dimecres, 13 de gener del 2016

Absolute Beginners


David Bowie va aparèixer a la meva vida sobretot gràcies a una pel·lícula que vaig veure en un cicle de cinema per escoles que es va fer, intueixo que l'any 1988, als extingits Cinemes Catalunya de Girona.

Potser Absolute Beginners (Principiants) no és una gran pel·lícula, de fet va ser un fracàs comercial, potser té alguns anacronismes i és possible que, tot i tenir-hi un petit paper, sigui més recordada per la participació de David Bowie que per cap dels altres actors i actrius, entre ells l'oblidada (almenys per mi) Patsy Kensit i el gran (músic) Ray Davies (líder dels mítics The Kinks) o Sade, que també aporta una cançó a la meritòria (diuen que més que la pel·lícula) banda sonora.

I podríem trobar-hi més pegues, però tant m'és, doncs el visionat d'aquesta pel·lícula és un dels records d'infantesa que han sobreviscut al pas dels anys, encara que un xic emboirat però suficientment viu, per retornar, ahir, quan em vaig assabentar de la mort de David Bowie.

Pocs anys després i ja a l'institut corrien per casa cintes verges de casset amb cançons de David Bowie gravades i llavors sí, vaig descobrir l'immens i camaleònic músic que avui fins i tot alguna de les meves filles taral·leja algun dels seus èxits. És el que té l'eternitat...

La música i el cinema, com la cultura en general, són una experiència personal i vital que sobrepassa, en moltes ocasions, el propi fet cultural. Per mi Absolute Beginners no és només David Bowie, és un record que em transporta (com altres pel·lícules o vivències, com nits de terror) a uns cinemes extingits i que m'evoca el record d'una època i companys entranyables.

Miraré de recuperar la pel·lícula i tornar-la a veure, no només per recordar-la, també per gaudir-la amb uns ulls més grans i una oïda més escoltada...



Descansa en Pau, David Bowie, i gràcies per la música!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada