més aviat ignorem aquests codis, sobretot perquè diria que, en general, no en comprenem ni la seva presència ni el seu ús. Com a reclam és poc efectiu, però com explicaré més endavant, es pot millorar la seva efectivitat.

És poc accessible perquè per accedir a la informació que amaguen cal:
1.- disposar d'un telèfon mòbil intel·ligent (d'acord, quasi tothom en té)
2.- descarregar-se una aplicació que permeti descodificar aquests codis bidimensionals; aquí ja compliquem la cosa...
3.- saber-la utilitzar (qüestió de destresa, tot i que solen ser molt intuïtives)
4.- accedir a la informació!
La transparència, si és poc accessible, és poc transparent!

És un sistema infrautilitzat perquè, si més no en el meu cas, quan vaig veure la informació que contenia la decepció va ser gran: un full amb un requadre amb els conceptes del pressupost d'aquell equipament amb els imports del pressupost d'aquest any i el de l'any passat. Per exemple, en el cas del Camp d'Esports de la Rasa puc veure que el pressupost total d'aquesta partida és de 34.100 € i que la de l'any passat va ser de 48.700 €, però, per exemple, no em diu què representen aquestes xifres en relació al pressupost total, o quin percentatge representa la despesa del subministrament elèctric, o de la neteja, respecte a la despesa total d'aquests conceptes. O encara pitjor, puc veure l'import d'una partida, de 6.400 €, que es diu literalment “Rcm Camp de futbol i vestidors”; sabeu què vol dir “Rcm”? Se us acut a quin concepte van destinats aquests 6.400 €?

En resum: la transparència, via codis QR, més aviat sembla una gimcana el premi de la qual és, més aviat, decebedor.

En un ple municipal vaig proposar millorar l'accessibilitat i la informació d'aquests codis bidimensionals, doncs trobo molt positiva que la informació del cost de cada equipament sigui accessible i, sobretot, comprensible pels veïns i veïnes. D'entrada penso que la informació bàsica s'ha de mostrar tal qual, no encriptada rere un codi que la majoria de veïns i veïnes no entenen, i que més que copiar i enganxar literalment del document del pressupost, potser caldria tractar un xic millor les dades amb gràfics i infografies. I sí, per ampliar la informació, disparar al codi QR, ensenyant també de quina manera es pot descarregar l'aplicació i descodificar el codi.

No podem pretendre ser transparents enganxant un codi QR als equipaments i amagant-hi un parell de requadres extrets d'un document i després pensar que els veïns i veïnes ja faran la resta; hem de vetllar per tal que la informació sigui accessible i comprensible, especialment pels qui no estan avesats, com podem estar-ho la majoria de regidors i regidores, al format de les partides del pressupost i a l'ús dels dispositius mòbils.

Amb la transparència, com amb la participació, no s'hi val, per més bona intenció i voluntat que es tingui, la llei del mínim esforç...

Article publicat al número 95 de la revista Parlem de Sarrià.

Els punts crítics del procés participatiu (de #SarriadeTer)

De la mateixa manera que el camí es fa caminant, com deia el poeta, la participació es fa participant! I això és el que hem fet aquests mesos a Sarrià de Ter: participar.

El govern municipal va plantejar un procés participatiu per a escollir el destí de part de la plusvàlua obtinguda fruit de la venda d'una part de la fàbrica Torraspapel a Hinojosa, els propietaris de la futura fàbrica Paperera de Sarrià que reactivarà l'activitat paperera al nostre poble.

Finalment el govern municipal va decidir destinar 250.000 euros a aquest procés participatiu, dividint-lo en dues partides asimètriques: una de 50.000 euros i una altra de 200.000 euros a projectes d'inversió. El procés participatiu es podria haver plantejat en uns altres paràmetres, fins i tot s'hi podria haver destinat una major dotació pressupostària, però aquesta va ser la decisió del govern municipal i és sobre aquesta decisió i els seus efectes que hem d'observar el procés.

De fet la segona decisió que va prendre el govern municipal va ser que les propostes dels projectes d'inversió a escollir les fessin les entitats del poble i els veïns i veïnes, fet a priori molt lloable i positiu (que triïn des de l'inici!), però que en la seva materialització va acabar generant més d'un maldecap per les entitats, i no poques discussions entre aquestes i l'equip de govern. Senyal que el procés era viu, suposo...

El primer punt crític que va tenir aquest procés de participació va ser el fet que les entitats i els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no s'havien de limitar a proposar projectes d'inversió, sinó que amb la seva proposta havien d'aportar un projecte, o un avantprojecte, amb una justificació i el pressupost de la inversió. Si del que es tractava era de fer aflorar necessitats n'hi havia prou amb fer arribar propostes, idees i fomentar el debat, però com que del que es tractava era que les entitats i els veïns i veïnes de Sarrià de Ter no només fessin la proposta, sinó que la justifiquessin socialment i tècnicament, i aportessin un pressupost aproximat, les entitats en van veure abocades a fer una tasca que possiblement no els corresponia a elles, sinó al propi ajuntament.

Aquesta circumstància,a més, va generar el segon punt crític: els tallers urbans es van convertir en una mena de concurs – competició entre propostes i projectes.

