El professorat d’ESO i Batxillerat del Xifra també diu no

"L’Educació Secundària Obligatòria a l’Institut Narcís Xifra ha estat  progressivament maltractada i arraconada fins fer-la fora del centre."

Així comença el comunicat del claustre del professorat d’ESO i  Batxillerat de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, fet públic a principis d'aquesta setmana.

El comunicat l'encapçala un majúscul "DIGUEM NO!", expressió no només de la disconformitat del professorat amb la decisió d'Educació i l'Ajuntament de suprimir l'ESO del Xifra, expressió també del seu malestar: "Creiem que se’ns ha menystingut com a professorat i sobretot com a acompanyants del nostre alumnat d’ESO, malgrat ser probablement les persones que coneixem millor les seves necessitats i la realitat del seu dia a dia."

El manifest desplega les raons d'aquesta disconformitat i d'aquest malestar, com el risc d'una major desatenció de l'alumnat vulnerable (risc apuntat també pel Pla Comunitari Construïm Ponts), el rerefons polític (mercadeig, diuen) que hi ha en les decisions que s'han pres (o deixat de prendre, afegeixo jo), el cas omís a acords del Consell Municipal d'Educació de Girona (per exemple en relació al transport) o la desatenció secular de l'Ajuntament de Girona vers el barri de Pont Major, recordant per exemple la reclamació de rehabilitació de la sala de teatre que hi ha a l'institut i que podria ser un equipament en clau de barri i de ciutat.

Per tot això el reclamen "que es reconsideri la decisió d’eliminar l’ESO de l’Institut Narcís Xifra i del barri del Pont Major. Que puguem dir, veritablement: Girona, Ciutat Educadora."

El professorat d’ESO i  Batxillerat del Xifra també diu no i en el seu no també hi ha, com en el de les famílies i els veïns i veïnes, el malestar per no haver estat escoltats, no només ara, sinó des de fa com a mínim quatre anys.

És desencoratjador, com a família, veure el malestar del professorat per sentir-se menystingut pel propi Departament d'Educació i constatar l'enorme distància que hi ha entre els que prenen les decisions als despatxos amb excels i els que viuen la realitat del dia a dia dels nostres instituts. 

Després, això sí, parlarant de participació...