A les fosques

Des de diumenge al matí, a casa estem sense electricitat. La ventada que va afectar les comarques gironines va deixar una incidència que, dies després, encara no s'ha resolt. El problema no és haver-nos quedat a les fosques, sense llum ni electricitat, que també; el problema és que, mentre escric això, seguim igual.

La situació té, a més, un punt d'absurd: alguns dels veïns i veïnes de les cases del voltant tenen electricitat en alguns punts de casa seva i en d'altres no, depenent de les fases afectades. Mentrestant, a casa nostra, un veí ens ha tirat un cable, literalment, que ens permet tenir un punt de connexió per a la nevera i la caldera. Com a mínim l'aigua calenta és calenta i els aliments no es fan malbé. Petites victòries en temps d'adversitat.

Quan truquem a Endesa, la resposta sempre és la mateixa: hi ha una incidència, hi estem treballant, la previsió és que es resolgui a tal hora. I l'hora arriba, i passa, i seguim a les fosques. I tornem a trucar, i la resposta torna a ser la mateixa, amb una hora nova al final de la frase. Una i altra vegada.

El que ens indigna no és tant la incidència en si, que les ventades passen i els imprevistos també; el que ens indigna és la incertesa, la sensació d'abandonament, la sospita que ningú treballa de debò per resoldre-ho. Que a l'altra banda del telèfon, després de superar a cada trucada la mateixa cursa d'obstacles parlant amb bots i responent preguntes, hi hagi una resposta s'agraeix, però quan aquesta resposta sembla més una pilotada endavant que una solució real, la sensació d'abandó s'accentua. Que, al capdavall, per a Endesa som una incidència en una pantalla, no una família que viu a les fosques.

Finalment, ahir a la tarda, després d'insistir amb la companyia i, també, de trucar a la porta de l'Ajuntament, es va trobar l'origen de la incidència: el cablejat del carrer estava malmès. Llavors sí, els operaris es van afanyar a resoldre-ho i, a casa nostra i a casa dels nostres veïns i veïnes, vam veure la llum, en tots els sentits.