Les entitats, a banda de fer el projecte (justificació, pressupost, etc.) també van haver de defensar les seves propostes d'inversió en els diferents tallers urbans que es van realitzar pels diferents barris. La metodologia del procés marcava que una vegada fetes les propostes d'inversió i validades (?) per l'ajuntament aquestes es presentaven al poble als tallers urbans per tal que, en una posterior assemblea s'escollessin les finalistes. La dinàmica resultant va ser que als tallers urbans les entitats presentaven els seus projectes, i aquí es va cometre un nou error: l'estreta vinculació entre el projecte d'inversió (la necessitat) i l'entitat que el defensava, vinculació potenciada amb l'actitud del govern municipal, de “wait and see” (esperar i mirar), mantenint una confusa neutralitat.

El govern municipal es va mantenir, com havia de ser, neutral, però no s'hauria d'haver mantingut tan passiu; als tallers urbans hauria d'haver fer un pas endavant i fer quelcom més que convocar entitats i veïns i veïnes i exposar el procés: hauria d'haver presentat els projectes! O com a mínim, facilitar la presentació dels projectes. En la majoria dels tallers urbans no hi havia ni un full amb la relació de projectes presentats i validats (?) per l'ajuntament per posar a disposició dels assistents i s'hagués evitat la percepció de concurs – competició si l'equip de govern hagués presentat les propostes.

El malestar d'algunes entitats per aquest fet es palpava als tallers urbans i va ser una llàstima que en algunes discussions s'escoltessin sentències com aquesta per part d'un regidor davant les entitats i veïns i veïnes: “jo no sóc un polític!” Aquesta frase apunta a un altre factor crític d'aquest procés: la no presència de l'alcalde als tallers urbans. Els tallers urbans no servien només per a presentar els projectes, també per a resoldre dubtes que poguessin tenir les pròpies entitats i els veïns i veïnes. En alguna ocasió els dubtes plantejats no només no es van resoldre, sinó que en van generar de nous, per exemple què passaria amb un projecte si l'ajuntament trobés finançament per altres vies, o si l'ajuntament igualment hauria de concórrer a subvencions per a sufragar pa despesa, o part de la despesa de necessitats detectades.

Abans he interrogat en dues ocasions la validació dels projectes per part de l'ajuntament; en aquest sentit tampoc no estava massa clar què significava aquesta validació, quins eren els criteris i qui i com els havia de validar, i hi ha qui fins i tot va dubtar que tots els projectes presentats estiguessin degudament validats...

En qualsevol cas naturalment el procés va anar avançant i en la proposta de les entitats es va fer evident un altre punt crític: hi havia projectes d'inversió, propostes d'equipaments nous, i també hi havia projectes de millora d'equipaments existents; però també es van presentar propostes de millora d'equipaments que no requerien, ni requereixen, d'aquest procés participatiu per a resoldre l'estat de degradació estructural i patrimonial de pateixen. Aquest procés, com va dir un veí, no només estava servint per a detectar i prioritzar necessitats, també per aflorar algunes vergonyes!

El procés participatiu va culminar amb la votació presencial i telemàtica. El resultat final és inapel·lable i els projectes escollits, la rehabilitació del Centre Cultural i Parroquial i la remodelació dels parcs infantils, seran els que rebran el finançament per a poder-los fer realitat. La participació ha estat el darrer punt crític; el 18% dels veïns i veïnes cridats a participar van votar, xifra que naturalment cal valorar, però de la que no ens podem conformar. És evident que un procés participatiu té elements molts diferents que unes eleccions municipals, però precisament cal cercar  aquests elements diferenciadors per a fomentar la participació. El vot telemàtic, lleugerament més utilitzat que el presencial, va ajudar a fomentar la participació, però es podrien haver pres altres iniciatives.

El reglament del procés participatiu permetia que els joves majors de 16 anys poguessin votar; es podria haver fet una crida específica a la participació a aquest joves que per primera vegada podien votar, ni que fos en un procés participatiu!

Al llarg d'aquest article he anat descrivint alguns dels punts crítics d'aquest procés participatiu; un punt crític no és, necessàriament, un punt negatiu, ans al contrari. Fins i tot un petit conflicte que es va produir durant l'assemblea que, a mode de semifinals, va servir per a escollir els projectes finalistes, o el propi sistema de recompte dels vots de l'assemblea són elements a revisar per a la millora en futurs processos. Tal i com he comentat al principi d'aquest article, la participació es fa participant!

Article publicat al número 94 de la revista Parlem de Sarrià.

Retrets negats (a la piscina de Sarrià de Ter)

La millor manera de no fer un retret és, simplement, no fer-lo! Fer-lo i després negar-lo és tan poc efectiu, i poc elegant, com afirmar no ser racista i després deixar anar un comentari racista.

