Ana Obregón, subrogada

Julio Iglesias Puga "Papuchi" va ser pare quatre vegades: la primera (arrodonint) a 28 anys, la segona a 30 anys, la tercera als 89 i la quarta... Bé, la seva primera i única filla va néixer l'any 2006, mesos després de la seva mort, a 90 anys.

Al seu dia ja es va plantejar el debat si un home de tan avançada edat podia ser pare, pare d'un nadó, s'entén. És clar que en aquella situació la mare era més jove, 48 anys més jove que "Papuchi", i les criatures les va tenir als 41 i 43 anys respectivament, edats que avui, tot i els riscos, s'accepten dins els límits. Serveixi només com a referència la dada que estableix que entre una criatura adoptada i la persona adulta que l'adopta no pot haver-hi més de 45 anys...

En fi, si "Papuchi" va generar debat molt més n'està generant la nova maternitat, per gestació subrogada, l'Ana Obregón. El debat és polièdric i no només se centra en la idoneïtat de ser mare a 68 anys, també gira al voltant de la manera com ha estat de nou mare, el debat de la gestació subrogada.

Respecte al debat sobre la gestació subrogada penso que no és només una qüestió sobre el fet en si, també sobre les circumstàncies que envolten el fet, que malauradament en molts casos es produeixen en una mercantilització de l'embaràs en què la mare gestant es troba en una posició de necessitat i la mare "legal" (o pare) en una posició de poder. Aquesta desigualtat alimenta la concepció d'assimilar la gestació subrogada com la compra d'una criatura llogant el ventre d'una dona que, se suposa i contradictòriament, a pesar de gestar no serà mare (tot i que a efectes biològics ho és!).

El debat ètic està servit i només cal observar mínimament qui defensa (en general) de forma més aferrissada la gestació subrogada per copsar-se ràpidament les coordenades: sota un pretext de llibertat (la mateixa que reclamava Aznar per beure alcohol quan volgués) i de dret és la dreta i són les persones amb més poder econòmic les que en fan bandera.

Respecte al debat de l'edat, jo només em pregunto si per a la criatura la seva mare no serà més una àvia, no en el sentit biològic sinó en el social, en el rol que tindrà, com intueixo que per al tercer fill de "Papuchi" el seu pare s'assimilava més a un avi que no a un pare, tot i que és evident que "Papuchi" fins i tot podria ser un pare d'edat avançada per a la seva darrera dona...

En fi, segurament rere aquestes decisions (les de "Papuchi" per pare a 90 anys i d'Ana Obregón per ser mare als 68) hi ha unes fortes motivacions íntimes i personals, però en aquests casos, essent generós amb la flexibilitat i entenent que està bé establir certs límits, jo soc més de l'Eclesiastès de l'Antic Testament quan diu:

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,...