Quelcom més que la pèrdua de l'ESO

Divendres al matí, quarts de nou; no sé quina temperatura fa però fa fred, fred d'hivern. Em refugio en una cafeteria de la Plaça del Vi de Girona on un pare de l'Institut Xifra fa temps i s'escalfa. Comentem la jugada, la situació i les posicions dels grups municipals respecte a la moció que en qüestió de minuts es debatrà i votarà al ple extraordinari que s'ha convocat a les nou.

Quan surto a la plaça veig un grup de pares i mares (sobretot mares) de les escoles Carme Auguet, FEDAC Pont Major i Montjuïc, també de l'Institut Xifra; per una altra banda de la plaça arriben veïns i veïnes de Pont Major i de Montjuïc i un xic més tard arriba professorat del Xifra.

Despleguem la pancarta (Volem l'ESO al Pont Major) i fem pinya davant l'ajuntament; mentre algunes mares fan sonar uns xiulets d'altres escriuen missatges en uns fulls de paper: Tancar és la solució fàcil però NO la millor.

Els serveis d'acollida de les escoles de primària del barri de Pont Major han facilitat que les mares poguessin anar a la concentració i assistir al ple extraordinari. Altres mares han demanat permís a la feina. No han estat poques les persones que han fet mans i mànigues per assistir a una votació (mantenir l'ESO a Pont Major) que d'entrada ja sabíem perduda i, malgrat això, hi han assistit igualment.

És evident que en aquesta mobilització per a la defensa de l'ESO al barri hi ha quelcom més; la comunitat educativa del Xifra, més la de les escoles Carme Auguet, FEDAC Pont Major i Montjuïc, i sumant-hi les AV de Pont Major i Montjuïc, acumulen anys de queixes no ateses, fins i tot menystingudes, en relació al transport públic i escolar, a les adscripcions, als recursos socioeducatius i, en clau de barri, a la dignificació urbanística d'alguns sectors (Passeig Sant Joan Bosco 38) a les voreres...

L'extinció de l'ESO ha estat una pèrdua més i, d'alguna manera, ha actuat de catalitzador per a que famílies i veïns i veïnes es mobilitzessin. I en la protesta per la pèrdua de l'ESO s'hi expressen altres protestes, en el malestar per la pèrdua de l'ESO s'hi sumen altres malestars. En la mobilització per la pèrdua de l'ESO s'hi sumen altres pèrdues...

Cansats de perdre massa sovint les famílies i els veïns i veïnes s'han mobilitzat per, com a mínim, perdre sense resignar-se, sense fer-se sentir, sense fer-se notar. L'ESO ha estat la gota que ha fet vessar el vas.  Ho vaig sospitar el dia que Educació i Ajuntament es van reunir amb les famílies, ho he corroborar en les mobilitzacions que han vingut després, la darrera aquest passat divendres al matí, a quarts de nou, amb el fred d'hivern a la cara.