Si l'Ajuntament de Sarrià de Ter no volia fer cap retret al de Sant Julià de Ramis se'ls podria haver estalviat a l'escrit que va fer públic el passat divendres 10 de juny, "Argumentació de la decisió de no permetre l’abonament a la piscina municipal a les persones no empadronades en el nostre municipi", en el que a banda d'explicar el motiu pel qual els no empadronats a Sarrià de Ter no poden fer-se l'abonament a la piscina municipal, hi afegia alguns retrets:

"Si una part col·labora i l’altre no, no existeix cap conveni. Parlava [l'Ajuntament de Sant Julià, en un comunicat que va eliminar] de la cessió mútua d’espais sempre que una part o l’altre els pugues necessitar. Fins la present temporada l’Ajuntament de Sarrià de Ter l’havia complert, per exemple amb l’accés a la piscina. No era així per part de Sant Julià de Ramis. Per exemple, la negativa de cedir unes hores del pavelló de Sant Julià de Ramis al Club Patinatge Sarrià de Ter va comportar que aquesta entitat hagués d’organitzar entrenaments durant anys a Bàscara, Campdevànol, Palol, Canet d’Adri, Cervià de Ter... Més enllà dels inconvenients per les famílies, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va haver de cobrir costos del lloguer d’instal·lacions. A l’inici de la present temporada es va tornar a intentar, i la resposta va tornar a ser negativa. Fins i tot la resta d’entitats esportives de Sarrià de Ter mitjançant el Consell Esportiu varen modificar horaris i dies d’entrenament per deixar dues franges d’hores lliures amb el pavelló de Sarrià de Ter buit. La idea era oferir-lo a les entitats de Sant Julià per tal de que quedés buit el seu i hi poguessin anar les patinadores. Tampoc es va acceptar des de Sant Julià. Va desembocar amb el canvi de nom del club per Club Patinatge Sarrià Cervià i amb la signatura d’un acord entre el nostre ajuntament i el de Cervià de Ter per tal de poder utilitzar el seu pavelló sense haver de pagar-ne cap lloguer."

És probable que no li falti raó a l'Ajuntament de Sarrià de Ter en tot el que exposa, però, què té a veure tota aquesta qüestió amb l'abonament de la piscina? Embolicant-hi aquests arguments sembla que, a banda dels motius lògics i raonables (nombre més que suficient d'abonaments de Sarrià de Ter, amb el risc de sobreocupació de la piscina), l'Ajuntament de Sarrià de Ter en tingui d'altres, més institucionals que tècnics, per acabar de prendre la decisió. I de poc serveix fer el retret per després voler-lo negar, també al mateix escrit de l'Ajuntament de Sarrià de Ter:

"Però no volem que això sigui un escrit de retrets. En tot cas, sí volem fer evident que si algú ha trencat el conveni i provocat pèrdues econòmiques a l’altre, no hem estat nosaltres com se’ns acusa. Que cadascú assumeixi les responsabilitats que calguin segons les seves decisions.
Tot i això, quedi clar que el fet de limitar l’accés a la piscina no es com a resposta a les negatives de Sant Julià en altres punts on no ens hem trobat."

L'origen d'aquest conflicte institucional, però, no és l'escrit de cap dels dos ajuntaments, sinó la resposta que el regidor d'Esports de Sarrià de Ter va fer a una veïna de Sant Julià de Ramis que li va demanar explicacions per la decisió presa; en aquella resposta, feta per correu electrònic i que, pel seu caràcter privat, no reproduiré, el regidor ja parlava de l'incompliment d'un acord per part de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la convidava a demanar explicacions al seu ajuntament.

La veïna així va fer-ho, fent arribar la resposta del regidor de Sarrià de Ter a un grup municipal (a l'oposició) i al govern de Sant Julià de Ramis, que naturalment va reaccionar i va començar l'escalada de retrets...

No sé si en la seva resposta el regidor d'Esports de Sarrià de Ter va mesurar prou bé les seves paraules i les conseqüències que podrien tenir (ja ho sabem, allò de ser esclaus de les nostres parauales i amos dels nostres silencis), doncs els retrets que en aquell correu va fer a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis van acabar arribant a l'ajuntament veí...

Als respectius alcaldes, del mateix color polític, se'ls gira feina... El més greu de tot plegat és que al final qui paga els plats trencats dels retrets, les desavinences i els incompliments d'acords presos siguin les entitats i els veïns d'ambdós pobles; aquest sí és l'únic retret que es poden fer ambdós ajuntaments... I en comptes d'escrits públics i publicats, si us plau ho resolguin amb una reunió dels dos governs a porta tancada...

L'agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter

Un dels temes que més es va debatre i discutir en el darrer Consell de Cultura de Sarrià de Ter, celebrat a finals d'any, va ser el futur dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; si n'hagués de fer un diagnòstic diria que estan agonitzant, albirant tristament la seva fi... És altament probable que al 2016 els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter no es convoquin.

La causa de la seva agonia no és una sola, sinó la suma de diferents factors; tot plegat és quelcom més complex, com al llarg d’aquests darrers anys he procurat explicar en diferents articles publicats en aquesta mateixa revista, com l’article “30 anys dels Premis Literaris Sant Jordi. Un estímul per a la creació literària” (número 73, abril, maig i juny 2010) en el que feia un repàs del passat, una valoració critica del present i una proposta de futur pels premis, o en l'article “Repensant els Premis Literaris Sant Jordi de  Sarrià de Ter” (número 81, abril, maig i juny 2012), en el que insistia en la necessitat de donar-los un nou rumb.
.
Les causes, doncs, són vàries, venen de lluny i no són noves, i a banda dels esmentats articles publicats en aquesta revista també n’he escrit d’altres al meu bloc personal enumerant i valorant les causes de l’agonia dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter; en un dels articles, publicat l’any 2012, ja apuntava els 6 punts clau per a ressuscitar-los.

