Els humans som criatures complexes i sobretot contradictòries. Tenim tendència a jutjar i criticar als altres, però el que no sempre reconeixem és que molt sovint (sinó quasi sempre) el que ens molesta dels altres és en realitat el que ens molesta de nosaltres mateixos. I de la mateixa manera és altament probable que el que ens agrada dels altres també pugui ser el que ens agrada de nosaltres mateixos.
Quan ens sentim incòmodes amb alguna cosa que fa o diu una altra persona, és possible que aquesta acció o paraula en particular ens estigui fent de mirall, ens reflecteixi una part de nosaltres mateixos que no ens agrada o amb la qual no ens sentim còmodes. Potser no ens adonem que tenim aquest tret, però quan el veiem reflectit en els altres sobresurt, es fa evident i, inevitablement, ens molesta, ens inquieta.
Per exemple, si algú ens sembla excessivament crític, pot ser que això ens molesti perquè reconeixem que segurament nosaltres també som excessivament crítics. O si algú ens sembla massa egocèntric, és possible que ens molesti perquè també reconeixem que tenim moments en els quals no ens importa massa el que pensen els altres.
D'altra banda, el que ens agrada dels altres també pot ser el que ens agrada de nosaltres mateixos. Si admirem la creativitat o l'empatia d'una altra persona, és possible que sigui perquè també tenim aquestes qualitats i les valorem en nosaltres mateixos.
És clar que això no vol dir que sempre ens agradi tot dels altres i encara menys tot de nosaltres mateixos! Però en aquest joc de miralls s'amaga una valuosa font d'informació sobre nosaltres mateixos per a conèixer-nos millor, acceptar-nos i per a créixer personalment.
El que ens molesta o ens agrada dels altres pot ser un reflex de nosaltres mateixos. Si en som conscients en comptes de (només) criticar als altres, podem aprofitar aquest mirall com una oportunitat per a créixer i millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada