Escac a la cita prèvia

Resulta gratificant comprovar que un càrrec fa honor al títol que duu i en el cas de la defensora de la Ciutadania de l'Ajuntament de Girona aquesta setmana n'hem tingut una mostra.

En la seva preceptiva participació al ple municipal per a presentar el seu informe d'actuacions de l'any 2022 va considerar inacceptable, també discriminatori i fins i tot il·legal, que l'ens local mantingui la cita prèvia obligatòria pràcticament per a fer qualsevol gestió o tràmit amb l'Ajuntament en cas de no poder fer-la en línia.

És innegable que la cita prèvia té les seves virtuts, però la seva aplicació expansiva i obligatòria en fa surar els defectes, entre els que la defensora de la ciutadania de Girona va destacar aquest: "Quan la ciutadania no es pot relacionar amb mitjans electrònics, es veu obligada a demanar cita prèvia. Per mi, això és il·legal."

És evident que aquesta situació resulta discriminatòria, afectant especialment a les persones que, pels motius que sigui, tenen dificultats per accedir als mitjans telemàtics per relacionar-se amb l'administració: que domines els mitjans electrònics?, l'administració t'obre les portes de bat a bat; que no domines els mitjans electrònics i has de venir presencialment?, l'administració et farà demanar cita prèvia per a qualsevol consulta o informació prèvia que necessitis, és a dir, esperi assegut!

D'entre les coses que per la pandèmia van venir per a quedar-se no hi hauria d'haver la cita prèvia indiscriminada, sobretot des que hem anar recuperant l'atenció presencial. I el que també caldria recuperar són tràmits que també es poden fer només, sí o sí, en línia.

La recuperació de la normalitat, o d'una certa normalitat, hauria de permetre descabdellar mesures d'urgència que, en el context de pandèmia, confinament i restriccions, eren plenament comprensibles i amb bon criteri i millor voluntat es van aplicar. 

A vegades hom té la impressió que som la ciutadania qui hem d'estar al servei de l'administració, més que l'administració al nostre servei.

D'aquí la importància, i utilitat, de figures com la defensora de la ciutadania de l'Ajuntament de Girona que en el seu darrer informe ha fet un escac (que encara no mat) a la cita prèvia.

Quan consultar, sembla, fa mandra

Amb tanta democràcia, tanta transparència i tanta participació les administracions han anat creant consells de participació, de caràcter consultiu, se suposa que per a millorar en la qualitat democràtica, però en algunes ocasions sembla que, més aviat, per a complir l'expedient, o ni això!

Crear un consell de participació implica feina, molta feina, ja que no només s'ha de crear un reglament que el reguli i designar qui en formarà part, també s'han de definir unes funcions i un funcionament intern, i sobretot dotar-lo de contingut per tal que tingui utilitat.

Aquests consells, per exemple els Consells Escolars Municipals, o, quan s'escau, els Consells Assessors d'emissores de ràdio municipals, persegueixen donar veu a tots els sectors implicats articulant la seva participació, i per tant la seva veu, cercant ser escoltada, ser com a mínim consultada.

Aquesta és la seva gran virtut, la seva capacitat de ser consultats, de recollir opinions, de generar-les, de generar consensos si és possible, de marcar posicionaments, de fixar polítiques, de criticar-les... El seu caràcter consultiu pot ser interpretat com un límit, però tot i que els acords d'aquests consells no són vinculants, poden ser, i de fet aquest és en part el seu paper, influents.

Sobre paper, que ho aguanta tot, aquests consells permeten no només promoure la participació, també contribueixen a la qualitat democràtica de les administracions que els creen, quan els responsables polítics que en són responsables (d'aquestes administracions) se'ls creuen, se'ls prenen seriosament.

La meva experiència particular en la matèria darrerament no em genera grans satisfaccions, ans al contrari; per un costat per la dificultat d'una comissió d'un consell escolar municipal de planificar quan la seva raó de ser (d'aquesta comissió) és precisament fer-ho, o si més no ser consultats sobre la planificació; per un altre costat per un consell encara no nat, un part tardà i difícil, i tanmateix sembla que inevitable...

Sí, ja entenc que a vegades això de consultar fa mandra, i que hi ha qui prefereix demanar perdó que demanar permís o, encara pitjor, que demanar tan sols l'opinió... 

Consultar és, sempre, un acte políticament valent!

La @XarxaIP presenta el seu #ideariXIP a Girona

Presentació de la XIP a Girona. Foto: Roger Casero

Diuen que no va ser en un garatge, sinó en un restaurant!... potser sí que els garatges estan sobrevalorats!

No com elles i ells, personal de l'administració pública, que van sentir-se plenament identificats amb el què una treballadora de l'administració pública va expressar a la presentació de la XIP (Xarxa d'Innovació Pública) a Girona: "em sento desaprofitada!"

La Xarxa d'Innovació Pública és una iniciativa que emergeix del propi personal de l'administració pública (local, autonòmica, estatal, universitats...) per a potenciar la seva capacitat innovadora i de transformació.

La XIP és una xarxa molt oberta, que no estableix barreres ni entre les diferents administracions públiques ni a nivell jeràrquic; els que en formen part hi són a títol personal i s'hi impliquen en funció als seus interessos.

Pau Canaleta, convidat a la presentació que es va fer a Girona el passat dimarts 12 de juny, va apuntar un dels reptes que la XIP, de fet l'administració pública, té per endavant: la innovació no és només patrimoni de l'emprenedoria! Em va agradar la metàfora: l'administració pública és el nou oest a conquerir!

I si internet ho transforma tot, també ha de transformar l'administració pública, que recollint les paraules d'Anna Cabañas, si la nostra societat és líquida, més líquida ha de ser també l'administració.

La presentació de la XIP a Girona va començar amb la intervenció de Sergi Xaudiera, que va introduïr els principals eixos de la XIP.

Xarxa d'Innovació Pública (XIP)

View more presentations from Xarxa IP

Després Anna Cabañas va presentar l'Ideari de la XIP, un document que recopila les línies inicials elaborades pels diferents grups dela XIP.

Ideari de la Xarxa d'Innovació Pública

View more documents from Xarxa IP

La XIP és una alenada d'aire fresc a l'administració pública, és una petita revolució silenciosa que cada dia és menys petita i menys silenciosa!

Si treballeu a l'administració pública o hi esteu vinculats podeu formar-ne part i aportar-hi idees i treball... i sinó, o si només voleu donar-hi suport, podeu fer com jo i adherir-vos al manifest de la XIP!