Tenint presents aquests antecedents és millor centrar-me, avui, en els tres factors sobre els que caldria incidir, a criteri meu, per reactivar els Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter, doncs més que observar resignadament la seva agonia i vetllar la seva mort, penso que és més constructiu focalitzar-nos en allò que els pot revitalitzar, ara que encara som a temps de salvar-los, fins i tot en el cas que finalment al 2016 no s’acabin convocant.

1.- El jurat

Si aquest factor va ser el principi de la seva fi, també hauria de ser el de la seva recuperació. Al seu dia no només es va prescindir (alguns defenestrar) de persones de gran vàlua personal i professional que formaven part del jurat, també es va canviar la concepció del jurat: es va passar d’un jurat format per persones amb coneixements de literatura i escriptura (professors i escriptors) a un jurat format majoritàriament, de manera meritòria i voluntariosa això sí, per a lectors, pels membre del Club de Lectura de la Biblioteca Emília Xargay.

El jurat és l’element que marca el nivell de qualsevol premi, sigui quin sigui i en la modalitat que sigui; del jurat d’un premi de fotografia, per exemple, s’espera no només que pugui jutjar una obra per si li agrada més o menys la foto que miren, també s’espera que en sàpiguen valorar, amb esperit crític, elements tècnics (enfocament, llum, enquadrament...) han de formar part de les valoracions per emetre i debatre, si cal, un veredicte.

El jurat, a més, també es pot involucrar en la definició de les bases, en definir què és allò que es demana i s’espera de les obres: una narració, per exemple, no és el mateix que una novel·la o que un conjunt de relats o de contes.

A Sarrià de Ter tenim gent molt qualificada que podria formar part d’un hipotètic, i possible, nou jurat, no només professors i professores de literatura, també veïns i veïnes que han publicat obra literària, alguns fins i tot que han guanyat premis. Naturalment aquest jurat podria i hauria de ser compatible amb la participació activa dels membres del club de lectura, aportant així més i majors matisos als veredictes del jurat.

Si volem recuperar els Premis Literaris Sant Jordi, hem de començar per reforçar el seu jurat!

2.- L'abast

A qui s’han de dirigir els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter?

La resposta a aquesta pregunta no es pot fer sense preguntar-nos, abans, amb quina finalitat es convoquen aquests premis. Generalment la convocatòria d’un premi literari persegueix un doble objectiu: la creació literària (1) i la seva difusió (2).

Un premi literari és una crida a escriptors o potencials escriptors a presentar les seves obres per tal que siguin valorades i jutjades per un jurat, i en cas que n’hi hagi de premiades, s’espera que aquestes es publiquin posant-les a l’abast del públic, dels lectors.

Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter han jugat, al llarg de la seva trajectòria, de més de tres dècades, el seu paper de d’estímul de creació i difusió d’obra literària; un paper modest, ben cert, però no per això menys necessari.

Des dels seus inicis han volgut promoure la creació i difusió literària en llengua catalana i durant molts anys el seu abast ha abastat, valgui la redundància, el domini lingüístic català. Repassant el llistat d’autors premiats al llarg de la seva història n’hi trobem d’arreu dels països catalans.

Aquests darrers anys la convocatòria dels premis s’ha restringit a autors locals, autors empadronats o vinculats a Sarrià de Ter, cercant estimular la creació literària local, amb resultats pocs engrescadors.

Un dels arguments per a restringir l’abast de la convocatòria dels premis, parlem en aquest cas en la categoria d’adults, ha estat el fet que es presentaven al nostre premi escriptors que també presentaven les seves obres, a vegades les mateixes, en altres premis literaris. Què han de fer, sinó, els escriptors novells? Per un escriptor novell un premi literari modest com el nostre és un gran regal; d’entrada perquè permet que un jurat qualificat pugui jutjar la seva obra i, d’aquesta manera, millorar  la seva escriptura,  i naturalment perquè permet que, en cas de ser premiada, aquesta pugui ser publicada.

No restringir l’abast permet garantir un nombre mínim de participació, i és en tot cas a les bases on cal restringir textos no desitjats (redaccions d’institut, per exemple). Crec fermament que els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter poden seguir tenint un paper, encara que modest, en l’estímul de la creació literària en català, com l’ha tingut durant anys; un premi sense participants, o amb pocs participants i sense premiats, està abocat al fracàs i, inevitablement, a la seva extinció si no s’hi posa remei.

És per tot això que sempre he defensat que caldria mantenir la convocatòria oberta a autors d’arreu, sense restriccions, i de manera paral·lela establir un premi local. Però tinguem-ho clar, si el que volem és estimular la creació literària local, no en fem prou convocant un premi; caldrà fer quelcom més!

