dilluns, 15 de novembre del 2021

Un dia sense diari


Ha tornat a passar. Altra vegada ha tornat a passar, i aquesta setmana han estat dos els dies que m'he quedat sense diari.

Normalment arriba a les set tocades, i l'inequívoc soroll de la bústia n'anuncia l'arribada; "clonc!" Jo sóc dels que ens agrada fullejar i llegir el diari a primera hora del matí quan el diari, com el pa acabat de sortir del forn, encara és calent.

El diari forma part de la meva rutina matutina i que no hi sigui la trenca. Deu ser per això que em molesta tant no rebre'l, més per això que pels diners, que al capdavall ja me'ls abonen, prèvia queixa...

Primer va ser el dimarts de la setmana passada, i quan vaig trucar em van dir que deuria ser pel repartidor, que a vegades pot haver-hi un substitut que potser no controla al 100% la ruta i les bústies. Bé, Santa paciència. I després dissabte, però com que a la recepció del diari els cap de setmana no hi ha ningú (o si més no, no responen el telèfon), els vaig enviar un missatge per a la seva informació i interès, i per a calmar el meu malestar. Ja us ho he dit, no, que em molesta molt no rebre el diari?

És curiosa aquesta indignació; en un primer moment és més irada, més estomacal, no sé si m'explico; més exigent. Bé que pago religiosament a principis d'any per tenir el diari cada dia a la bústia, no? És la mateixa indignació que sura d'entrada en altres circumstàncies: recordo que aquest estiu, amb dies d'antelació, havia reservat taula en un restaurant i quan vam arribar a l'hora convinguda la nostra taula no estava a punt, sinó encara ocupada i, semblava, per força estona...

Afortunadament aquest malestar poc a poc abandona l'estómac i es desplaça cap al cap, passant pel cor, i és aleshores que, sense deixar d'estar molest, apareix la comprensió, ja que tot té una explicació i, d'entrada, està bé donar el benefici del dubte: bé, si el repartidor és nou, pot ser que es salti una bústia... Bé que un dia, un altre repartidor novell, es va equivocar de diari, no? O al restaurant, en plena temporada alta a l'estiu, i veient el menjador ple i el personal atabalat, tampoc cal muntar en còlera, que tampoc hi ha pressa i en qüestió de minuts ja tindrem la taula...

I després el malestar entra en una altra fase, la del qüestionament: tan greu és quedar-se un dia, fins i tot dos, sense diari? Per més que el tingui pagat per avançat, potser caldria deixar la còlera, el malestar, per a problemes més importants, per a necessitats més peremptòries, no?

És, possiblement, quan s'arriba a aquest punt, que es pot formular la queixa, i informar la incidència, i confiar que a qui correspongui ja procurarà resoldre-la i millorar el servei. Al capdavall és el que a mi m'agrada que passi quan qui s'equivoca sóc jo, quan qui no és puntual en el lliurament d'una tasca sóc jo...

Ha tornat a passar i, possiblement, passarà de nou algun altre dia que obriré la bústia i, pel motiu que sigui, no hi haurà el diari; i ara que ja tinc més experiència us asseguro que tampoc passa res greu si un dia, ai l'as, no rebo el diari...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada