Els 4 punts cardinals del POUM de #SarriadeTer

A finals de juliol de 2012 el Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter vam aprovar inicialment, per unanimitat, el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Finalment el POUM va iniciar la seva tramitació pública i administrativa, després de molts anys, possiblement massa, de treball i debat intern de com a mínim tres equips de govern de diferents colors polítics.

Arriba tard, però ara no tinguem pressa!
Penso que és evident que el POUM arriba tard, per mi quatre anys tard. A la campanya de les eleccions municipals de 2007 ja va ser objecte de promesa electoral, però durant el mandat 2007-2011 l’aleshores equip de govern en va adormir la tramitació i tan sols va fer, precipitadament i malament, un insuficient procés participatiu a les acaballes del mandat.

Sempre he pensat, i defensat, també ara, que el POUM es s’hauria d’haver començat a tramitar a l’anterior mandat, que era aquell el moment, doncs gran part de la feina de l’arquitecte redactor ja estava feta.

Però que el POUM arribi tard no vol dir que ara hàgim de tenir pressa, ans al contrari. El procés administratiu del POUM requereix el seu temps, donada la complexitat de documents i conceptes urbanístics que conté.

És per això que com a regidor del PSC de Sarrià de Ter vaig demanar que s’ampliés el termini d’exposició i informació pública i que l’àrea d’urbanisme fes, com a mínim, dues presentacions de les línies generals del POUM als veïns i veïnes.

El període d’exposició certament ha estat més llarg, i és cert que les dues sessions informatives s’han fet, però penso que a nivell informatiu no s’ha informat suficientment als propietaris afectats directament per futures actuacions urbanístiques que planteja el POUM, sobre les quals, com qualsevol altre veí o veïna, podrien fer-hi al·legacions.

Gran consens en les línies generals, però no en tots els detalls
El vot unànime dels tres grups municipals, dels 11 regidors i regidores del Ple de Sarrià de Ter, és una mostra que hi ha un gran consens en les línies generals del POUM, en el què jo anomeno “els 4 punts cardinals del POUM”:

Al sud l’aposta pel Campus de la Salut a la zona de Mas Boscosa, una zona d’equoipaments i residencial que ha de permetre ser un motor més de promoció econòmica, social i cultural de Sarrià de Ter, essent motor de l’àrea urbana de Girona participant en un projecte de País.
El del Campus de la Salut és un projecte que a priori va lligat al futur de l’Hospital Dr. Josep Trueta, pel què des del PSC de Sarrià de Ter sempre hem defensat l’emplaçament del “nou Trueta” allà on fins a data d’avui està previst, tancant d’aquesta manera qualsevol tipus de debat que des d’altres municipis i partits de l’àrea urbana de Girona han obert recentment.

Al nord de Sarrià de Ter hi tenim una altra nova zona de creixement a nivell residencial i d’equipaments. La zona del Pla de Dalt, entre el Pla dels Vinyers i La Rasa, es projecta com una zona que, a criteri nostre, podria i hauria de tenir un creixement a dues velocitats entre l’ús residencial i d’equipaments. Pot ser d’especial interès, a mig termini, avançar la disponibilitat de sòl d’equipaments, però penso que ha de ser a llarg termini que aquesta zona creixi a nivelll residencial, doncs ni el Camp dels Socs ni el sector Cobega (pisos de la nova Biblioteca) estan plenament ocupats, i resta encara culminar la urbanització en ambdues actuacions.

L’est i l’oest de Sarrià de Ter ens ofereixen una frontera natural (el riu Ter) i una altra d’artificial (la línia de les infrastructures de l’autopista i el TGV) que ens dibuixen les línies vermelles que delimiten el sòl urbanitzable.
El POUM marca una delimitació que els diferents governs de Sarrià de Ter sempre han respectat.

Però més enllà del consens en les línies i plantejaments generals, també alguns de més específics, com la reserva de sòl per a un futur equipament escolar al Pla de l’Horta, des del PSC de Sarrià de Ter també hem mostrat algun desacord en alguna acció puntual, especialment la previsió d’ús mixt comercial i residencial a la Via Augusta, just darrere el sector paperer del voltant del carrer Josep Flores.

És innegable que cal fer una actuació a la Via Augusta, cal urbanitzar aquesta via i convertir-la en un carrer, amb bones i àmplies voreres a banda i banda; però el tractament que ha de tenir aquesta via ha de ser asimètric, doncs venint de Girona, del Pont de l’Aigua, la Via Augusta té a l’esquerra el sector industrial paperer i a tocar l’Avinguda de França activitat comercial, i a la banda esquerra hi ha Sarrià de Baix, amb un ús majoritàriament residencial i comercial.

Penso que és i serà un error, plantejar l’ús residencial a tocar de les fàbriques de paper que encara, i que per molts anys, tenim a Sarrià de Ter. Cal preservar l’activitat industrial i hem de fer-la compatible amb els altres usos, generant el mínim de molèsties i impactes negatius; deixant construir habitatges on actualment hi ha el rentat de cotxes, o la zona d’aparcament de davant l’Hotel Nord Gironí, és generar un problema que pot esdevenir conflicte entre l’activitat industrial que actualment hi ha i els futurs veïns i veïnes d’aquests habitatges.

El dia que vam aprovar inicialment el POUM de Sarrià de Ter els tres grups municipals representats al Ple ens vam poder atribuir la paternitat i/o maternitat d’aquest POUM. Com he esmentat abans aquest POUM és fruit del treball de diferents equips de govern que, més enllà de diferències més o menys notables en detalls i alguns plantejaments, hem compartit un gran consens respecte els 4 punts cardinals, ja no del POUM, sinó de Sarrià de Ter.

Article publicat al número 82 de la revista Parlem de Sarrià.