3.- L'estímul

Imaginem que tenim per objectiu incrementar la creació artística del nostre poble, Sarrià de Ter, específicament en l’àmbit de la fotografia. Què hauríem de fer primer?  Segur que la majoria heu pensat que potser caldria començar per oferir un curs de fotografia. Naturalment després podríem organitzar una exposició, o fins i tot un concurs de fotografia, per posar en valor les creacions fotogràfiques dels nostres artistes.

Quelcom semblant podríem fer, i de fet hem fet a Sarrià de Ter, en l’àmbit musical: si volem tenir músics el que primer cal fer és estimular i facilitar la formació musical; la probabilitat que avui a Sarrià de Ter hi hagi més músics que fa quinze anys és molt més elevada doncs actualment al nostre poble tenim dues escoles de música i són molts més els infants i joves que estudien i aprenen música avui que els que pogués haver-hi fa quinze anys.

Si l’àrea de cultura té per objectiu estimular i promoure la creació literària dels sarrianencs i sarrianenques pot naturalment convocar un premi literari a nivell local, però és evident, i els fets ho demostren, que això sol resulta insuficient, que caldrà fer quelcom més. I com en la música, la fotografia o la pintura, la formació de base és bàsica, és la clau!

Els Premis Literaris Sant Jordi, amb el seu premi local, haurien de ser, més que la punta de llança, la punta de l’iceberg del treball que cal fer per estimular la creació literària dels nostres veïns i veïnes.

Treball que comença, naturalment, amb el foment de la lectura, i en aquest sentit comptem amb un gran actiu, la Biblioteca Emília Xargay, no només com a continent sinó també amb el paper dinamitzador que sempre ha fet; però després cal estimular l’aprenentatge, aprendre a escriure, a través de tallers i cursos orientats al coneixement de les tècniques i recursos de l’escriptura, com aprenen les Dones més que Mai les tècniques i recursos de la pintura, com podem observar any rere any a l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la Festa Major.

Fent aquest treball formatiu és probable que hi hagi més possibilitats que la participació d’escriptors locals als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter augmenti: només fent quelcom diferent podrem esperar resultats diferents.

La decisió de revitalitzar o no els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és una qüestió de voluntat política; aparentment deixar-los de convocar, deixar-los morir, és una decisió difícil i, ben segur, gens agradable, però al final resulta ser la més fàcil de les decisions. El repte, el veritable repte, la decisió valenta és revitalitzar-los, reinventar-los si cal, però aquesta és una decisió que implica, segurament, fer molt més, i fer-ho millor, del que fins ara s’ha fet.

Que sigui si cal, l’any 2016, l’any de guaret, però no matem encara uns premis que sí, agonitzen, però que certament, amb voluntat política, compromís i treball, podem revitalitzar.

Article publicat al número 93 de la revista Parlem de Sarrià.

El dia de la marmota

El dilluns 25 de maig d'enguany els veïns i veïnes de Sarrià de Ter ens vam despertar amb uns resultats electorals, si fa o no fa, com els del dilluns 23 de maig de 2011. Les eleccions municipals d'aquesta primavera han deixat una situació a Sarrià de Ter molt semblant, per bé que no idèntica, a la de l'anterior mandat municipal, del 2011 al 2015.

La composició del Ple de l'Ajuntament de Sarrià de Ter manté la mateixa correlació de forces que a l'anterior mandat, amb el manteniment de l'amplíssima majoria del grup municipal d'ERC, i la presència unipersonal dels grups municipals de CiU i de la Candidatura de Progrés, que com ja vam explicar a l'anterior número de la revista Parlem de Sarrià, ha pres el relleu al grup municipal del PSC.

És evident que des de la Candidatura de Progrés ens hauria agradat millorar el resultat electoral de fa quatre anys, però tenint present el canvi de nom de la candidatura, i els canvis que s'estan produint al nostre país, mantenir un regidor ha acabat essent un resultat que molts ni tan sols pronosticaven.

En tot cas aquests propers quatre anys, malgrat la minoria absoluta que representem, seguirem fidels al compromís adquirit amb els nostres votants i amb el programa electoral com a full de ruta i timó de la nostra acció municipal.

Si el 25 de maig de 2015 en comptes de despertar-se a la població nord-americana de Punxsutawney el meteoròleg Phil Connors, interpretat per Bill Murray a la pel·lícula "Atrapat en el temps", s'hagués despertat a Sarrià de Ter la seva impressió hagués estat més o menys la mateixa! Però ara no em refereixo només als resultats electorals, sinó també en cas de despertar-se a l'estiu i haver d'utilitzar el servei de la biblioteca municipal.

Un estiu més la biblioteca ha invertit durant les vacances escolars el seu horari, prioritzant l'horari de matí en detriment de l'horari de tarda; durant el curs escolar la biblioteca és oberta les tardes de dilluns a divendres, més els matins de dimarts i dissabtes, durant els mesos d'estiu obre els matins de dilluns a divendres i només una tarda. Des de la Candidatura de Progrés considerem que aquest canvi d'horari és un error!

La Biblioteca Emília Xargay és un equipament públic i és la seva vocació de servei públic el que ha de marcar el seu funcionament; és cert que amb les vacances escolars un dels col·lectius que més utilitza la biblioteca, els infants i joves, poden utilitzar-la al matí, però en cas de voler oferir aquest servei matinal, també per albergar altres serveis d'acollida o activitats per a infants, no hauria d'anar en detriment del funcionament ordinari i normal de la biblioteca, pensant en els altres col·lectius que també en són usuaris, les persones adultes i les persones grans.

De fet a l'estiu la lectura no fa vacances! 
Ans al contrari, sol ser una època en què, gràcies a les vacances laborals (els qui en poden gaudir) es  llegeix més. És cert que la biblioteca ofereix el servei de la biblio-piscina a la piscina municipal, però aquest és i ha de ser sempre un servei complementari, mai substitutiu, del servei que ofereix la biblioteca! També resulta obvi que, en general, com menys s'ofereix un servei menys demanda té, i el mateix passa just al contrari: quan més s'ofereix un servei més potencial demanda té!

A banda del servei d'equipament cultural que fa la biblioteca la seva condició d'equipament públic també el fa especialment indicat per ser un equipament d'aixopluc per a persones vulnerables davant les onades de calor que alguns estius, com aquest, es produeixen. Vam trobar a faltar, durant l'onada de calor d'aquest mes de juliol, no només que l'Ajuntament obrís la biblioteca a les tardes per oferir-lo com a equipament d'aixopluc, també que no es donessin consells i es marquessin els equipaments públics als quals la població més vulnerable, en especial la gent gran, pogués anar.

En tot cas és la seva vocació de servei públic el que ha de marcar l'horari i el funcionament de la biblioteca, com de la resta dels equipaments, naturalment vetllant per a la seva sostenibilitat econòmica i pel dret del personal que hi treballa a gaudir dels dies de vacances que els correspon, però precisament quan hi ha un romanent de tresoreria positiu en la liquidació del pressupost anterior, com és el cas, és quan es pot plantejar l'adaptació dels serveis i equipaments públics a les necessitats dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

Que els resultats electorals hagin dibuixat una situació si fa o no fa semblant a com eren abans de les eleccions municipals no vol dir que tot s'hagi de fer igual! El de la biblioteca és només un exemple dels canvis i millores que es poden fer, que a criteri nostre es podrien fer; altres qüestions que reclamen canvis són el funcionament d'alguns consells de participació, com el de cultura i el de comunicació, i també demana a crits una revitalització les Jornades i la Fira del Paper!

Al final de la pel·lícula “Atrapat en el temps” el personatge que interpreta Bill Murray finalment, i feliçment, es desperta en un altre dia, a l'endemà! Com diu l'expressió, demà serà un altre dia, un dia diferent per a fer, també, coses diferents, o encara millor, les que calen!

Article publicat al número 92 de la revista Parlem de Sarrià.

Candidatura de Progrés de Sarrià de Ter

Als lineals dels supermercats hi solem trobar productes de marca, productes elaborats per fabricants que els solen comercialitzar sota la seva marca comercial, marques conegudes i reconegudes que a través de la publicitat i el màrqueting els consumidors els hi atribuïm una sèrie de valors, tal i com fem amb totes les marques, amb independència del producte.

Però als lineals dels supermercats també hi trobem productes dels anomenats de "marca blanca", és a dir, productes que els fabricants no comercialitzen amb la seva marca, sinó amb la marca o les marques pròpies de la cadena del supermercat. Els consumidors també acabem atribuint una sèrie de valors a les marques blanques, com ho fem amb les marques comercials tradicionals.

Als lineals dels supermercats, doncs, hi trobem productes de marques comercials tradicionals i productes de marca blanca, productes que conviuen i competeixen alhora per, a partir dels valors que cada un de nosaltres els hi atribuïm, ser consumits!

A la política municipal, com als lineals dels supermercats, també hi ha marques blanques! A Catalunya les marques blanques de la política tradicionalment les han promogut els partits d'esquerres com una manera d'obrir els partits, en especial a les eleccions municipals, amb candidatures afines a unes sigles, però no identificades al 100%.

Els dos exemples més clars de marques blanques de partits polítics catalans són Acord Municipal (AM), marca blanca d'ERC, i Progrés Municipal (PM), marca blanca tradicional del PSC que en les eleccions municipals d'enguany ha canviat per Candidatura de Progrés (CP).

Aquestes marques blanques permeten als partits aixoplugar una sèrie de candidatures que, malgrat mostrar una clara afinitat pel partit paraigües, pel motiu que sigui prefereixen presentar-se amb una denominació diferent de les sigles del partit.

De fet aquests partits polítics es presenten a les eleccions municipals amb la denominació de la marca blanca formant una gran coalició amb les sigles del propi partit, més tota la resta de denominacions específiques.

Si tinguéssim al davant les paperetes de les darreres eleccions municipals de Sarrià de Ter (2011) observaríeu, per exemple, que la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentava com a ERC-AM, i la socialista com a PSC-PM.

A Sarrià de Ter les candidatures socialistes s'han presentat sempre a les eleccions municipals sota les sigles del PSC, però enguany hem volgut fer un pas endavant, algú considera que un pas al costat, i no presentar-nos sota les sigles del partit, sinó amb la "marca blanca" de Candidatura de Progrés, una denominació que, sense voler evitar la vinculació amb el PSC, que hi és, cerca una major comoditat pel conjunt de persones que formen part de la candidatura.

Tot canvi genera un risc, aquest també, però com a cap de llista he valorat que ara calia fer-lo. La Candidatura de Progrés de Sarrià de Ter és una evolució natural del PSC, de fet no deixa de ser la candidatura socialista, però en aquest cas amb un caràcter més transversal, menys partidista i totalment local!

Ens sentim hereus, doncs ho som i mai hi renunciarem, de la bona feina feta pels governs dels alcaldes Jordi Cañigueral, Josep Turbau i Nicolás Pichardo, i seguim representant una opció d'esquerres que té en la defensa del catalanisme obert i transversal, la defensa de la igualtat i la justícia social els seus principals eixos.

La Candidatura de Progrés de Sarrià de Ter neix del PSC, s'hi manté vinculat, però actua i actuarà amb autonomia i independència, com sempre hem fet els regidors socialistes, situant sempre com a prioritat les necessitats del poble i les vostres, veïns i venes de Sarrià de Ter.

Article publicat al número 91 de la revista Parlem de Sarrià.

Possessió

Instants abans de prendre possessió com a regidor de Sarrià de Ter.

Tinc en possessió la credencial, expedida per la Junta Electoral de Zona de Girona, que m'acredita com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter fruit dels resultats de les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015.

Aquest dissabte, acreditació en mà, vaig prendre possessió com a regidor després de prometre el càrrec.

Dies abans vaig lliurar a la secretaria de l'ajuntament el registre d'interessos de béns patrimonials, on es detallen les meves possessions (patrimoni immobiliari, comptes bancaris, vehicles...).

Malgrat sembli el contrari, el que es diu tenir, tenir en possessió, com a regidor no tinc massa res!

Els càrrecs electes som servidors públics i en general el que més tenim són ganes i voluntat de servei públic, de dedicar part del nostre temps a gestionar i governar allò comú sempre en pro dels interessos col·lectius, mai en favor d'interessos particulars, i menys encara en favor dels nostres propis interessos!

Una cosa és sentir-se privilegiat per ser regidor, en el sentit que és un honor, una altra creure's que ser regidor és un privilegi i, encara pitjor, que dóna privilegis! És evident que, malgrat els anys que ja portem de democràcia, molts encara no ho han entès això...

Més que tenir un càrrec un regidor, amb independència de si és al govern o a l'oposició, té una responsabilitat!

Ser regidor no és un càrrec que es té, sinó una responsabilitat que s'exerceix. Així ho he entès aquests darrers dotze anys, així ho seguiré fent els propers quatre.

294 gràcies!

"Hem ensenyat el gènere i no ens l'han comprat!"

D'aquesta manera s'explicava, i m'explicava els resultats de les municipals 2015 a Sarrià de Ter un veí, familiar del cap de llista de CiU. I és que les municipals es poden explicar de moltes maneres, però aquesta em sembla una manera molt simple i entenedora d'explicar el resultat a Sarrià de Ter.

Cada poble, vila oi ciutat tenen el seu propi relat, la seva història, la seva evolució i comportament electoral: cada poble, vila i ciutat són un món!

La (nova) victòria contundent d'ERC a Sarrià de Ter dibuixa de nou una àmplia majoria al ple municipal, però al ple també hi ha dues minses minories, que tot i petites, hi són: CiU i CP (Candidatura de Progrés).

Aquestes minses minories no sorgeixen del no res, sinó de la confiança que veïns i veïnes han depositat en cada una de els altres dues propostes, en el meu cas, les 294 persones que han fet confiança a la candidatura que jo encapçalava.

És gràcies a aquests 294 vots, a aquestes 294 persones que jo novament, i per quart mandat, podré ser regidor de l'ajuntament de Sarrià de Ter els propers 4 anys. És representant aquestes persones, i defensant l'esperit i les propostes del programa electoral que fonamentaré el meu renovat paper de regidor a l'oposició.

"Hem ensenyat el gènere i ens l'han comprat poc", li vaig respondre, també resignadament, però sempre amb un somriure!

Ens l'han comprat poc, però prou com per seguir compromesos i treballant per Sarrià de Ter i, tot i que amb un altre paper, amb un altre pes dins el ple, seguim essent necessaris per fer de contrapunt, per a ser crítics, per a fer propostes, també per a sumar quan calgui, per a seguir treballant per ser, quan convingui, alternativa de govern.

Els 294 vots obtinguts tenen el seu valor, no han estat en va, ans al contrari! Avui toca agrair (moltes gràcies!) la confiança depositada; a partir del 13 de juny, ja amb el nou consistori constituït, tocarà donar cos i forma, contingut i sentit, a aquests 294 vots!

294 gràcies!

Les #Municipals2015 a #SarriàdeTer? Pràcticament tot igual!

Vist el resultat de les eleccions municipals de Sarrià de Ter pràcticament ens les podríem haver estalviat, doncs els resultats dibuixen una situació pràcticament igual a la que ens van deixar les municipals del 2011.

Els "pràcticament" són un matís, però un matís prou important que també cal observar:

A diferència de fa 4 anys ara és CiU la segona llista més votada amb 295 vots, 1 més dels 294 de la Candidatura de Progrés que jo mateix encapçalava. CiU guanya 75 vots respecte el 2011, xifra que s'assembla, tot i que entenc que poden fer-se d'altres lectures, als 79 vots que al 2011 va obtenir el PP, que enguany no es presentaven a Sarrià de Ter.

Pel que fa a ERC d'entrada el que he de fer és felicitar-los, com vaig fer ahir personalment parlant amb el cal de llista i renovat alcalde, Roger Torrent, pels 9 regidors que manté, una amplíssima majoria que ha renovat amb un resultat molt similar al de fa 4 anys.

També molt semblant ha estat el resultat que hem obtingut la Candidatura de Progrés, 294 vots, 7 vots més que fa 4 anys i millorant unes dècimes el percentatge, més que res pel fet que la participació ha estat un xic més baixa...

Naturalment els resultats no són per tirar coets, però els he encaixat, els hem encaixat, amb molta tranquil·litat en general i amb la impressió, malgrat tot, d'haver salvat els mobles: més d'un augurava una esborrada quasi definitiva del mapa polític de Sarrià de Ter...

Presentar-nos sense les tradicionals sigles del PSC potser ha despistat més d'un votant socialista, però al final sembla que no més enllà d'un parell o tres d'anècdotes...

Reconec que la campanya electoral no ha estat d'alta intensitat, i tot i que amb menys esforços (però igualment amb treball) hem mantingut el resultat és evident que el camí per a millorar els resultats i la posició que novament jo representaré al ple municipal de Sarrià de Ter passa per a treballar més i, possiblement, millor...

En definitiva, doncs, a Sarrià de Ter tot queda pràcticament igual, però no exactament: 

• l'equip de govern d'ERC tindrà 5 (de les 9) cares noves, 
• el regidor de CiU serà diferent 
• i jo ja no seré el regidor del PSC sinó el de la Candidatura de Progrés...

El que us deia, a Sarrià de Ter pràcticament tot queda igual!

Debat (electoral) a bat?

Instants abans de començar el debat electoral de Sarrià de Ter. Foto: Sira Canyigueral

De bat a bat és l'imprescindible bloc del professor, i mestre, José Antonio Donaire que ens proposa l'impossible de no pensar en un elefant...

Però de bat a bat és una expressió ben nostrada que ens permet emfatitzar que quelcom està totalment obert, des dels batents d'una finestra fins, si s'escau, el nostre cor.

El joc de paraules que dóna aquesta expressió permet dir "debat a bat", que és el que podria ser, a priori, un debat electoral: un debat, com els batents d'una porta o, si s'escau, fins i tot el nostre cor, obert!

Però els debats electorals estan sotmesos a una sèrie de normes i condicionants, com són la necessària figura del moderador i, en la majoria d'ocasions, els temes a tractar preestablerts (o en el seu defecte informats) i en especial el control del temps de l'ús de la paraula dels candidats que, també a priori, debaten entre ells!

Ja sabem que en ocasions hi ha debats que, més enllà del format en què es presenten, esdevenen monòlegs dels candidats, doncs és evident que el candidat, més enllà de la pregunta del moderador o del tema plantejat, utilitza el debat per a fixar la seva posició.

Els debats, tot i la seva rigidesa natural, esdevenen especialment interessants quan es produeix un "cos a cos" entre dos candidats, quan, llavors sí, debaten apassionadament sobre un tema del qual discrepen; és aleshores quan el públic, l'espectador, l'oïent, percep amb major plenitud que aquell, sí, és un debat de bat a bat, bat de batre però en el sentit de vèncer!

Ahir vaig participar en el debat electoral de les eleccions municipals que va organitzar Ràdio Sarrià.

El de Sarrià de Ter va ser un debat obert de bat a bat, sobretot pel fet que el presentador i moderador, el "comandant" Josep Ma. Sanvalvador i Provensal, va fer el símil de plantejar-nos el debat com un vol d'un avió, amb un enlairament (presentació seva i primera intervenció dels candidats, expositiva del programa), un pla de vol (els 5 blocs temàtics sobre els quals va sobrevolar el debat, i finalment l'aterratge, amb la petició final de vot dels candidats i el seu tancament.

El vol va començar puntual i va estar sempre sota el control del comandant, que per sort seva i de tothom, venia de casa amb el pipí fet i no va necessitar abandonar els controls en cap moment! Estricte amb els temps inicials d'exposició de cada tema, però generós amb els de debat entre els candidats, va saber comandar la nau a bon port i, tot i que amb un xic de retard, la va fer aterrar amb èxit! És, Josep Ma Sansalvador, pilot experimentat en l''ús i tractament de la paraula...

Durant el trajecte va haver-hi moments de turbulències, la majoria previsibles i cap d'elles prou intensa com per trencar el clima de cordialitat que ha planat i plana entre les candidatures en aquesta campanya electoral.

El debat electoral de Sarrià de Ter va ser un vol amb les ales obertes de bat a bat!